La figura de Pier Paolo Pasolini és una de les més grans del cinema. D'entre les moltes contradiccions que rodejaren la seva vida, la influència que va produir fins als nostres dies no està encara degudament reconeguda. Responsable d'una obra cinematogràfica i literària desafiant, difícil de classificar, i d'una personalitat no menys explosiva, el Pasolini que conversa reposat i més lluït que mai davant la càmera (malgrat tota l'expectativa i l'enrenou que generava per aquesta època el rodatge de Saló, o els 120 dies de Sodoma) explica de manera concisa la seva manera de veure el cinema i la vida. Bertolucci aconsegueix així un retrat autèntic, donant a Pasolini l'oportunitat de ser ell qui parla sobre la seva obra i les seves idees, prenent com a punt de partida el rodatge de Saló, i conjugant una entrevista que va conduir el periodista i documentalista Gideon Bachman amb fotos de Deborah Imogen Beer preses també al set de filmació del que, arrel de la seva violenta i prematura mort al 1975, es convertirà en la seva darrera pel·lícula.