Imatges ambientals d'orquídies obrint-se, plantes brotant, núvols i aigua superposades sobre imatges de la matança del camp de refugiats de Sabra i Chatila el 1982 al Líban, amb la veu d'Abdel Majid Fadl Ali Hassan (un refugiat de 1948 que viu al Camp de Bourg El Harajneh) contant la història de la destrucció de la seva casa a Palestina.

Aquest treball de la realitzadora libanesa Danielle Arbid té com a punt de partida una sèrie d'experiències sexuals, obsessives i ardents, contades lliurement i amb luxe de detalls pels amics de la directora. El joc de veus, d'homes i dones, que parlen sobre els seus secrets sexuals, combinat amb belles imatges d'arxiu (en format Super 8) i la foscor de la pantalla negra, genera un clima de tensió eròtica, en el marc d'un llenguatge altament poètic.

Una visió íntima, personal i impactant de la guerra del 2006 al Líban. Una successió de cartes escrites per Hanady Salman, una mare que resideix a Beirut en plena guerra, imprimeixen un arc narratiu sobre les dures i inquietants imatges del conflicte. A les cartes, Hanady conta les històries dels seus familiars i de la gent amb la qual comparteix l'experiència de la guerra: els refugiats, els ferits i els libanesos corrents que lluiten per no perdre la seva salut mental i la humanitat en temps de guerra. Letters from Beirut va més enllà d'una experiència històrica en concret i permet entreveure una història universal, una imatge complexa en què l'amor, dolor, resistència i supervivència s'enfronten a la incertesa i la violència.