Immersió al laberint de Daídalos

L'exposició Daídalos / Δαίδαλος es presenta al Port de Tarragona en el marc del Festival Internacional de Fotografia SCAN de Tarragona. Lamostra, comissariada per Xavier de Luca i Houari Bouchenak, presentales obres de Camilla de Maffei, Dani Pujalte, Denis Dailleux, Pauline Alioua, Myriam Boulos, Shareef Sarhan, Toni Serra *) Abu Ali i Matteo Guidi & Giuliana Racco.

Es tracta d'una co-producció de SCAN, Port de Tarragona i Jiser Reflexions Mediterrànies. Amb la col·laboració de la Càtedra UNESCO del Diàleg Intercultural a la Mediterrània de la Universitat Rovira i Virgili, Negra Mosca i els Arxius OVNI.

Dissabte 23 de Novembre de 13:30 h a 18:00 h

Refugi 1. Port de Tarragona

Moll de la Costa 5-7. Tarragona

Com a tancament de l’exposició Daídalos , s'obre un espai per accedir a les diferents propostes fotogràfiques, aportant les veus, experiències i visions dels col·lectius Negra Mosca i els Arxius OVNI.

13.30 h Càtering organitzat amb Mescladís

15.00 h Visita dialogada amb Negra Mosca i els comissaris Xavier de Luca i Houari Bouchenak.

16.30 h Sessió de projeccions dels Arxius OVNI, en record de Toni Serra *) Abu Ali.

Bagong Silang , Zena Merton, 2012. Philippines, 11min. VOSE.

Un curt que reflecteix la vida quotidiana d'una comunitat que viu en el cementiri de Manila. La pobresa rural combinada amb una capital terriblement superpoblada expliquen per què milers de famílies s'han vist forçades a ocupar els cementiris de la ciutat. Aquesta pel·lícula mostra els seus problemes, activitats, sentit de comunitat, i esperances per al futur.

Napoli Centrale , Bouchra Khalili 2002. Marroc, Itàlia, França, 8 min, VOSE.

La nit. Travessar en cotxe una ciutat mediterrània. La seva llar invisible i fugissera, absorbida per la visió del paisatge urbà. Al mateix temps, una veu masculina ens relata un passeig nocturn i solitari, sense objecte clar, fet per deixar passar el temps abans de la partença final. La partida d'un home en trànsit o un futur exiliat.

Le Bled (Buildings in a Field) , Jem Cohen, Lucy Sante, EE.UU, Marroc, 13min. VO.

"De camí de l'aeroport al centre de la ciutat, ens va sorprendre el paisatge que es veia des de les finestretes del cotxe: un enorme projecte de construcció en marxa en totes direccions. Encara que en si mateix no era inusual, ens quedem muts per l'escala èpica i el pla aparentment incomprensible del desenvolupament i ens sentim atrets a tornar junts a aquesta zona desconcertant".

Pier Paolo Pasolini, Sabaudia e la "civilta' dei consumi , Anònim a la xarxa, 1974. Itàlia, 5 mim. VOSE

“El feixisme era un grup de criminals en el poder, però no van aconseguir transformar profundament la realitat d'Itàlia. Avui en dia, amb el règim democràtic, succeeix el contrari: aquella aculturització, aquella homologació, que el feixisme no va aconseguir completament, l'aconsegueix el poder d'avui, el poder de la societat de consum, destruint les altres realitats particulars, reduint la diversitat de l'ésser humà”.

The City of Saba , DJ Kadagian, Four Seasons Productions, 2007, EE.UU, 9 min, VOSE.

“Hi ha una superabundància de riquesa a la ciutat de Saba. Tothom te més del que necessita. Fins i tots els encarregats del foc dels banys públics duen cinturons d'or. Grans rams de raïm pengen de tots el carrers i freguen les cares dels ciutadans.”

                                                                                                                                                        Fragment Le Bled ( Buildings in a Field)   

El Canto de la Abubilla , Toni Serra *) Abu Ali, 2015, Marroc, 28 min, VOSE.

“Viatger que viatges sense més equipatge que la imaginació” .

Last Night Dikr , Toni Serra *) Abu Ali, 2005, Marroc, 7 min, VO.

La recerca de l'aigua, el descens al pou del cor. Sobre un poema de Najmudin Kubra, S. XII Pèrsia.

vídeos del projecte

Un captivador missatge per a temps ombrívols

La música com mastegar

La música està per a ser feta 1

Buit i música en occident

L'antisol negre — //Silenci en el despertar dels mons//

Invitació al film-trance: Projecte de recerca & Live Cinema amb Vincent Moon

Interrompre el soroll del món, disposar-se a la receptivitat i l'escolta, obrir-se a la co-animació del món.

Una recerca, una setmana d'encontres sonors - amb una sessió de Live Cinema o Film-Trance al CC Convent Sant Agustí.

Vídeos del projecte aquí

Enfront de la barbàrie monòtona i desballestant dels mitjans i les xarxes que ens fan veure sense veure, que simplifiquen la realitat reduint-la a esdeveniments espectaculars i violència, Vincent Moon ens convida a parar les màquines i sortir a l'encontre.

Sortir de l'hipnòtic flux redundant del scroll infinit dels algoritmes.

Interrompre el soroll del món, no per a evadir-se de l'horror de la guerra en curs, o de la clara percepció d'una civilització que avança cap a l'abisme.

La manera de mostrar el món contribueix a canviar la forma en què el veiem,

canviar la manera de mirar modifica sensiblement un món inundat d'imatges.

Vincent Moon , filmmaker independent i explorador sonor, que porta déu anys recorrent el món, estarà una setmana de viatge amb nosaltres entre Barcelona i les muntanyes del Pirineu, anant a l'encontre de músiques conegudes i desconegudes, i d'un art invisible de viure i resistir.

Vincent Moon diu: «Anhelo retrobar, reelaborar un vincle amb tonalitats i ritmes ancestrals, formes de trànsit...». Des del Dhikr (record) de tariques sufís a Txetxènia, Etiòpia o Turquia; fins a mesos a l'interior del Brasil o del Perú, o incursions a Jakarta, l'Argentina o el Marroc: «Una espècie d'etnografia experimental, tractant d'hibridar tots aquests gèneres de trànsit i de música en diferents llocs del món. (...) Crec que estem gravant per guanyar una certa complexitat. (...) Per reinventar la vida d'avui hem d'elaborar noves formes d'imatges. I és molt senzill. Cal sortir a l'encontre. (...) Trenques les barreres en l'encontre amb el cos més que amb el saber. Això és el que em va ensenyar viatjar, a confiar en la memòria del cos més que en la memòria del cervell. El respecte és un pas endavant».

Els aborígens australians deien que «tot dormisqueja sota la superfície de la terra esperant ser cridat ». — En el viatge acústic i visionari amb Vincent Moon sortim a l'encontre de veus que continuen cantant entre les ruïnes, cridant a l'existència a una altra vida, una altra realitat, una altra veritat.

«Quan arribo a un lloc, pregunto i em pregunto què és important filmar avui?» — La visita de Vincent Moon té dos vessants: d'una banda explorar algunes experiències que és «important filmar avui»; d'altra banda, un moment de trobada i projecció a Barcelona, amb el seu Live Cinema —exploració sonora i visual—.

El treball de Vincent Moon connecta amb una de les recerques obertes en l'Observatori de Vídeo No Identificat: Silenci en el despertar dels mons . En un primer moment, aquesta recerca partia de prendre seriosament l'experiència visionària, i d'investigar les formes en les quals es desplega, entre les esquerdes d'aquest món, des del Surrealisme fins a l'ocàs actual del laïcisme naturalista. En un segon moment, que hem anomenat durant la recerca: El mirall de la nit («Miralls: ningú encara ha descrit, sabent-ho,/ què sou en el vostre ésser./ Vosaltres, com a intersticis del temps,/ plens només de forats de sedàs./ Vosaltres, malbaratadors encara de la sala buida,/ a l'hora del crepuscle, vastos com a boscos...»); i ara, en l'exposició i el projecte: L'antisol negre , part de prendre seriosament la intuïció de Rilke en els Sonets a Orfeu : «Gesang ist Dasein» (Cantar és existir).

«Però els grans antisols negres , pous de veritat en la trama essencial, en el vel gris del corbat cel, van i venen i s'aspiren l'un a l'altre i els homes els diuen ABSÈNCIES» (René Daumal) «Aquestes esplendors, l'objectiu de l'ésser humà és el de recollir-los (...) I és, lluitant justament contra la inèrcia del cos i el somni de l'ànima, practicant tècniques del despertar —despertar físic, despertar mental— una espècie de "llarga, immensa i raonada alteració de tots els sentits", que permeten vèncer l'ordre material i espiritual d'aquest món, en fi, portant una contra-vida» (Jacques Lacarrière, Les gnostiques ).