Documenta la pèrdua de tradicions després d'un desastre (quinze anys de guerra al Líban); crea mots encreuats plens als que hi resten espais en blanc, a un país que els rètols de les botigues continuen destruïts; mostra la sublim arquitectura de maons que apareix a Beirut el 1992, una època que sembla empènyer els àrabs a l'edat de pedra (palestins tirant pedres a l'exercit israelià als territoris ocupats, etc) i utilitza la ficció per a documentar l'erupció d'efectes psicòtics dins i fora dels hospitals psiquiàtrics.

Fins que va ocórrer la terrible i impactant massacre el 1982, molta gent no sabia que existís el camp de refugiats Shatila al Líban. Situat dins l'anomenat "cinturó de la misèria", més de 15.000 palestins i libanesos viuen a Shatila, compartint una vida en què tots pateixen el desplaçament, l'atur i la pobresa. Cinquanta anys després de l'exili dels seus avis de Palestina, els nens de Shatila proven d'encarar-se a la realitat d'ésser refugiats en un camp que ha passat per un setge, una massacre i la fam.