Los Márgenes del Imperio

Àrea d'elements

Taxonomia

Codi

Nota(es) d'abast

    Nota(es) sobre l'origen

      Mostra la nota(es)

        Termes jeràrquics

        Los Márgenes del Imperio

          Termes equivalents

          Los Márgenes del Imperio

            Termes associats

            Los Márgenes del Imperio

              20 Descripció arxivística resultats per al Los Márgenes del Imperio

              3 de febrer de 2008
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS006 · Subseries · 2008
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Els marges de l'imperi _ OVNI 2008

              / CONTEXT 1994 - 2020

              Pierre-Yves Vanderweerd

              Choque de Civilizaciones

              Walkin' to New Orleans

              United States of America.

              From Beirut to... those who love us

              United States of America,

              Doing Time, Doing Vipassana

              Le Beurre et l'Argent du Beurre

              ES ES-OVNI CTX-S012-SS002-0004 · Item · 2003
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              La història de l'Antonio és una més d'una persona que intenta sobreviure a l'elitització del Raval, reciclant tot el que troba, intercanviant, i amb bones intencions oferint el que té a persones necessitades, sensesostre del barri, gent pobre i immigrants. En definitiva, un petit focus de resistència al consumisme salvatge que dia a dia s'apodera de les nostres vides.

              Miquel Garcia Membrado
              Closed District: Excerpt
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS006-0003 · Item · 2005
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              "L'any 1996 m'estava a Mankien, un poblat al Sud del Sudan, per filmar la guerra. En aquella època pensava que realitzar una pel·lícula en una regió en conflicte era un acte de compromís, un cop allí, la realitat era diferent a la que m'havia imaginat. La guerra que hi havia no era només una lluita entre un govern opressor i les minories oprimides, era sobretot un conflicte enquistat, dirigit per interessos econòmics i de poder. De tornada a Bèlgica, vaig endinsar-me en un sentiment d'impotència i fàstic, fins al punt que mai vaig muntar aquelles imatges. Fa poc temps que vaig assabentar-me que el poblat de Mankien havia sofert una massacre, orquestrada pel govern de Khartoum, probablement amb la complicitat de societats petrolieres occidentals. Closed District no és només una pel·lícula sobre la guerra al Sudan del Sud, sinó sobre les guerres en general, sobre la mort i l'angoixa que sovint sobrevé. També planteja la qüestió de la posició del cineasta en una situació de conflicte". (Pierre-Yves Vandeweerd)

              Pierre-Yves Vanderweerd
              ES ES-OVNI DIF-S016 · Series · 2023
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Constel·lacions de l'Observatori de Vídeo No Identificat

              L'Observatori de Vídeo No Identificat és una potent eina per a la incursió entre els «oasis» que resisteixen a l'extensió del desert. Incursió en el sentit d'exploració i viatge, alhora físic i iniciàtic, obertura a l'encontre amb l'inaudit que mai deixa igual.

              «Tornar a obrir el camp de l'experimentació»

              ES ES-OVNI CTX-S012-SS004-0013 · Item · 2007
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Crying Sun narra les experiències dels habitants de la vila de Zumsoy, a les muntanyes de Txetxènia, i la seva lluita per conservar la seva identitat cultural i les seves tradicions en un context d'atacs militars i desaparicions imposades per l'exèrcit federal, atacs de guerrillers i els desplaçaments que provoquen. Al donar veu als habitants de Zumsoy, el vídeo és una crida a les autoritats locals i federals per acabar amb la impunitat de les violacions dels drets humans i en favor del restabliment de polítiques que permetin als habitants tornar a les seves cases a les muntanyes. En els fòrums internacionals de suport als drets, aquest vídeo ajudarà a donar visibilitat a la lluita per la justícia a Txetxènia.

              Zarema Mukusheva
              Doing Time, Doing Vipassana
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS006-0008 · Item · 1997
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Aquesta és la història d'una dona ferma anomenada Kiran Bedi, que va ser la inspectora general de presons a Nova Delhi. Ens conta els seus esforços per transformar la notòria presó Tihar, d'un infern de crims a un oasi de pau. És la història de l'antiga tècnica de meditació anomenada Vipassana, tal com l'ensenya S. N. Goenka, la qual ajuda a les persones a prendre el control sobre les seves vides i a orientar-se cap el seu propi benestar i cap el benestar dels demés. Més que res, aquesta és la història dels reclusos de la presó, que van experimentar un canvi profund i que van comprendre que l'empresonament no és el final, sinó possiblement l'inici d'una nova vida.

              Exodus
              ES ES-OVNI CTX-S012 · Series · 2008
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Els marges de l'imperi _ OVNI 2008

              / CONTEXT 1994 - 2020

              Els marges de l'imperi _ OVNI 2008

              “Obre els ulls i mira cap endins. Estàs satisfet amb la vida que estàs vivint? (..) Anem a caminar, d’acord, pels camins de la creació, ja que som la generació –digue’m per què– que creua els temps de la gran tribulació.” Bob Marley, Exodus

              OVNI 2008 projectarà una sèrie de vídeos que ofereixen una primera reflexió sobre el marginal i sobre la voluntat de creuar els marges, formes d’èxode personal o col·lectiu, físic o anímic. Visions de diferents formes de marginació i d’explotació, les que queden directament sota la vertical opressiva del poder: treballadors en fàbriques d’exportació a la Xina o jornalers clandestins palestins a Israel. Visions –més enllà de la dialèctica propaganda/contrapropaganda– de les zones de conflicte armat: a Sudamèrica, Txetxènia, el Líban, Iraq, Darfur, l’Afganistan…

              Però també reflexions sobre aquelles altres realitats i formes d’organització que creixen als marges: en ciutats abandonades després dels desastres, en l’atur, en l’auto-organització dels sense sostre, en les comunitats indígenes de l’Equador i de Colòmbia... en germandats de travestis a l’Índia, en tradicions heterodoxes i els seus rituals, en els col·lectius d’autogestió a Barcelona, en grups de desertors als EUA, al costat de relats de somnis i revolució interior, recerca i èxode…

              Vídeos que qüestionen i plantegen aquesta voluntat d’èxode, aquest desig d’abandonar una realitat i uns valors en els quals ja no podem creure ni volem creure-hi. Visions que rebutgen quedar atrapades en una permanent contra, que fan servir tàcticament la resistència, però que parteixen cap a altres mons possibles, el propi èxode com a territori, territori que resulta a més incartografiable per la raó funcional, ja que l’èxode aposta pel buit i el moviment, per escoltar veus alienes (?) i reconèixer-s’hi. Enrere queden societats que oscil·len entre l’abundància de la misèria –visible i espectacularitzada pels media– i la cada cop més evident misèria de l’abundància, misèria de la societat de consum.

              Deixem ara que siguin les transcripcions d’alguns dels vídeos que projectarem els qui parlin d’aquest viatge:

              “Una societat cada dia més malalta, però cada dia més poderosa, ha creat pertot arreu concretament el món com un entorn, un decorat de la seva malaltia en tant que planeta malalt. Una societat que encara no ha esdevingut homogènia i que no està determinada per ella mateixa, sinó cada cop més per una part d’ella que se situa a sota, que li és exterior i que ha desenvolupat un moviment que domina la natura, sense dominar-se a si mateix. (…) La producció de la no vida ha prosseguit més i més ràpid el seu procés lineal i acumulatiu, arribant a assolir un darrer terreny en el seu progrés: ara és la mort el que produeix directament.”(1)

              “Les societats del consum van destruir el medi ambient, van liquidar milions d’espècies de plantes i animals, van enverinar els mars, els rius i els llacs, van contaminar l’aire, van saturar l’atmosfera de biòxid de carboni i altres gasos nocius, van ‘flascar’ la capa d’ozó, van esgotar jaciments petrolífers, de carbó, de gas natural i també enormes riqueses de minerals sòlids, van exterminar els nostres boscos i van arruïnar els seus. Què ens queda, per a nosaltres? El subdesenvolupament, la pobresa, la dependència, l’endarreriment, el deute i la incertesa. Per a les societats superdesenvolupades el tema hauria de ser: no créixer, sinó distribuir, i no només distribuir entre elles, sinó distribuir entre tothom. El creixement sostenible de què parlen és impossible sense una distribució més justa entre tot els països. Vulguis no vulguis, la humanitat és avui una sola família, tots tindrem el mateix destí.”(2)

              “Avui dia l’ideal és el consumisme, és una civilització de l’homologació, que fa que tot sigui igual. Sense ideologia? Com que no hi ha ideologia? És que no la veus, tu, la ideologia consumista? En comptes d’una bandera porten la roba com a bandera: alguns dels significats i alguns fenòmens externs han canviat, però a la pràctica és un empobriment de la individualitat, que s’oculta a través de la seva valoració. (…) Durant les anomenades èpoques repressives, el sexe era un alegria, que es practicava en secret, com una burla de totes les obligacions i deures que el poder repressiu imposava. (...) En una de les meves pel·lícules un personatge diu: ‘Les societats repressives ho reprimeixen tot, per tant l’home pot fer-ho tot.’ Però afegeixo aquest concepte que per a mi és lapidari: les societats permissives permeten algunes coses, i només aquestes coses es poden fer. Això és terrible: una certa llibertat concedida que després esdevé obligatòria. En tant que és concedit es converteix en obligatori.

              “El sadomassoquisme és una categoria eterna en l’home, en el temps de Sade, ara, etc. Però no és això el que m’importa. És a dir m’importa també això, però el sentit real del sexe en les meves pel·lícules és una metàfora de la relació entre el poder i el seu subjecte. I en conseqüència és vàlid per a tots els temps. Però lògicament el que jo detesto més és el poder d’avui, cadascú odia el poder de què és subjecte. En conseqüència odio vehementment el poder actual de 1975, és un poder que manipula el cos d’una manera horrible, que no té res a envejar a la manipulació feta per Himmler o Hitler. El manipula transformant la seva consciència, de la pitjor manera, instituint nous valors que són alienants i falsos. Que són els valors del consum, que compleixen el que Marx va anomenar genocidi de la cultura viva, real i de les precedents.

              “En realitat, els productors forcen els consumidors a menjar merda. Els brous preparats, els productes adulterats i dolents que els donen, els raviolis de formatge, el formatge processat per a bebès, coses horribles que són merda.

              “El poder resta exactament igual, només en canvia l’aspecte, el subjecte ja no és aquell subjecte parsimoniós o religiós, ara és un consumidor, miop, irreligiós, laic, però estúpidament laic i racional. Les característiques culturals han canviat, però la relació és encara idèntica. En conseqüència, és un film [Saló] no només sobre el poder, sinó sobre l’anarquia del poder. Res és més anàrquic que el poder, ja que el poder fa el que vol, i el que vol és completament arbitrari o dictat per les seves necessitats econòmiques, que defugen la lògica comú.”(3)

              Constant treball, constant consum

              “Ens aterreix convertir-nos en consumidors. Tenim la llibertat d’escollir entre la marca A, la marca B o la C, aquesta és la llibertat que hi ha. Sí, crec que hi ha massa coses. Treball constant i consum constant, és una bogeria. És el que ho està destruint tot, i cal que desaparegui. No veig gaire que valgui la pena de conservar. No veig profit ni salut en conservar aquest sistema. Aconseguir totes aquestes coses és en realitat una coerció. La gent és forçada a treballar en mines i fàbriques d’ensamblatge. Sense elles no tindríem tot això. Un món de coses, pel qual hem de lluitar tota la nostra vida. No crec que ningú s’ho prengui seriosament, però la inèrcia ho manté en moviment. Això ho hem d’aturar, ha de ser destruït.

              “Per què la gent surt i prova de protestar o intenta fer res? Aquesta no és una violència insensata, el que és insensat és quedar-se a casa drogant-te amb la MTV per després aconseguir un treball al qual sotmetre’t. Per a mi això és violència.

              “El mal a la propietat o la destrucció de la propietat és necessari, i surt dels confins polítics o de la política de l’habitual. ¿Què aconsegueixes sostenint un cartell a la manifestació de costum? Durant dècades he vist el mateix, ¡ no serveix per res! La gent no hi para atenció, ¿per què ho hauria de fer? No val la pena. Però quan la gent lluita això ja és una altra cosa. Capta l’atenció i ho fa perquè és real. No és sols un joc simbòlic, ‘tinc el meu cartell i em sento bé’. La propieta

              Forst
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS004-0006 · Item · 2005
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              En un bosc al mig d'Europa, allunyat del món urbà i la civilització, hi viu una peculiar comunitat de desterrats, “es tracta d'un món d'abandonats”, un sistema difós que manté encara un control que s'encarrega d'assegurar que aquest món romangui amagat, que no irrompi en la nostra realitat per convertir-se en un destorb. A Forst els desterrats proclamen llurs veritats i parlen del procés que els ha dut a reconèixer el seu propi poder. A poc a poc es consciencien de llur condició de refugiats polítics i comencen a planejar la seva fugida.

              Frames / Fragmentos
              ES ES-OVNI CTX-S010-SS007-0003 · Item · 2003
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Aquests vídeos recullen alguns temes de gran presència a les societats contemporànies. El mestissatge, la violència, la marginalitat, el xoc de cultures, com a manifestacions d'aquell concepte de Frontera (territorial, social, política, psicològica). Problemàtiques que es podrien resumir en aquella profunda sensació de solitud que impregna aquests treballs. Juan Bautista Peiro.

              Glòria Martí
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS003-0004 · Item · 2004
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              La terra, els seus fruits, els seus llocs particulars i les pràctiques culturals tradicionals dels seus habitants, són béns sagrats comuns materials i immaterials. A la base de la lluita pacifista per la sobirania integral de les comunitats indígenes i camperoles del Cauca, hi ha la sobirania alimentària. L'intercanvi segueix essent una de les seves estratègies.

              Jean Nilton Campo