Lebanon
42 Archival description results for Lebanon
Imatges ambientals d'orquídies obrint-se, plantes brotant, núvols i aigua superposades sobre imatges de la matança del camp de refugiats de Sabra i Chatila el 1982 al Líban, amb la veu d'Abdel Majid Fadl Ali Hassan (un refugiat de 1948 que viu al Camp de Bourg El Harajneh) contant la història de la destrucció de la seva casa a Palestina.
Un diàleg íntim amb Soha Bechara, excombatent de la Resistència Nacional libanesa, en el seu dormitori de París. L'entrevista va ser gravada durant l'últim any de l'ocupació israeliana, un any després del seu alliberament del centre de tortura i interrogatoris del-Khiam (sud de Líban), on havia romàs detinguda durant 10 anys, sis d'ells en règim d'aïllament. Revisant les nocions de resistència, supervivència i voluntat, la imatge sobreexposada de la supervivent parla en veu baixa i directament a la cambra; no parla de la tortura, sinó de la separació i la pèrdua; del que es deixa enrere i del que roman.
UntitledAquest treball de la realitzadora libanesa Danielle Arbid té com a punt de partida una sèrie d'experiències sexuals, obsessives i ardents, contades lliurement i amb luxe de detalls pels amics de la directora. El joc de veus, d'homes i dones, que parlen sobre els seus secrets sexuals, combinat amb belles imatges d'arxiu (en format Super 8) i la foscor de la pantalla negra, genera un clima de tensió eròtica, en el marc d'un llenguatge altament poètic.
UntitledUna visió íntima, personal i impactant de la guerra del 2006 al Líban. Una successió de cartes escrites per Hanady Salman, una mare que resideix a Beirut en plena guerra, imprimeixen un arc narratiu sobre les dures i inquietants imatges del conflicte. A les cartes, Hanady conta les històries dels seus familiars i de la gent amb la qual comparteix l'experiència de la guerra: els refugiats, els ferits i els libanesos corrents que lluiten per no perdre la seva salut mental i la humanitat en temps de guerra. Letters from Beirut va més enllà d'una experiència històrica en concret i permet entreveure una història universal, una imatge complexa en què l'amor, dolor, resistència i supervivència s'enfronten a la incertesa i la violència.
La pel·lícula parla de la vida de quatre joves del camp de refugiats que somien a convidar a Rogers Waters (Pink Floyd), perquè faci un concert en el seu camp, endinsant-nos així en la vida d'aquests joves, en les seves lluites i en la duresa quotidiana a la qual s'enfronten per sobreviure.
UntitledThe One Man Village (Semaan bil-Day'ia) A film that goes under the skin. (Al-Mustaqbal, Reema Mismar) Thrilling, painful, mature and very well done. It announces the birth of real cinematographer, who combines courage and talent. A film that has no place for hatred. (Al-Akhbar, Pierre Abi Saab) Short Synopsis Semaan is leading a quiet life on his farm in the small village Ain el-Halazoun in the Lebanese mountains. The hamlet was completely emptied and destroyed in combats during the civil war in Lebanon between 1975 and 1990. Today, many years after an official reconciliation, its inhabitants which are all from one family regularly go back to the village to cultivate their plots of land or visit their houses and always leave before sunset. In his comforting and humorous film Simon El Habre observes the life in his quasi ghost village and tries to reflect on the collective and individual memory in a country that seems to live in a collective amnesia and is vulnerable to a new civil war. Long Synopsis The One Man Village follows live in the Christian village Aïn el-Halazoun in the Lebanese Mountains that was emptied in combats during the civil war in Lebanon between 1975 and 1990. 1983 the region of the Mount Lebanon, one hour away from the capital Beirut, faced merciless fighting between Christian and Druze militias which ended in reprisals in the form of civilian massacres and the displacement of populations. The Christian inhabitants of Mount Lebanon had to seek refuge in Beirut. Entire villages, including Aïn el-Halazoun, were evacuated and destroyed. Reconciliation was officially declared in 1994 and Christians were allowed to return to their villages. Thirteen years later, Aïn El Halazoun is still a ghost village. Its inhabitants decided to stay in Beirut in spite of the difficult living conditions there. They go back to the village to cultivate their plots of land or visit their houses regularly and always leave before sunset. Only one man decided to return to Aïn el-Halazoun for good: Semaan El Habre. Over the period of year Simon El Habre returned to his village with his film team to observe the daily routine in Aïn el-Halazoun. His portrait of life in a quasi ghost village reflects the collective and individual memory. It calls into question formal reconciliations. Yet, through the story of Semaan el-Habre who decided to return home against all odds it is also, and above all, the story of a healing. Simon El Habre, Lebanon 2008, 86 min, color, HDCAM, Arabic with English subtitles Director Simon El Habre | Writer Simon El Habre | Cinematography Bassem Fayad, Marc Karam | Sound Chadi Roukoz | Cast Semaan El Habre | Editing Simon El Habre | Sound Editing/ Mixing Emile Aouad | Producers Simon El Habre, Jad Abi-Khalil, Irit Neidhardt | Produced by Beirut DC in association with mec film