En un intent d'aconseguir una vida millor, centenars de nens marroquins es colen a Melilla, un petit enclavament espanyol al nord del Marroc. Aquest projecte documenta la vida d'un grup de menors atrapats en aquesta porció espanyola d'Àfrica, que enlluernats per un fals sentit de prosperitat, intenten saltar diàriament dins d’ un dels molts vaixells que els portaran a la península i, amb sort, a aconseguir el seu somni europeu.
José ColónLa frontera como centro
25 Descripció arxivística resultats per al La frontera como centro
Moi, un Noir. Reloaded, és una actualització lliure de la pel·lícula que antropòleg francès Jean Rouch va realitzar el 1957. Mentre que l’original estava destinada a satisfer la curiositat de la mirada occidental cap a l'alteritat des de la seguretat de la distància fílmica, Reloaded minimitza les diferències culturals i evita l'exòtic. Sota aquestes premisses, la pel·lícula se submergeix en la vida quotidiana dels personatges i en les seves reflexions sobre les seves experiències com a subjectes immigrants, negres i musulmans a l'Europa actual.
Ro CaminalCròniques del pas de refugiats per Hongria, Croàcia i Sèrbia. Setembre del 2015. Els fluxos migratoris han estat una constant en tota la història de la humanitat. L'any 2014 gairebé 55 milions de persones van haver d'abandonar la seva llar degut a les guerres, les persecucions i les violacions dels Drets Humans. La xifra més elevada des de finals de la Segona Guerra Mundial (1). Segons l'informe 2015 CEAR(2), en els últims 15 anys han mort 22.500 persones en el Mediterrani durant el procés migratori. Davant d’aquestes estadístiques les anàlisis que s’imposen són esbiaixades i etnocèntriques que construeixen les persones migrants com a alteritats potencialment perilloses. En "Los Muros de Europa" parlem amb els diferents actors implicats a la zona fronterera entre Sèrbia i Croàcia, en l’èxode humà més gran que viu l’Europa de les últimes dècades. Èxode que evidencia les misèries de les grans organitzacions no governamentals, de les forces i cossos de seguretat dels països receptors i de l'Europa governamental racista i xenòfoba. 1 ACNUR 2 Comisiónn Española de Ayuda al Refugiado
FotomovimientoLes raons per les quals era impossible acceptar la independència d'Algèria.
Jean Pierre GambarottaEls poders establerts, que veuen en qualsevol forma d'idea original un possible germen de disturbis i subversió, en general no fan res per afavorir el debat d'idees i el necessari retorn als nostres propis valors per pensar un desenvolupament més humà. Fent aquesta pel·lícula m'he adonat de la falta d'atenció dels africans envers els seus intel·lectuals. Ja fa temps que ens avisen de les opcions que s'imposen des de l'exterior, ja sigui de la banca mundial, del FMI, o fins i tot de les antigues potències colonials. És com si Àfrica no tingués en absolut cap confiança en els seus intel·lectuals. El Dr. Bado és l'exemple típic d'aquest menyspreu i d'aquesta incomprensió. Els poders establerts, que veuen en qualsevol forma d'idea original un possible germen de disturbis i subversió, en general no fan res per afavorir el debat d'idees. La meva intenció era gravar les idees del Dr. Bado de manera que les generacions més conscients tinguin en compte el necessari retorn als nostres propis valors per pensar un desenvolupament més humà.
Bakary SanonEn el capitalisme global, el desplaçament dels cossos a través de les fronteres respon a un dualisme asimètric. Un costat de la frontera actua com a mur de contenció,una fulla que talla territoris, cossos i gèneres. Amb una voluntat no tant d’impedir l'accés a les zones centrals del capital, com d’administrar la legalitat d'aquest pas i així bifurcar el flux migratori en ser i no ser. L'altre costat de la frontera adopta una interface elàstica que s'expandeix sense fi en l'espai de «l'altre», preservant la impermeabilitat de coneixements i identitats. La frontera ha deixat de ser un espai perifèric per esdevenir central. La seva implosió es manifesta en tot un seguit d'institucions, dispositius de seguretat i agències paral·leles que poblen les nostres ciutats, configurant una frontera interior en expansió. La lògica de la frontera es propaga a la totalitat de les estructures del poder polític i cognitiu. En aquest sentit podem parlar de les fronteres com a laboratoris d'un nou sistema totalitari. El que abans eren proclames pròpies de grups sectaris obertament racistes, ara passen a formar part del discurs governamental i mediàtic. El colonialisme també és un estat de l'ànima, basat en l'alteritat en permanent oposició. Sempre un "altre" a criticar, ocupar, conquistar... mai la contemplació amorosa, el diàleg de transformació per ser, ...ser sense frontera.
[ migra i colonialitat ] / OVNI 2016
La frontera com a centre. Zones de ser i no ser
/ CONTEXT 1994 - 2020
[ migra i colonialitat ] / OVNI 2016
PROGRAMA CASTELLANO PDF
Vídeos Conferències Debats.
La frontera tendeix a expandir-se: explosiona en subcontractes en tercers països i implosiona en fronteres interiors, en dispositius de control, en detencions i desaparicions...; és a dir, tendeix a ocupar la totalitat del sistema i a esdevenir-ne centre. A l'ombra de la frontera com a sistema – allà on el control es troba fora de control, es crea el prototip d'una societat totalitària.
Respecte al tema de la migració existeixen una sèrie d'oblits decisius, que no només en dificulten una reflexió en profunditat sinó que n’alimenten visions excloents. El primer dels quals és l'oblit colonial – l'estreta connexió entre la migració, la colonialitat i la seva mutació global. El segon prové de limitar qualsevol reflexió sobre la migració a l’aspecte polític, policial, econòmic, demogràfic i humanitari… però rares vegades en termes de coneixement i saviesa; dels quals n’estem veritablement necessitats. Un tercer oblit consisteix en aplicar a les persones l'etiqueta “immigrant”, construint el seu imaginari corresponent, i tancar-les dins...sense re(cor)dar que en realitat tot i totes migrem entre territoris, espais, temps i coneixement.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
Reflexió sobre el miratge i el punt mort de la integració en el marc d'un estat nació imperialista. Reflexió per a una alternativa decolonial en la modernitat occidental.
Entrevista amb Houria Bouteldja.
Frontex coordina la cooperació operativa en l'àmbit de la gestió de les fronteres Europees a través del concepte de gestió integral. És una plataforma que connecta els guàrdies fronterers amb el món de la recerca i la indústria i vetlla per a què els avanços tecnològics s'ajustin a les necessitats de seguretat de les fronteres. Proporciona als Estats membres el suport necessari per organitzar operacions conjuntes de tornada dels estrangers il•legals que no se n'han anat per la seva pròpia voluntat.
Anónimo en la Red