La cineasta interroga a la població del camp de refugiats de Bourj Barajneh, sobre el lloc en el qual desitjarien ser enterrats fent així un retrat sobre la simbologia de Palestina, i de l'imaginari de la població palestina dels camps de refugiats libanesos.

Un diàleg íntim amb Soha Bechara, excombatent de la Resistència Nacional libanesa, en el seu dormitori de París. L'entrevista va ser gravada durant l'últim any de l'ocupació israeliana, un any després del seu alliberament del centre de tortura i interrogatoris del-Khiam (sud de Líban), on havia romàs detinguda durant 10 anys, sis d'ells en règim d'aïllament. Revisant les nocions de resistència, supervivència i voluntat, la imatge sobreexposada de la supervivent parla en veu baixa i directament a la cambra; no parla de la tortura, sinó de la separació i la pèrdua; del que es deixa enrere i del que roman.