Entrevista amb Marcello Tarì.

Ficció en estilo Cinema-Verite. És un dels 9 episodis de "Històries de l'Arc de Sant Martí", projecte internacional col·lectiu comisariado per l'estudio Een de Rotterdam. L'ocultista Aleister guia una expedició científica en un illot infectat d'esperits minuciosos i trivials. Rodat en Super 8.

Un vídeo-assaig d'Alessandro Quaranta i Toni Cots, en col.laboració amb CRA’P - Pràctiques de Creació i Recerca Artística. A Llum / vibració discorre i emergeix una preocupació pels llocs, fins i tot anònims, corporis i geogràfics, responsables d'il·luminacions momentànies i visions de l'ànima. La recerca ha estat centrada en la conflictivitat existent en la interpretació de la realitat, així com en una crítica de la modernitat, a través de la duplicitat d'oposats (llum/foscor, lloc/espai, sagrat/diví), que hem identificat com a model per a explorar diferents vídeos d'autor, entrevistes i alguns documentals. Autors citats: Toni Serra / Abu-Ali, Toni Cots, Fernand Deligny, Esther Freixa i Ràfols, Gian Antonio Gilli, Ariel Jimenez, Alessandro Quaranta, Jesus Rafael Soto, Laurel Swenson, Renaud Victor, Peter Watkins. Aquest vídeo-assaig és un projecte de recerca sense ànim de lucre, amb finalitats educatives.

translate

La superficie neutra de la pantalla continuamente atravesada por una interferencia luminosa. El campo, definido por la pantalla, es recorrido por un haz de luz en múltiples direcciones, revelando cuerpos de diferente naturaleza e identidad. La luz, como recurso técnico nombra el objeto y, en su movimiento incesante, establece un juego de correspondencias. La luz es el ojo que forma una singularidad a partir del todo. La luz es el lenguaje que aísla del ruido indistinto de los sonidos.

"Lui e io” és el reflex d’una dona en el seu paper d’esposa i mare viscuda entre la imposició i l’elecció. A través del rodatge del seu marit que la retrata, es revela contrària al seu món, una militant sempre lluny de casa. Una reelaboració de la femenitat com a acte polític per dir que l’amor és un acte d’acceptació de les diferències i que els records personals formen part de la història col·lectiva.

Otranto, Torre del Serpente, la part més oriental d'Itàlia, el punt on, perquè no l'oblidem, Orient i Occident es van tocar una vegada. Avui, el record d'aquell vincle sembla ressorgir a conseqüència de tots els immigrants il·legals que desembarquen a les seves platges, com ens recorden les seves robes, sabates i efectes personals trobats al llarg de la costa. A aquells d'entre ells que no ho van aconseguir, dediquem el cant del cor polifònic albanès de Lapardha que, el 5 d'agost de 2002, a l'alba, va entonar un dels seus passatges per les víctimes de l'"accident" de 1997, en el qual van morir desenes d'albanesos a bord d'un vaixell enfonsat per la marina italiana.