Quaranta joves i adolescents entre 14 i 21 anys viuen a una presó a la illa de Nisida, a Nàpols. Les mascares que dissenyen per amagar les seves identitats durant el rodatge contribueixen a crear uns llaços cada cop més estrets amb tres dels presos. Enfrontats a la vida de la presó, Enzo, Rosario i Samir ens conviden a compartir la seva rutina quotidiana a l'escola i al treball, avorriment i captiveri. També ens conten les seves històries i comparteixen els moments d'esperança i decepció. Si, tal com diu la Constitució, l'objectiu del seu càstig és la re-educació, aquest documental posa en dubte la compatibilitat entre aprendre i l'empresonament.

“Venim de diferents països i tenim diferents bagatges, però descobrim que ens enfrontem amb els mateixos problemes de vida i treball. Amb aquest document explorem les desigualtats habituals i les injustícies a les nostres vides i a la indústria del sexe. Discutim els seus orígens, els desafiem empenyent les nostres visions de transformació que necessitem per a crear una societat més justa on els treballadors i les treballadores del sexe, els seus treballs i els seus drets, siguin respectats i valorats (Sex Workers Manifesto, Brusseles, 15-17 octubre 2005). Special Guest: Scarlot Harlot & Wonder Bra.

La nit. Travessar en cotxe una ciutat mediterrània. La seva llar invisible i fugissera, absorbida per la visió del paisatge urbà. Al mateix temps, una veu masculina ens relata un passeig nocturn i solitari, sense objecte clar, fet per deixar passar el temps abans de la partença final. La partida d'un home en trànsit o un futur exiliat.

La calma d'un petit poble a prop de la ciutat, i el frenètic ritme de la mateixa. ¿Com es poden conciliar aquestes dues maneres enfrontades de veure el món? ¿Existeix una tercera via, un tipus de desenvolupament que sigui realment sostenible? Amb l'ajut de Luca Mercally, l'autor intenta traçar varis camins possibles i una “solució” que ens podria mostrar la direcció correcta.

Una pel·lícula sobre la (no) memòria dels camps de concentració de la Segona Guerra Mundial a Itàlia, en què van ser detinguts nombrosos civils eslovens. Tres camps de concentració estaven molt a prop de la frontera entre Eslovènia i Itàlia, i en el moment de fer aquesta pel·lícula un nou camp de concentració: “un centre de detenció d'immigrants” s'estava construint al mateix lloc. La pel·lícula també analitza la temàtica de l'apàtrida a través del contrast entre les situacions quotidianes que es veu obligat a suportar el poble romanès a Itàlia, i les persones esborrades a Eslovènia, que encara són sovint detingudes en centres de detenció italians i eslovens.