La pel·lícula ha estat realitzada a partir d'una col·lecció anònima de pel·lícules d'aficionats als 16 mm, que tenen com a objecte alguns safaris a l'Àfrica Central enregistrats entre el 1957 i 1963. Les pel·lícules, editades i sonoritzades després, són els resultats del viatge d'un grup d'amics, amants de la caça major, meticulosament enregistrats per un operador de càmera: un safari a l'Àfrica Equatorial Francesa, seqüències de “matances” enregistrades al Camerun, Angola, Moçambic, i altres països africans, que té l'impacte d'una expedició colonial-turística.

Otranto, Torre del Serpente, la part més oriental d'Itàlia, el punt on, perquè no l'oblidem, Orient i Occident es van tocar una vegada. Avui, el record d'aquell vincle sembla ressorgir a conseqüència de tots els immigrants il·legals que desembarquen a les seves platges, com ens recorden les seves robes, sabates i efectes personals trobats al llarg de la costa. A aquells d'entre ells que no ho van aconseguir, dediquem el cant del cor polifònic albanès de Lapardha que, el 5 d'agost de 2002, a l'alba, va entonar un dels seus passatges per les víctimes de l'"accident" de 1997, en el qual van morir desenes d'albanesos a bord d'un vaixell enfonsat per la marina italiana.