Arxius de l'LObservatori 2000

/ CONTEXT 1994 - 2020

Arxius de l'LObservatori 2000

OVNI 2000 reuneix una sèrie de treballs que en la seva majoria pretenem serveixin per a una reflexió plural i multifacetada sobre la noció de COMUNITAT, entesa no com un ideal, com un paradigma tancat i definit; sinó com una realitat de fet; és a dir, espais de relació, socials, antropològics, culturals, i emotius en els quals ja efectivament ens trobem. Més enllà del grau d'acceptació, participació o conflicte que desenvolupem en ells.

COMUNITAT com una realitat clau, sovint segrestada, mediatitzada i caricaturitzada pels estats, pels mercats i ideologies. La "comunitat" d'aquesta manera és allunyada de la necessitat del qual fer quotidià de les realitats. S'impedeix que les persones facin comunitat sense reivindicar una identitat o una pertinença. Es construeixen en canvi "masses d'individus eliminant allò que no obstant això, sempre continua viu per sota, allò que queda de poble, de gent, que no és quanta, que no té nom, que no té davanteres, que no té definició i que en això té la seva força i la seva gràcia". (1)

(1) a partir de: Contra l'home. Agustin Garcia Calvo. Fundació Anselmo Lorenzo. Madrid, 1996 i La Comunitat que ve. Giorgio Agamben. Pre-Textos. València 1996 .

Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

caure i volar / OVNI 2014

/ CONTEXT 1994 - 2020

caure i volar / OVNI 2014

Limbo (Del Llat. Limbus ): ~ el món entre els vius i els morts, ~ espai d'emmagatzematge on s'envien els arxius esborrats ~ un conte d'Aldous Huxley.

La pressió contra els drets i les llibertats socials és enorme, constant i ben articulada, recolzada per un aparell mediàtic que ocupa el llenguatge i ens roba les paraules. En paral•lel, la natura segueix sent un lloc des del qual extreure combustible per a la màquina del progrés d'uns pocs.

Les fronteres depassen els límits i s'infiltren a les ciutats com a laboratori d'una nova societat totalitària.

Fall & Winter, Cómo robar la vida a un ser ser humano, Terrorismo de Autor, Barcelona Morta, Deleuze à Vincennes, Marinaleda, IphoneChina, Detroit zona autónoma, Barcelona panÀfrica, Agustín García Calvo en Sol, Homeland Security.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

Imatge: Pour Auguste (2010). Chantal Michel

[ migra i colonialitat ] / OVNI 2016

La frontera com a centre. Zones de ser i no ser

/ CONTEXT 1994 - 2020

[ migra i colonialitat ] / OVNI 2016

PROGRAMA CASTELLANO PDF

Vídeos Conferències Debats.

La frontera tendeix a expandir-se: explosiona en subcontractes en tercers països i implosiona en fronteres interiors, en dispositius de control, en detencions i desaparicions...; és a dir, tendeix a ocupar la totalitat del sistema i a esdevenir-ne centre. A l'ombra de la frontera com a sistema – allà on el control es troba fora de control, es crea el prototip d'una societat totalitària.

Respecte al tema de la migració existeixen una sèrie d'oblits decisius, que no només en dificulten una reflexió en profunditat sinó que n’alimenten visions excloents. El primer dels quals és l'oblit colonial – l'estreta connexió entre la migració, la colonialitat i la seva mutació global. El segon prové de limitar qualsevol reflexió sobre la migració a l’aspecte polític, policial, econòmic, demogràfic i humanitari… però rares vegades en termes de coneixement i saviesa; dels quals n’estem veritablement necessitats. Un tercer oblit consisteix en aplicar a les persones l'etiqueta “immigrant”, construint el seu  imaginari corresponent, i tancar-les dins...sense re(cor)dar  que en realitat tot i totes migrem entre territoris, espais, temps i coneixement.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

Hi ha resistències de diversos orígens i llengües que es despleguen enfront de la imposició d'un pensament únic i hegemònic.

Descolonitzar la visió seria retornar-la, integrar-la al cos i als altres sentits, integrar-la al lloc, a les seves forces i buits… rescatar-la de la tirania del merament òptic per a obrir-la als altres ulls del cos i l’ànim, fer-la integral. Obrir també el diàleg amb aquell poder de la visió que la cultura dominant en occident va excloure o va disseccionar fins a extingir-la.