Com documentar aquella matèria elusiva de la qual estan fets els mites? Perquè no són altra cosa aquelles inscripcions furtives als vagons dels trens de mercaderies, generalment fetes en guix, que consagren per un instant el seu anònim creador. La paraula graffiti avui designa un art amb pretensions i escoles, molt diferent d'aquest altre efímer i legítimament popular, que als argentins els farà pensar potser en les llegendes pintades a les roques de la costa del Mar de Plata. Bill Daniel realitza una empresa monumental pujant amb la seva càmera a aquests vagons nus, no pensats pel transport humà. Coneixent a qui els carreguen i els rodamons que els transiten i viatgen amb ells.

Un retrat processat a mà de Jake Williams, que viu només enmig de quilòmetres de bosc en Aberdeenshire, Escòcia. Jake sempre té molts treballs entre mans, troba un ús per a tot, és un expert tocant la mandolina. Té munts de composts d'abonament des de fa molts anys. Té un sentit del temps diferent del de la majoria de la gent del segle XXI, que s'expressa explícitament en la seva idea de crear tanques col·locant menjadores per a ocells. De seguida em vaig adonar que hi havia paral·lelismes entre les nostres maneres de treballar: jo he intentat ser el més autosuficient possible i allunyar-me de la idea d'indústria; la vida i l'hort de Jake són molt semblants: pot mantenir-se amb el que conrea i, per tant, necessita poc els altres. Per a Jake, no es tracta de la nostàlgia d'un passat preelèctric, sinó d'un futur molt real.

Milers de persones escalen un terreny rocós enmig d'un paisatge muntanyenc. No és gens clar el seu destí ni el propòsit del seu ascens. Un pelegrinatge misteriós i imprecís carregat d'intencions desconegudes. Disponible online fins al 27 de desembre de 2020.

El moviment indígena del Cauca ha passat per moments històrics de guerra en què s'ha vist obligat a utilitzar el dret a una resistència civil violenta, com a resposta als atacs de diferents grups armats. Actualment és un moviment pacifista centrat en el respecte a la vida i a tot el que la fa possible.

Mostra de cinema Kurd de la Comuna de Cinema de Rojava Kurdistan (nord de Síria)

Una recerca feta per vídeos, textos i trobades. Per a acostar-nos a les seves veus i entendre millor la seva lluita.

Hem creat una web dedicada a aquest projecte, pots veure-la en aquest link .

La Comuna de Cinema de Rojava , Komîna fîlm a Rojava és un col·lectiu de cineastes fundat l'any 2015, amb seu a la regió autònoma de Rojava a la Federació del Nord i Est de Síria. La comuna està treballant activament en la regió per reconstruir i reorganitzar les infraestructures de cinema i de l'educació cinematogràfica.

Els parcs i el banc del riu Osaka estan plens de tendes d'acampada blaves o barracons amb teles blaves com a sostre -a vegades escampats per arreu o bé alineats en fileres, o agrupats en petites comunitats-. L'expressió “sense sostre” ni tan sols serveix per a donar una idea de la veritable situació d'aquests No-juku-sha, els acampats a la intempèrie. Aquest documental va néixer sense pressupost i amb una càmera bàsica com a resposta a l'imminent desallotjament, i s'ha convertit en un mitjà per a l'articulació d'aquestes persones que viuen al marge de la societat japonesa.

Un home de 70 anys que viu en un lloc remot d'Escòcia fa molts anys que està obsessionat amb «intentar comprendre realment» el llibre de Darwin. Al costat d'aquesta passió, no ha deixat de treballar en petits invents per a fer la seva vida més fàcil. La pel·lícula investiga a algú profundament interessat en els éssers humans, però que ha decidit viure separat de la majoria d'ells.

Leprosos confinats en una illa de Grècia. Una societat que s' organitza per tal de resistir el rebuig i l'abandonament. L'any 1904, el govern grec va decidir confinar als leprosos, considerats perillosos per a la societat, a la fortalesa de Spinalonga, una península al nord de Creta. Allí, mentre esperen la mort, es busquen la vida. Raimondakis, fill d'un advocat, és el seu portaveu. No accepta que li tanquin emmanillat quan no ha comès cap delicte. No vol que es compadeixin d'ell, només necessita amor. Pollet, rep l'encàrrec de la companyia farmacèutica Sandoz, per parlar dels últims dies de la lepra a Europa, el qual transforma en una profunda reflexió sobre les diferències entre la malaltia i la suposada normalitat. La cambra recorre els espais abandonats d'illa grega de Spinalonga, oficialment anomenada Kalydon, una colònia de leprosos des de 1904 fins a 1956, any en què un tractament efectiu va permetre posar fi a la reclusió obligatòria, i es va començar a traslladar als malalts a centres hospitalaris d'Atenes.

Al 1925 William Faulkner, uns mesos a Nova Orleans, escrivint petits assaigs que retrataven l'esperit de la ciutat. Inspirant-se en les impressions de Faulkner, la cineasta Marjeloine Boonstra es passeja pels carrers devastats de Nova Orleans a qualsevol hora del dia cercant les pors i els somnis de la gent que s'ha quedat a la deriva a conseqüència de l'huracà Katrina.

Beirut, juliol de 2006. Els bombardejos israelites cauen sobre la ciutat. Amb Beirut amb flames, el realitzador emprèn un viatge a través del seu país natal. July Trip és un assaig més que un documental. Empra dues tècniques complementàries –cinema en 16 mm i HDV– per qüestionar els fonaments del gènere documental. L'ull de les càmeres travessa un país en estat de terror, i documenta els efectes immediats de la guerra quan impacta en la població civil. Waël Noereddine filma allò a què tenim por enfrontar-nos i que s'ha convertit en una icona de la premsa internacional: la mort en el seu aspecte més beneit. També qüestiona el silenci, la vida quotidiana dels libanesos que s'amaguen darrera les seves cortines.