Unidentified Video Observatory Constellations

Presentation at the MACBA 2023-2024 IEP

Una eina per a explorar

L'Observatori de Vídeo No Identificat és una potent eina per a la incursió entre els «oasis» que resisteixen a l'extensió del desert. Incursió en el sentit d'exploració i viatge, alhora físic i iniciàtic, obertura a l'encontre amb l'inaudit que mai deixa igual.

«Tornar a obrir el camp de l'experimentació»

A la seva manera modesta, situada, funambulista amb la Institució — una de les pràctiques que ovni ha perseguit des del principi ressona amb aquesta veu indígena que es va alçar amb força, en la mateixa meitat dels '90, des del cor de la selva: Veu de les comunitats sense veu, que no ha cessat, veu emmascarada, on la màscara es torna una manera de comparèixer que subverteix des del principi la unificació global tecnocapitalista i els seus «mecanismes per a separar aquesta cria de la terra de la seva mare» (Ailton Krenak) (1). Aquesta pràctica consisteix a «tornar a obrir el camp de l'experimentació» — tornar a recuperar l'obertura, l'incisiu, la proximitat i la commoció crítica que havia tingut el vídeo en els seus inicis. Tornar a portar el documental independent, el testimoniatge, la visió poètica, el treball d'arxiu (2).

Per tant, el treball d'ovni–desorg va més enllà de les consideracions banals sobre el vídeo i l'audiovisual, la diferència amb el cinema o les qüestions tècniques. El projecte és una eina brutal perquè al llarg dels anys es torna més i més evident que el vídeo, l'arxiu, la imatge són, en la societat de la imatge en què vivim, eines fonamentals que ajuden a pensar el present . — Pensar, deia DH Lawrence, no consisteix, com es creu, a recuperar dades obsoletes i extreure conclusions falses. Pensar consisteix en un descobriment, que es fa amb tot el cos i el començament del qual és generalment dolorós (3). Descobriment dolorós quan trenca l'aparent normalitat unívoca, la closca que ens tanca i ens encega, esquerda (4) — íntima i poètica o política i comunitària— que obre a formes més vitals, més amables, més reparadores i més riques d'habitar, els «oasis» (5).

Vivim una època de guerra sense fi. Una guerra l'objectiu de la qual és perpetuar-se i perpetuant-se imposar un «eix temporal global» unificat, com deia Kader Attia al final de la seva conferència (6). O dit amb les paraules de Ailton Krenak: «Mentre la humanitat va distanciant-se del seu lloc, un munt d'astutes corporacions va ensenyorint-se de la Terra. Nosaltres, la humanitat [que ens han dit que som, aïllant-nos d'aquest organisme del qual som part, la Terra] viurem en ambients artificials produïts per les mateixes corporacions que devoren selves, muntanyes i rius.» (7)

Però a l'interior d'aquest procés es produeixen ruptures (8), ruptures que a vegades ocorren, que trenquen el temps lineal, el temps d'una repetició normalitzada que es vol eterna. Ruptures que pleguen el temps de la subjectivitat i de les coses, ruptures intempestives i insospitades que obren el camp del possible — i deixen advenir veus d'Egipte, Líban, el Marroc o el poble Palestí en l'exili (9), veus de la selva i els ancestres, testimoniatges i visions des de l'Índia o des de Gènova o l'Argentina en la revolta, veus de la Frontera i de les Colònies, cosmovisions indígenes o africanes, Aymara o Quítxua o del Senegal— veus, presències i experiències de ruptura que també emergeixen aquí, a Barcelona, decolonials, feministes, o de pura revolta contra el capital i el seu món.

Una constel·lació contra l'oblit

Com a projecte de recerca i creació, l'Observatori és en el sentit més profund un arxiu de les ruptures i, per tant, quan l'arxiu és —com s'inclou en els debats contemporanis— una eina de la història i la història l'escriuen els vencedors, com deia Walter Benjamin,  l'Observatori és també una ruptura dels arxius (10), doncs, com també deia Benjamin, «Ni tan sols els morts estaran fora de perill si l'enemic venç… I aquest enemic no ha cessat de vèncer» (11). Ovni és així una constel·lació contra l'oblit — és una invitació a prosseguir —de manera artística, poètica o experimental— el que s'ha obert en les ruptures de l'època — que són també moments de bifurcació de continents perceptius — on la realitat està en joc.

És el que vèiem l'altre dia amb l'Elvira Espejo Ayca (12), on enfront del tipus de «saber» occidental, que contínuament "talla" o separa (emoció i raó, art i ciència, naturalesa i cultura) per a situar-se des de dalt com a domesticació i dominació de l'ésser humà, ens presentava la potència de la «criança mútua» com a desplegament de «interconnectivitats» i «cura i atenció màxima», on s'aprèn a través de la retina, el tacte, la sensació de tot el cos, donant lloc a una sensibilitat i una manera de viure on ja no ets «tu» l'important, sinó que la vitalitat de la Terra és l'important —«The Earth» de la qual parlava Achille Mbembe a partir d'ontologies Yoruba i Dogon (13)— cuidar el que et cuida, protegir el que et protegeix, mutar amb el que muta, atendre al que contínuament emergeix...

Ovni és una constel·lació contra l'oblit perquè els moments de ruptura o les fulguracions visionàries tornen a tancar-se sota la inèrcia de la normalitat, però queden traces, petjades, veus. I si des d'algun lloc val la pena continuar pensant és des d'aquests moments que esquerden el continuum de la història recent, des de l'experiència més alta.

Una invitació a l'encontre

Pensar avui és pensar no sols amb paraules, és pensar amb la gestualitat del cos i amb els cossos sonors, és pensar amb imatges que ens fereixen o ens encoratgen, o amb purs enigmes del temps, és convocar als espectres en el llindar de la nostra participació en el món. Pensar avui és pensar des de l'escolta i des de l'obertura a l'encontre amb l'inaudit no sols humà. Com a amic i col·laborador extern de desorg.org , veig que una dimensió fonamental del projecte, que jo he trobat en el seu centre, està en la invitació a l'encontre — com a manera de continuar el que s'obre amb la ruptura — que està en el cor del pensar, del delirar, del tractar de portar endavant pràctiques de llibertat.

Invitació a trobar-se que començava amb projectes d'autoria —també anònima o sense-identificar— que enviaven coses per a projectar des de molts llocs, pròxims i llunyans, i que seguia amb la invitació a l'encontre amb el que s'anava a buscar i que ressonava amb el que arribava. Invitació a l'encontre amb les veus i projectes que a Barcelona emergien en ruptura o en dissonància amb la monoforma, amb l'«eix temporal global» on «There is no alternative». Des d'Espai en Blanc a la Confraria Sufí senegalesa dels Baye Fall, 15M bcnTV o el grup de «Ciutat Morta». — L'objectiu exotèric no era capturar-los per a neutralitzar-los en la Institució Cultural , sinó, des dels seus marges, tibar la Institució per a fer sortir de polleguera la seva tendència a tancar-se sobre si mateixa i tornar-se irrespirable, sota la seva epistemologia d'experts i els seus procediments entre el management i la burocràcia. — Però l'objectiu no quedava només allí, no era per a res exterior. L'objectiu esotèric era i continua sent el viatge mateix de la recerca i de la trobada, prosseguir i ampliar la conversa, i l'experimentació. Com deia Hölderlin: «La vida de l'esperit entre amics, el pensament que es forma en l'intercanvi de paraula per escrit i de viva veu són necessaris als que busquen. Fora d'això som per nosaltres mateixos sense pensament. Pensar pertany a la figura sagrada que junts figurem» (14).

— Paradoxalment la possibilitat dels encontres és més intensa com més desllorigat està el temps, com més gran és la interrupció i l'alteració del temps lineal homogeni. No obstant això, el viatge continua, els llaços segueixen aquí.

— Arxiu de les ruptures, no sols com a testimoniatge d'aixecaments radicals i comunitaris, sinó també de disrupcions de la percepció i la sensibilitat, de la presència ín

The Purple Meridians III

The Purple Meridians III

Over the past two years, a total of 19 filmmakers based in the three countries have met, online and in person, to discuss obstacles they face as women and non-binary people in the audiovisual industry, to exchange ideas and resources, and to create together.

Preparations are underway in Italy , Turkey , Catalonia and the Basque Country for the third edition of The Purple Meridians 2023 , with the Gender Equality sponsorship by Eurimages .

This year, the project will have its public and main event at the Durango Book-Music-Cinema Fair on 7 December . Durango is a city in the Basque Country and has been chosen by the organizers of The Purple Meridians to expand even further – as is the purpose of this project – the connections among women filmmakers in Europe and beyond.

The choice of the Basque Country was therefore a ‘natural’ development as Basque filmmakers followed the first two Purple Meridians albeit ‘from a distance’. The program in the Basque Country will be possible thanks to the collaboration with the Durango Book Fair and Suargi Elkartea.

Two main themes would be the focus of this third event:

the difficulties, responses, proposals for women in the audiovisual industry to conjugate work and care work (maternity, care of children, care of elderly, care of ill partner/family member etc) and for women with disabilities.

These two themes will be discussed in a 2-session conference in Durango to be held on 7 December 2023.

Two filmmakers directly and most affected by this situation will be leading the discussion, Lisa Çalan and Ahu Ozturk . The two filmmakers, both Kurdish, will work with Basque filmmakers (who are exploring these issues in their films and who this year will be presenting a manifesto about ‘care’), as well as with the other filmmakers of The Purple Meridians (from Italy and Catalonia), not only in exposing the problems, but also in proposing answers, keeping in mind that one of the pillars of The Purple Meridians project is creating networks among women filmmakers in different countries.

The speakers will be:

Lisa Çalan, Ahu Öztürk (from Turkey, TPM), internationally acclaimed Basque actress Itziar Ituño (La Casa de Papel), Basque directors Ainhoa Olaso (winner of the Aukera program) and Estibaliz Urresola (awarded in Berlin 2023), Catalan director Lara Vilanova (TPM), Italian director Claudia Tosi (TPM), Argentine scriptwriter based in Belfast Luciana de Mello , Lebanese director Mary Jirmanus Saba , Kurdish director Sevinaz Evdike (Women Filmmakers Collective Kezi), and director Elli (Post Collective - Buriatia, Greece, Syria, Belgium).

The day will be accompanied by the screening at Irudienea (12:30h-13:30h) of Estibaliz Urresola's short film, Cuerdas , and a Work in Progress by Mary Jirmanus Saba.

At 19:00 h, the filmmakers will present to the press a summary of the conference's work.

The press conference will feature also an intervention by a Palestinian filmmaker.

[ migra and coloniality ] / OVNI 2016

The Center as the Border. Zones of Being and not Being

/ CONTEXT 1994 - 2020

[ migra and coloniality ] / OVNI 2016

PROGRAMA CASTELLANO PDF

Videos Talks Debates.

The border has a tendency to spread: it explodes into outsourcing to third countries, and implodes as domestic borders, control devices, detentions and disappearances...; in other words, it tends to occupy the entire system, becoming centre. In the shadows of the border-as-system, where control is out of control, the prototype of a totalitarian society is assembled.

Around the subject of migration there are a series of crucial lapses or ‘forgettings’, which not only hinder in-depth reflection but also fuel exclusionary visions There first of these is the colonial lapse – we have forgotten the close ties between migration and coloniality, and its global mutation. The second lapse springs from limiting our reflections on migration to the spheres of politics, policing, economics, demographics and humanitarian action... but rarely considering it in terms of knowledge and wisdom, of which we are truly in need. A third lapse consists of labelling people “immigrants”, creating the corresponding imaginary and confining them within it... failing to remember that all of us in fact migrate between different territories, spaces, times, and forms of knowledge.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

De fronteres internes i externes a col·laboracions, línies de fuga i perspectives

Programa de vídeo d 'OVNI - Observatori de Vídeo No Identificat

La Frontera en la seva asimetria esdevé línia abismal, línia de tall entre les zones del ser i del no ser. Segons de quin costat i segons amb quins documents ens apropem a ella, serem desplaçats a una zona o a una altra i rebrem el reconeixement del nostre ésser o la seva completa absència.

El programa que aquí es proposa a manera de viatge, comença per recordar un primer i decisiu oblit: l'oblit colonial. La pràctica totalitat del discurs mediàtic i institucional obvia el passat colonial d'aquells que van establir les fronteres i que ara marquen les condicions per creuar-les. I imposa l'oblit de l'ocupació de territoris, l'explotació de recursos naturals i humans i els seus corresponents genocidis i epistemicidis. Els antics colons mai van ser migrants i solament van trobar aborígens i indígenes a les terres que “descobrien” per als seus interessos. Anys després les persones que ara arriben d'aquestes antigues colònies no troben aborígens europeus, sinó que són ells els migrants. Sempre etiquetes adhesives que bàsicament apunten a ocultar i reduir la seva humanitat per desplaçar-los així a la zona del no ser. Concerning Violence està recorregut per aquest espectre colonial, els textos de Frantz Fanon reflexionen sobre el seu nucli violent, creuen aquesta desolació i tenen encara la força de proposar-nos una possibilitat de vida.

Cap a la frontera, a les profunditats del desert del Sahel es tanquen micro-acords, es defineixen línies de fuga, es tracen zones, es creuen els primers límits. Sahara Chronicles ens mostra aquest inici de viatge per a uns, caravanserrall per altres. Travessar el no-res sota el control dels drons, vivint la progressiva densitat d'una frontera després d'una altra, cada vegada més espessa, més agressiva i excloent.

Aquesta gradació de les fronteres, des de les més llunyanes i permeables fins a les que ara actuen com subcontracta violenta de la frontera principal, desemboca abruptament en la línia abismal, la línia de tall entre les zones del ser i del no ser. Allí les persones deixen de ser, les històries i els recorreguts perden tot sentit. Una vida no és una vida. Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud , mostra aquesta brutalitat de la frontera i deconstrueix els dispositius i relats institucionals que pugnen per donar-li cobertura funcional i finalment legal.

Però com recentment ens recordava Boaventura de Sousa, la línia del ser i del no ser ja no és fixa, sinó plenament mòbil, cada vegada s'apropa més al centre i ha acabat per cridar a les nostres portes. La frontera ha fet implosió i tendeix a ocupar la totalitat del territori i definir el sistema que l'administra. En Forst , un grup de refugiats a un bosc, ja no a la perifèria del sistema, sinó al centre d'Europa, relaten el seu procés de desaparició en la línia del no ser: “Quan vaig arribar, els de seguretat estaven esperant-me, em van portar dins, van agafar la meva petita borsa, es van posar uns guants de plàstic i van inspeccionar les meves coses, la quantitat de diners que portava, els nombres de la meva agenda, tot. És intimidació, assetjament i maltractament al mateix temps, aquest és l'estil d'aquest sistema. Han passat tres dies i ja no sóc jo (…)”

L'aparent i tranquil·la normalitat de la zona del ser oculta sota una capa de consum turístic el seu origen. Així el port de Barcelona que rep centenars de milers de consumidors arribats en creuers, té unes arrels que no mostra i que Port Trade Portrait ens recorda: el seu passat esclavista, i la seva mutació a l'era global.

Dilluns 23 de maig _ L'Oblit Colonial

Concerning Violence , Göran Hugo Olsson, Suècia, 2014, 85min. V.O.S.E.

Concerning Violence és un documental compost per imatges d'arxiu dels moments més arriscats en la lluita per l'alliberament del Tercer Món i, alhora, una anàlisi dels mecanismes de descolonització a través de fragments de Els condemnats de la terra de Frantz Fanon. L'emblemàtic llibre de Fanon, escrit fa més de 50 anys, és encara un referent per entendre el neocolonialisme existent avui dia, i la violència i les reaccions que suscita.

La frontera com a centre , Toni Serra / Abu Ali

"M'és complicat explicar com és possible que la societat suposadament civilitzada a la qual has fugit per protegir-te sigui tan brutal" (1)

Les fronteres com a nusos i talls del poder, com a llocs d'acumulació repressiva, control i selecció, estan patint una enorme mutació, ja que no només s'estenen i fortifiquen, sinó que també fan implosió en centenars i milers de dispositius interns: CIEs, o Centres d'Internament d'Estrangers, centres de refugiats, oficines i agències de tota mena que ara es reprodueixen i funcionen com a fronteres interiors. Dispositius de control que es desplacen com escàners que escombren l'interior dels territoris i ciutats, contagiant la seva lògica repressiva al conjunt de la societat. Es converteixen així no només en llocs d'internament de migrants, sinó molt fonamentalment en laboratori i punta de llança de nous règims totalitaris.

En aquesta època d'estímul a la màxima mobilitat, els turistes, els homes i dones de negoci poden travessar les fronteres i se senten per això privilegiats, no obstant això han d'afrontar els filtres i rituals de control que les configuren, i en fer-ho validen automàticament aquests dispositius, la seva lògica i el seu exercici. Creuen, és cert, però arriben a alguna part o més aviat desplacen amb ells aquestes fronteres, portant-les fins a l'interior de les societats que visiten?

El tema de la migració es va desvetllant com una de les claus que qüestionen en major profunditat la cultura i la societat contemporànies. Aquest qüestionament es fa a diferents nivells, no només el polític, social i econòmic, sinó també el cultural, simbòlic i imaginari. S'obren així les portes d'una transformació profunda: el que aquesta es doni i la direcció que agafi marcarà la deriva del conjunt de la nostra cultura.

Dimarts 24 de maig_ Cap a la Frontera

Sahara Chronicl e , Ursula Biemann, Suïssa, 2007, 50 min., V.O.S.E.

Una col·lecció de vídeos curts que explora en el post-colonialisme i documenta l'actual èxode subsaharià cap a Europa, on s'analitza la política de mobilitat i contenció que existeix en la geopolítica global actual. S'examinen les modalitats i la logística del sistema de migració al Sahara.

El material d'aquesta obra ha estat recollit durant tres visites sobre el terreny a les portes principals de la xarxa migratòria trans-Sahariana al Marroc, Níger i Mauritània. Sahara Chronicle reflecteix aquesta xarxa migratòria dins de la interconnexió i la geografia àmplia de la zona. Inclou documents sobre Agadez a Níger, capital dels Tuareg i porta de la zona sahariana per a les rutes de migració principals que arriben de l'Àfrica occidental; Nouadhibou, port del nord de Mauritània, des d'on els migrants es van amb vaixell cap a les illes Canàries; Oujda al costat de la frontera algeriana, per on els migrants del desert entren al Marroc; i Laayoune, al Sahara occidental, punt de sortida per als vaixells que van a Espanya.

Sahara Chronicle no intenta construir una narrativa homogènia o contemporània d'un fenomen que té arrels a l'Àfrica colonial, diversa i fràgil en la seva actual organització social i experiència humana. En aquest treball, no es fa servir una veu autoritària o un altre dispositiu narratiu per fer la connexió, més aviat és l'espectador qui produeix el significat, que ha d'extreure dels intersticis entre els vídeos. En dispersar el punt de vista, es reconeix al mateix temps el procés múltiple i cooperatiu del coneixement produït en el camí.

Dimecres 25 de maig_ La Frontera com a Zona de no ser

Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud , Xavier Artigas i Xapo Ortega, Metromuster i Observatori DE