En un bosc al mig d'Europa, allunyat del món urbà i la civilització, hi viu una peculiar comunitat de desterrats, “es tracta d'un món d'abandonats”, un sistema difós que manté encara un control que s'encarrega d'assegurar que aquest món romangui amagat, que no irrompi en la nostra realitat per convertir-se en un destorb. A Forst els desterrats proclamen llurs veritats i parlen del procés que els ha dut a reconèixer el seu propi poder. A poc a poc es consciencien de llur condició de refugiats polítics i comencen a planejar la seva fugida.

A la frontera, la línia com a principi de propietat adquireix la seva major dimensió, definint físicament l'esfera de les relacions. Diàriament, aquells que la transgredeixen, reconstrueixen aquelles línies imaginàries, redefineixen la geografia tradicional i ocupen els no-llocs, on "els altres" existeixen de forma temporal.

Aquest projecte audiovisual articula, a través de diferents veus, el procés d'habitar un territori que fins fa poc pertanyia a la perifèria de Barcelona. Torre Baró i Vallbona són dos barris que en l'actualitat es projecten com node de connexió i expansió del creixement metropolità. La breu història d'aquests barris és narrada des de distints eixos temàtics. Una fase inicial explica l'ocupació del territori a través del assentament i l'autoconstrucció. Una fase posterior caracteritzada per la lluita, el procés de reivindicacions sociopolítiques i la concreció del moviment associatiu; i una part final que dibuixa el possible futur en clau de connexió i relació amb el context urbà.

“Hi ha una dita àrab que es pot traduir així: "Veig les estrelles al migdia". L'emprem quan tot sembla estar al revés, quan les coses no són com haurien de ser. Ho vaig sentir per primer cop al poblat de Sebt Jhjouh mentre viatjava amb Abdelfattah, un home per a qui les coses sens dubte no eren como haurien de ser". El gener de 2004 a Tànger, ciutat al nord del Marroc, Abdelfattah és un dels molts homes que intenten amagar-se en un vaixell de carrega per a emigrar a Espanya de manera il·legal. I See the Stars at Noon és un documental inquietant amb moments plens d'humor que explora de manera íntima les circumstàncies que porten el protagonista a arriscar-ho tot per un futur completament incert. La relació tradicional entre el realitzador i el seu subjecte es posa en entredit quan Abdelfattah li pregunta per què esta filmant la seva vida per a profit d'un públic europeu i què mereix ell a canvi.

caure i volar / OVNI 2014

/ CONTEXT 1994 - 2020

caure i volar / OVNI 2014

Limbo (Del Llat. Limbus ): ~ el món entre els vius i els morts, ~ espai d'emmagatzematge on s'envien els arxius esborrats ~ un conte d'Aldous Huxley.

La pressió contra els drets i les llibertats socials és enorme, constant i ben articulada, recolzada per un aparell mediàtic que ocupa el llenguatge i ens roba les paraules. En paral•lel, la natura segueix sent un lloc des del qual extreure combustible per a la màquina del progrés d'uns pocs.

Les fronteres depassen els límits i s'infiltren a les ciutats com a laboratori d'una nova societat totalitària.

Fall & Winter, Cómo robar la vida a un ser ser humano, Terrorismo de Autor, Barcelona Morta, Deleuze à Vincennes, Marinaleda, IphoneChina, Detroit zona autónoma, Barcelona panÀfrica, Agustín García Calvo en Sol, Homeland Security.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

Imatge: Pour Auguste (2010). Chantal Michel

Juny de 2005, bosc de Benyounes al Marroc, a 2km de la tanca que separa Ceuta del Marroc. Com cada setmana trobem als ciutadans africans que esperen en aquest paratge l'oportunitat de creuar a l'estat espanyol, a Europa. Ens reunim amb el nostre equip de treball i dues persones del nostre col·lectiu. Discutim sobre moltes coses que ens preocupen i ens afecten. Després de la nostra posada en comú, decidim fer un document públic on es visualitzin les realitats que vivim al Marroc com a país de trànsit. L'últim pas abans d'arribar a Europa per milers d'immigrants subsaharians: una TAZ al bosc de Benyounes. Des de Febrer de 2005 els militars marroquins augmenten la pressió per encàrrec de la U.E.: controls, escorcolls, robatoris, pallisses, violacions...