Moqtada al Sadr i la seva milícia, l'Exèrcit Mehdi, han estat els més difícils opositors a l'Iraq. Durant cinc anys, han controlat grans sectors del país, incloent la meitat de Bagdad, desafiant els intents de marginar-los políticament, lluitant batalles campals amb la infanteria de marina dels EUA i creixent en mida i influència. Però en la primavera de 2008, l'Exèrcit Mehdi sembla haver-se evaporat. Els soldats iraquians han establert bases als barris on no podien entrar fa un any, i una ona d'optimisme inunda Bagdad i Washington. L'Exèrcit Mehdi ha estat finalment derrotat... però és aquest el final de la resistència armada xiïta a l'ocupació?

Com es viu el dia a dia a l'Iraq?. Sent ara que els seus drets són ara més grans que l'època de Sadam? Com afronten l'augment d'inseguretat que amenaça al país àrab? Per primer cop des del final de l'ofensiva "Llibertat Duradora", un reporter conviu durant setmanes amb famílies de Bagdad per explicar la seva vida quotidiana. I ho fan seguint les passes de Mazin Hermes (Nqwa, 1961), un iraquià resident a Barcelona que torna la seu país desprès de tretze anys a Espanya.

Fallujah és una col·laboració entre cineastes iraquians i nord-americans. Al novembre de 2004, els EUA van llençar una gran ofensiva contra la ciutat de Fallujah, destruint més del 70 per cent de la ciutat i obligant a milers de ciutadans a abandonar les seves llars. Per encàrrec del moviment antiguerra Code Pink, el cineasta iraquià Homodi Hasim va enviar un equip de realitzadors i periodistes a Fallujah per documentar la destrucció i la mort provocada per l'atac americà. Hasim també va entrevistar molts dels habitants de Fallujah que van haver de desplaçar-se als camps de refugiats de Fallujah i Bagadad.

El 2 d'agost de 1990, Saddam Hussein va enviar tropes iraquianes contra Kuwait i aquest atac va derivar en la primera crisi internacional de l'era post-soviètica. Però, va agafar per sorpresa el món aquesta invasió? Van exhaurir-se totes les vies diplomàtiques per resoldre el conflicte pacíficament? Existia alguna amenaça d'Iraq cap a Aràbia Saudita o qualsevol altra nació del Golf? Per què no va acompanyar Amèrica la seva retòrica anti-Saddam amb suport real als grups d'oposició iraquians? Atès que no serviren per debilitar el poder de Saddam Hussein, de què van servir les sancions d' EUA contra l'Iraq? Què és la misteriosa "Síndrome de la guerra del Golf" que continua afectant milers de veterans d'aquella guerra i ciutadans iraquians?

Tot el món pot veure el que els americans fan a Iraq menys els americans mateixos. Els activistes de Deep Dish TV i els seus col·laboradors pensen que no hauria de ser així i per això van viatjar a l'Iraq per a enregistrar material des de la realitat de l'ocupació. Les seves càmeres segueixen les tropes americanes a cases particulars, visiten les oficines destrossades de diaris independents i escolten mentre els ciutadans parlen sobre una quotidianitat en la qual és necessari creuar les clavegueres desbordades per moure't per la ciutat.

Un treball en tres parts que ens ofereix una sèrie de retrats íntims i profundament sentits: un nen d'onze anys, orfe de pare, ingressa com a aprenent del tirànic propietari d'un garatge a Bagdad; seguidors de Sadr en dues ciutats xiïtes es congreguen per a les eleccions regionals mentre fan acomplir la llei islàmica a punta de pistola; una família de camperols kurds agraeixen la presència nord-americana, que els ha premés un grau de llibertat considerable que abans se'ls negava.