Un recorregut pels barris devastats de Beirut i els poblats del sud del país. Històries comuns de gent comuna. Dones, nens i homes enfronten el repte de refer les seves vides enmig de la devastació. 34 dies bombardejats per Israel han deixat empremtes inesborrables.

L'apogeu de Hezbollah com a partit polític comença el 1982, quan un grup de fidels islàmics decideixen establir una fórmula concreta com a solució a la debilitat prevalent en la lluita contra Israel i per aconseguir els objectius de l'Islam. Des de bon principi, Hezbollah està estretament associat amb la lluita islàmica a Iran, la qual condiciona la trajectòria d'aquest partit. Hezbollah va ser establert per membres d'organitzacions i partits, tant islamites com nacionalistes, i dels moviments independents entre els joves. El partit té lligams religiosos amb l'Imam Jomeini, i més tard amb l'Imam Jamenei.

Leaded/Unleaded documenta les manifestacions de treballadors als barris més pobres de Beirut al maig de 2004 que van ser violentament reprimides per l'exèrcit. S'ha tingut poc interès per la perpètua crisi econòmica del Líban, on més del 40% de la població viu per sota dels límits de la pobresa.

Beirut, juliol de 2006. Els bombardejos israelites cauen sobre la ciutat. Amb Beirut amb flames, el realitzador emprèn un viatge a través del seu país natal. July Trip és un assaig més que un documental. Empra dues tècniques complementàries –cinema en 16 mm i HDV– per qüestionar els fonaments del gènere documental. L'ull de les càmeres travessa un país en estat de terror, i documenta els efectes immediats de la guerra quan impacta en la població civil. Waël Noereddine filma allò a què tenim por enfrontar-nos i que s'ha convertit en una icona de la premsa internacional: la mort en el seu aspecte més beneit. També qüestiona el silenci, la vida quotidiana dels libanesos que s'amaguen darrera les seves cortines.

Una exploració de la sexualitat gai masculina en el Líban. Cinc personatges parlen de la seva vida sexual, els seus compromisos, la relació amb els seus cossos, les seves passions i l'amor en una societat on la sexualitat aquesta encara penada amb empresonament. En el vídeo s'utilitza llum per a produir un vel blanc que impedeix la identificació dels personatges.

Després de la retirada israeliana d'Ain el Mir el 1985, el poble es va convertir en primera línia del conflicte. La família Dagher fou obligada a abandonar la seva llar, ocupada per un grup de resistència radical durant set anys. Quan va acabar la guerra el 1991, Ali Hashisho, un membre de la resistència libanesa assentada a casa de la família Dagher, va escriure una carta a aquesta família justificant l'ocupació de casa seva i convidant-los a tornar. Va posar la carta dins d'una caixa buida d'un B-10, un morter de 82 mm i la va enterrar al jardí. Al novembre de 2002, Akram Zaatari es va dirigir a Ain el Mir per desenterrar la carta d'Ali.