Des de la invasió, centenar de milers d'iraquians han estat detinguts pels Estats Units, un milió i mig d'iraquians han tingut algun familiar proper detingut, quasi tots els iraquians coneixen algú que ha estat detingut. Aquests detinguts de seguretat, ni tant sols són acusats de cometre un delicte. Estan presoners no pels crims que han comès, sinó pels delictes que puguin cometre en el futur.

"La insurrecció" ha dominat el debat sobre la guerra de l'Iraq, però ningú parla d'un esdeveniment que ha tingut un impacte encara major sobre la guerra: "El Moviment Despertar". Després de quatre anys de sagnant insurrecció en el territori suní de l'Iraq, el curs de la guerra va canviar sobtadament quan els Estats Units va formar una aliança amb una confederació de milícies sunites coneguda com "el Moviment Despertar". Sota el nou programa, Estats Units dóna diners, armes i suport militar als caps tribals a canvi de seguretat. Cent mil milicians sunites van passar a estar en nòmina del govern americà i el programa ha posat una petita elit tribal a càrrec d'un exèrcit de soldats i una xarxa massiva de patrocinis. Des que va començar el "Despertar" els atacs a les tropes americanes estan en els seus nivells més baixos des del començament de la guerra, però és una incòmoda aliança de conveniència.

L'únic documental per a televisió que va tenir accés previ a la major filtració de Wikileaks. Això és el que va passar realment a la guerra de l'Iraq, no el que la màquina de relacions públiques dels EUA vol fer-nos creure. La realitat darrere de les morts de civils, la presència fictícia d'Al-Qaeda, tortura, tortura i més tortura. Un mur de veritat que revela nivells sense precedents d'agressions injustificades.

Un treball en tres parts que ens ofereix una sèrie de retrats íntims i profundament sentits: un nen d'onze anys, orfe de pare, ingressa com a aprenent del tirànic propietari d'un garatge a Bagdad; seguidors de Sadr en dues ciutats xiïtes es congreguen per a les eleccions regionals mentre fan acomplir la llei islàmica a punta de pistola; una família de camperols kurds agraeixen la presència nord-americana, que els ha premés un grau de llibertat considerable que abans se'ls negava.

Tot el món pot veure el que els americans fan a Iraq menys els americans mateixos. Els activistes de Deep Dish TV i els seus col·laboradors pensen que no hauria de ser així i per això van viatjar a l'Iraq per a enregistrar material des de la realitat de l'ocupació. Les seves càmeres segueixen les tropes americanes a cases particulars, visiten les oficines destrossades de diaris independents i escolten mentre els ciutadans parlen sobre una quotidianitat en la qual és necessari creuar les clavegueres desbordades per moure't per la ciutat.

El 2 d'agost de 1990, Saddam Hussein va enviar tropes iraquianes contra Kuwait i aquest atac va derivar en la primera crisi internacional de l'era post-soviètica. Però, va agafar per sorpresa el món aquesta invasió? Van exhaurir-se totes les vies diplomàtiques per resoldre el conflicte pacíficament? Existia alguna amenaça d'Iraq cap a Aràbia Saudita o qualsevol altra nació del Golf? Per què no va acompanyar Amèrica la seva retòrica anti-Saddam amb suport real als grups d'oposició iraquians? Atès que no serviren per debilitar el poder de Saddam Hussein, de què van servir les sancions d' EUA contra l'Iraq? Què és la misteriosa "Síndrome de la guerra del Golf" que continua afectant milers de veterans d'aquella guerra i ciutadans iraquians?

Fallujah és una col·laboració entre cineastes iraquians i nord-americans. Al novembre de 2004, els EUA van llençar una gran ofensiva contra la ciutat de Fallujah, destruint més del 70 per cent de la ciutat i obligant a milers de ciutadans a abandonar les seves llars. Per encàrrec del moviment antiguerra Code Pink, el cineasta iraquià Homodi Hasim va enviar un equip de realitzadors i periodistes a Fallujah per documentar la destrucció i la mort provocada per l'atac americà. Hasim també va entrevistar molts dels habitants de Fallujah que van haver de desplaçar-se als camps de refugiats de Fallujah i Bagadad.

Com es viu el dia a dia a l'Iraq?. Sent ara que els seus drets són ara més grans que l'època de Sadam? Com afronten l'augment d'inseguretat que amenaça al país àrab? Per primer cop des del final de l'ofensiva "Llibertat Duradora", un reporter conviu durant setmanes amb famílies de Bagdad per explicar la seva vida quotidiana. I ho fan seguint les passes de Mazin Hermes (Nqwa, 1961), un iraquià resident a Barcelona que torna la seu país desprès de tretze anys a Espanya.