Al començament dels anys 20, l'austríac Leopold Weiss va emprendre un viatge a l'Orient Mitjà. Se sentia fascinat pel desert i l'islam es va convertir en la seva nova llar espiritual. Va deixar enrere les seves arrels jueves, es va convertir a l'islam i va adoptar el nom de Muhammad Rostiu per acabar essent un dels musulmans més importants del segle XX. Va ser assessor de la cort del rei de l'Aràbia Saudita, va traduir l'Alcorà, va ser un dels fundadors del Pakistan i va arribar a ser ambaixador de l'ONU. El realitzador no es troba amb un aventurer, sinó amb un home que va voler actuar com a mediador entre Orient i Occident. A Road to Mecca aprofita l'oportunitat per abordar un candent debat que comença a cobrar cada vegada més importància.

Testimoniatges d'infiltrats àrabs a Israel.

Del mite de Samsó i Massada els joves israelites aprenen, durant una visita guiada, que la mort es preferible a la dominació. Avi Mograbi ofereix un lament estremidor dels continus cicles de violència que amenacen completament el futur de tots.

Extractes de la conferència que Barack Obama va fer davant de l'AIPAC (American Israel Public Affairs Committee) a Washington DC el 4 de juny de 2008.

El 15 de gener de 2008 tancs israelians van destruir el Parc de la Pau a la ciutat de Gaza, fruit de la cooperació amb la ciutat de Barcelona. El documental recull els testimonis dels veïns unes hores després dels atacs. Si ells necessiten recuperar els seus espais públics, hem de limitar-nos a pagar el que Israel destrueix?

Amèrica vista des del punt de vista del venedor de gelats israelià. Aquest documental és un retrat dels barris d'una ciutat nord-americana a través dels seus comerciants de gelat ambulants. El documental segueix diversos venedors en els seus camions per la ciutat de Charlotte, Carolina del Nord.

El 26 de desembre del 2003, la IDF (Israel Defense Force) va disparar contra Gil Namati, un israelià de 21 any, que es manifestava en contra del mur de separació. Gil va ser ferit en dues cames per dues bales vives. L'incident encapçala el debat en els mitjans de comunicació i provoca moltes preguntes: que hauria succeït si la IDF no hagués mentit sobre el trets contra Gil' S'haurien justificat les accions de les forces de seguretat? Existeix alguna diferencia entre dispara a un jueu o un no jueu? Aquest documental es divideix en tres parts. La primera presenta la investigació que es va poder veure a la roda de premsa on es podia comprovar que la IDF va mentir sobre els motius que la portà a disparar. La segona part critica la investigació mateixa i les reaccions de la premsa al presentar la notícia i el mur de separació. La tercera part és un peça de propaganda sobre el perill que representen els anarquistes per Israel.

Galoot ("exili" en hebreu) és una odissea íntima que toca les arrels de les tragèdies manifestes en el conflicte entre israelians i palestins.Un exili temporal de la seva terra permet al cineasta israelià veure el conflicte des d'una nova perspectiva i,gràcies als seus amics palestins i israelians, als seus viatge i els de la seva dona, Galoot es converteix en un viatge reflexiu per cases i paisatges d'Israel, Palestina, Polònia, Marroc i Anglaterra.

L'aniversari del protagonista fictici (que és el realitzador, i és diu Avi Mograbi, igual que el realitzador real del vídeo), coincideix amb el 50 aniversari de la Indepencia d'Israel, el que els palestins anomenen "Al Nakba", (el Dia de la Catàstrofe). Una televisió Israeliana contracta Mograbi per gravar els preparatius per la commemoració de La Indepencia, i un productor li demana filmar la destrucció dels pobles palestins a Israel. Per agobiar-se una mica més encara, es veu involucrat en una disputa immobiliària amb els seus veïns sobre els límits de la seva propietat. El creuament dels tres aniversaris, els dos treballs com a realitzador i la disputa immobiliària porten a aquest "documental fictici" al cor de la vida quotidiana entre Israel i Palestina, i la historia compartida durant mig segle.

Hay mish Eishi és el retrat de 8 dones palestines de diferents orígens religiosos i socials. Un relat de com viuen la guerra i imaginen la pau des de la profunditat de les seves vivències i penes. El que expliquen de manera clara i contundent, a través de les seves esperances i desigs, és que volen una vida amb sentit: per compartir, per donar, pels seus rituals, per estimar. Una vida normal amb totes les seves petites alegries, no el degradant i aterrador drama de la guerra.