"Ésser fotografiat és l'única manera d'enganyar a la mort? Recordo la càmera que vàrem utilitzar quan vam cardar per primera vegada. Tu vas dir: així el nostre amor mai s'acabarà. Però ara ja no et veig mai solament, a la TV." OVNI 2000 Comunitat 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Retrats d'una petita comunitat, la memòria, la interpretació. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Tendres malsons familiars, soledats i deriva de personatges.

Aquest projecte audiovisual articula, a través de diferents veus, el procés d'habitar un territori que fins fa poc pertanyia a la perifèria de Barcelona. Torre Baró i Vallbona són dos barris que en l'actualitat es projecten com node de connexió i expansió del creixement metropolità. La breu història d'aquests barris és narrada des de distints eixos temàtics. Una fase inicial explica l'ocupació del territori a través del assentament i l'autoconstrucció. Una fase posterior caracteritzada per la lluita, el procés de reivindicacions sociopolítiques i la concreció del moviment associatiu; i una part final que dibuixa el possible futur en clau de connexió i relació amb el context urbà.

Consideracions sobre el paper de la imatge, la memòria, o el temps, ... al llarg del nostre passeig per la vida i la mort. Sons i veus de la infantesa, malsons incrustats per la televisió, celebracions de l' aquí i l'ara. "Ens podem preguntar si realment posseïm records de la nostra infància: pot ser que l'única cosa que tinguem siguin records relacionats amb la nostra infància. Els records d'infància no corresponen als nostres primers anys tal com eren, sinó a la nostra percepció de la infància en temps posteriors, quan es va estimular la memòria. En recordar, els records d'infància no sorgeixen, com se sol pensar, sinó que es formen en l'acte de recordar. Diversos elements i raons influeixen aquest procés de crear memòria i seleccionar records, sense donar molta importància a la veritat històrica." Freud. Aquest vídeo en deu parts filtra la infància a través de la història de la reproducció, utilitzant imatges des dels germans Lumiére fins al present, per a trobar el futur en el nostre passat. Aquí trobarem als fills d'imatges, com a imatges, els que caminessin sobre les nostres sepultures, hereus del dret d'enquadrar i crear les imatges que han donat forma a les seves vides, i els ajuden a recordar els que ja no estan aquí per a compartir-lo. Un vídeo en deu parts: In the Future (3 min), Jack (15 min), Last Thoughts (7 min), Portrait (4 min), Secret (2 min), In My Car (5 min), The Game (5.5 min), Scaling (5 min), Imitation of Life (21 min), Rain (3.5 min).

vídeos del projecte

Un captivador missatge per a temps ombrívols

La música com mastegar

La música està per a ser feta 1

Buit i música en occident

L'antisol negre — //Silenci en el despertar dels mons//

Invitació al film-trance: Projecte de recerca & Live Cinema amb Vincent Moon

Interrompre el soroll del món, disposar-se a la receptivitat i l'escolta, obrir-se a la co-animació del món.

Una recerca, una setmana d'encontres sonors - amb una sessió de Live Cinema o Film-Trance al CC Convent Sant Agustí.

Vídeos del projecte aquí

Enfront de la barbàrie monòtona i desballestant dels mitjans i les xarxes que ens fan veure sense veure, que simplifiquen la realitat reduint-la a esdeveniments espectaculars i violència, Vincent Moon ens convida a parar les màquines i sortir a l'encontre.

Sortir de l'hipnòtic flux redundant del scroll infinit dels algoritmes.

Interrompre el soroll del món, no per a evadir-se de l'horror de la guerra en curs, o de la clara percepció d'una civilització que avança cap a l'abisme.

La manera de mostrar el món contribueix a canviar la forma en què el veiem,

canviar la manera de mirar modifica sensiblement un món inundat d'imatges.

Vincent Moon , filmmaker independent i explorador sonor, que porta déu anys recorrent el món, estarà una setmana de viatge amb nosaltres entre Barcelona i les muntanyes del Pirineu, anant a l'encontre de músiques conegudes i desconegudes, i d'un art invisible de viure i resistir.

Vincent Moon diu: «Anhelo retrobar, reelaborar un vincle amb tonalitats i ritmes ancestrals, formes de trànsit...». Des del Dhikr (record) de tariques sufís a Txetxènia, Etiòpia o Turquia; fins a mesos a l'interior del Brasil o del Perú, o incursions a Jakarta, l'Argentina o el Marroc: «Una espècie d'etnografia experimental, tractant d'hibridar tots aquests gèneres de trànsit i de música en diferents llocs del món. (...) Crec que estem gravant per guanyar una certa complexitat. (...) Per reinventar la vida d'avui hem d'elaborar noves formes d'imatges. I és molt senzill. Cal sortir a l'encontre. (...) Trenques les barreres en l'encontre amb el cos més que amb el saber. Això és el que em va ensenyar viatjar, a confiar en la memòria del cos més que en la memòria del cervell. El respecte és un pas endavant».

Els aborígens australians deien que «tot dormisqueja sota la superfície de la terra esperant ser cridat ». — En el viatge acústic i visionari amb Vincent Moon sortim a l'encontre de veus que continuen cantant entre les ruïnes, cridant a l'existència a una altra vida, una altra realitat, una altra veritat.

«Quan arribo a un lloc, pregunto i em pregunto què és important filmar avui?» — La visita de Vincent Moon té dos vessants: d'una banda explorar algunes experiències que és «important filmar avui»; d'altra banda, un moment de trobada i projecció a Barcelona, amb el seu Live Cinema —exploració sonora i visual—.

El treball de Vincent Moon connecta amb una de les recerques obertes en l'Observatori de Vídeo No Identificat: Silenci en el despertar dels mons . En un primer moment, aquesta recerca partia de prendre seriosament l'experiència visionària, i d'investigar les formes en les quals es desplega, entre les esquerdes d'aquest món, des del Surrealisme fins a l'ocàs actual del laïcisme naturalista. En un segon moment, que hem anomenat durant la recerca: El mirall de la nit («Miralls: ningú encara ha descrit, sabent-ho,/ què sou en el vostre ésser./ Vosaltres, com a intersticis del temps,/ plens només de forats de sedàs./ Vosaltres, malbaratadors encara de la sala buida,/ a l'hora del crepuscle, vastos com a boscos...»); i ara, en l'exposició i el projecte: L'antisol negre , part de prendre seriosament la intuïció de Rilke en els Sonets a Orfeu : «Gesang ist Dasein» (Cantar és existir).

«Però els grans antisols negres , pous de veritat en la trama essencial, en el vel gris del corbat cel, van i venen i s'aspiren l'un a l'altre i els homes els diuen ABSÈNCIES» (René Daumal) «Aquestes esplendors, l'objectiu de l'ésser humà és el de recollir-los (...) I és, lluitant justament contra la inèrcia del cos i el somni de l'ànima, practicant tècniques del despertar —despertar físic, despertar mental— una espècie de "llarga, immensa i raonada alteració de tots els sentits", que permeten vèncer l'ordre material i espiritual d'aquest món, en fi, portant una contra-vida» (Jacques Lacarrière, Les gnostiques ).

La Couleur du Sacrifice dóna la paraula a aquells homes vinguts de diversos llocs, la majoria allistats per força, i que va jugar un paper primordial en la Segona Guerra Mundial, sobretot en el moment de l'alliberament de França. Ignorats en els llibres escolars i apartats de les grans commemoracions “espectacle”, avui dia cerquen donar a conèixer aquesta pàgina oculta de la història, testimoniant amb força i indignació la manera com el Govern francès els ignora.