Catorze jóvens marroquins nouvinguts a un centre de recepció de menors a Valencia accepten participar en un taller teatral. És la fina línia que separa el seu passat recent del seu futur incert. Què és el teatre sinó una vivència plena del present? EN MEMÒRIA D'ABDESSAMAD EL ABOUDI (2001-2019) (2019-2001) ذكرى المرحوم عبد الصمد العبودي Hui la família Ahir/demà està molt trista. Moltíssim. Ahir de vesprada, un dels joves que va participar en el nostre documental, un dels protagonistes, el nostre germà Abdessamad El Aboudi, va morir a Barcelona. Estem desolats. Amb Abdessamad vam compartir el taller que van impartir Jesús Muñoz i Pau Pons, de la companyia teatral Pont Flotant, al Centre de Recepció de Menors de Bunyol, València. Es va sumar amb molt d'entusiasme. La seua energia era poderosa. Era hàbil, intel·ligent i tenia molt de talent. En aquelles sessions dels dimarts i dijous va ser feliç. També va acceptar participar en el documental amb el que vam contar aquella història. En la pel·lícula no pot transmetre més alegria i vida. Hui, estimat Abdessamad, fill, germà, nebot, amic, et recordem. Ja ets part de nosaltres. Els teus germans i germanes.

Va viatjar cap a una altra terra, un altre mar, amb la certesa de trobar una ciutat millor, però no sabia que la seva ciutat viatjava amb ell.

Ambientat en un present imaginari en el qual un pont recorre l'estret de Gibraltar, Atlantropa barreja realitat i ficció relacionant el pont amb notícies actuals, i la visió d'un arquitecte modernista de construir una presa al Estret per crear un nou continent. Concebut originàriament com un símbol d'unitat entre Àfrica i Europa, després de la seva clausura el pont és adquirit per les forces de la UE i adquireix un significat completament diferent. Citat per primera vegada en ciència-ficció per Arthur C. Clarke, les Nacions Unides han contemplat recentment el pont de Gibraltar com una possibilitat real.

Ceuta, que sempre ha estat governada per la dreta, és la porta d'entrada a Europa per molts immigrants subsaharians. Al novembre de 2005, dos mesos després de l'assassinat de més de 14 immigrants que intentaven saltar les tanques de Ceuta i Melilla, persones i organitzacions de tota Europa fan la primera manifestació en la història de Ceuta a favor dels immigrants.

Aquest reportatge de l'associació PRODEIN (Asociación Pro derechos de la Infancia) de Melilla documenta la situació difícil dels immigrants subsaharians que intenten creuar la frontera d'Àfrica amb Europa, cercant un vida millor. “Assassinats” és la millor definició de les morts que van tenir i que segueixen tenint lloc a la frontera de Melilla i Ceuta, els afusellaments sumaris de qualsevol immigrant que pugi a la tanca “quan està d'esquena i indefens, sense detenció prèvia, sense procediment administratiu ni judicial”.

"Estrany és aquell al que sempre se li pregunta: d'on véns germà?” o se li pregunta: fa calor al teu país? No li preocupen els detalls que concerneixen a la gent del país on està o la seva “política” domèstica. Però és el primer en patir-ne les conseqüències. Potser no s'alegri quan ells estan alegres però sempre té por quan ells tenen por”. Mourid Barghouti.

Sota l'aparença d'un relat de tradició oral africana, un narrador senegalès ens conta, no ja llegendes i faules fantàstiques, sinó la seva pròpia vida.