Un tuareg assegut parla a càmera per explicar l'extermini del seu poble rebel. Amb la cara oculta i vestit de blau, indica com ha de ser enregistrat el seu testimoni: sense la seva imatge, sense la seva veu, a partir d'aquest moment els subtítols mostren els seus arguments. La memòria històrica Tuareg és transmesa oralment, traduïda en la seva transcripció a la pantalla on s'exploren moments de la quotidianitat i festivitats originàries d'aquest poble del desert. Un document mut, però amb música, sobre la comunitat Tuareg. Poble ignorat pels mitjans de comunicació que està sent sistemàticament massacrat per l'exèrcit del seu país. El desert, de ser un espai obert ha passat a ser la seva presó.

Le Cercle des Noyés és el nom donat als presoners polítics negres de Mauritània, empresonats des de 1987 a l'antic Fort Colonial de la ciutat de Oualata. El documental ens descobreix el delicat procés de treball mental dut a terme per un dels antics presoners, que recorda la seva història i la dels seus companys. Com un eco, els llocs del seu confinament se succeeixen un rere l'altre en la seva nuesa, despullats de qualsevol rastre d'aquell passat.

"Vaig viatjar per tota Mauritània per retrobar un arbre que veig des de la meva finestra a Bèlgica. No pas un arbre mític, sinó un arbre com podria haver-n'hi pertot arreu. En el meu viatge vaig trobar-me homes i dones que em van mostrar la seva percepció sobre aquesta recerca, lliurant-me així per camins desviats, una part de la seva visó del món i de l'existència. Per alguns el meu arbre era un senyal del genis, de l'invisible, o un crida de la Llum. Per d'altres era un símbol d'una història, d'una cultura o de la fi d'una època. Per d'altres, encara, era un arbre que un no veu si no és que està perdut".