Aquest documental aborda el fenomen de l'emigració sota una doble mirada: por un costat, des de la de la societat d'origen, i per l'altre, des de la d'aquells que es queden.

Inauguració: dijous 21 de juliol del 2016, a les 19.30 h

Les obres triades per a l’Acte 34 del Nivell Zero posen al centre de l’anàlisi el concepte de ciutat com a fenomen viu, divers i altern. Sota aquest prisma, la ciutat altra és una ciutat somniada, imaginada, silenciada, revoltada o abandonada, que defuig el paradigma neoliberal de la urbs com a escenari per fer-hi negocis, que s’allunya de la ciutat com a parc temàtic o de la ciutat simulada que sorgeix idèntica i uniforme en tants indrets del món.

Al bosc de Benyounes, la foret com li deien els seus habitants, va ser la última etapa d´un llarg viatge per milers de personas provinents del Africa subsahariana. Molt a prop de la tanca que separa Ceuta del Marroc s´establien durant un temps variable, abans de franquejar l´últim obstacle en el seu camí cap a Europa, cercant una vida millor. De vegades fugint de guerres, de persecucions polítiques, de la fam o d´una precaria situació económica. I moltes vegades de tot plegat. Durant anys, els migrants pasaven per aquest bosc i després d´unas setmanes o messos aconseguien arribar a Ceuta. A finals del 2004, la Unió Europea comença a posar-se d´acord amb el Marroc en lo relatiu a la subcontractació del control de la frontera hispano marroquí. Els habitants de , la foret començen a sentIr de seguida els efectes d´aquest acord: augmenten les devolucions il.legals i els maltractaments per part de la guardia civil, s´instal.len controls policials als voltants de la foret, s´els impideix l´accés al aigua potable, atacs militars al campament en els que es realitzen detencions masives i violacions com a arma de guerra. La frontera està tancada. Violacions sistemàticas dels drets humans finançiades amb els impostos dels ciutadans de la democràtica Unió Europea. Els migrants s´autorganitzen en espais com aquests i construeixen espais i reds de suport en territori marroquí, enfrontant-se i resistint de aquesta manera a les polítiques europeas. Al bosc de Benyounes s´organitzen en torn a les sevas comunitats d´origen. En Febrer de 2005 decideixen entre totes les comunitats gravar aquest video per visibilitzar la seva situació, en el que denuncien la violació sistemàtica dels seus drets humans, l´absolut abandonament que pateixen per part de ongs, asociacions e institucions defensoras dels drets humans i en el que reclamen la seva condició de ciutadans i exigeixen els seus drets com a éssers humans.

[ migra i colonialitat ] / OVNI 2016

La frontera com a centre. Zones de ser i no ser

/ CONTEXT 1994 - 2020

[ migra i colonialitat ] / OVNI 2016

PROGRAMA CASTELLANO PDF

Vídeos Conferències Debats.

La frontera tendeix a expandir-se: explosiona en subcontractes en tercers països i implosiona en fronteres interiors, en dispositius de control, en detencions i desaparicions...; és a dir, tendeix a ocupar la totalitat del sistema i a esdevenir-ne centre. A l'ombra de la frontera com a sistema – allà on el control es troba fora de control, es crea el prototip d'una societat totalitària.

Respecte al tema de la migració existeixen una sèrie d'oblits decisius, que no només en dificulten una reflexió en profunditat sinó que n’alimenten visions excloents. El primer dels quals és l'oblit colonial – l'estreta connexió entre la migració, la colonialitat i la seva mutació global. El segon prové de limitar qualsevol reflexió sobre la migració a l’aspecte polític, policial, econòmic, demogràfic i humanitari… però rares vegades en termes de coneixement i saviesa; dels quals n’estem veritablement necessitats. Un tercer oblit consisteix en aplicar a les persones l'etiqueta “immigrant”, construint el seu  imaginari corresponent, i tancar-les dins...sense re(cor)dar  que en realitat tot i totes migrem entre territoris, espais, temps i coneixement.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

Testimonis paral·lels de Youssoupha, un artista de rap, i de Thomas. Evocació del rap com a objecte de censura, sovint criminalitzat pels successius governs, i com a arma de lluita política, molt allunyada dels clixés del rap comercial.    

La manera com la societat tracta la pobresa està essent progressivament reemplaçada per la repressió. Els pobres, de vegades emigrants i per això víctimes des del principi, es converteixen en criminals en potència. El realitzador observa la violència social i l'estigma que manté una classe social sencera en l'oblit. Descobreix, lluny de la democràcia de la Unió Europea, la realitat i el funcionament d'un apartheid social.

Documental que reflecteix com es viu des del Senegal el fenomen migratori cap a Espanya. Diferents protagonistes expliquen la història de familiars dels que han emigrat i donen el seu punt de vista des del Senegal.