Versió video d'un interactiu en el qual es caricaturitza la idea de llibertat d'elecció en un context de preguntes tipus test, les respostes de fet ja estan sempre pre-fabricades i en aquest cas ens conduciran a la destrucció per acumulació, explotació, ... 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.
Max Almyinteractivo
6 Descripció arxivística resultats per al interactivo
Art-Int-Act CD ROM - DVD Rom versió publicat per ZKM
The subway, el metro, "trànsit massiu ràpid" o "em-*er-ti", no és només un conjunt de senyals, sinó en si mateix un senyal deixat pels segles XIX i XX a la nostra cultura urbana. Treball desenvolupat durant la Quinzena d'Art de Montesquiu QUAM 1997. Inspirat en els tallers Agents Infiltrats dirigits per Toni Serra. Acabat durant la residència artística 1998 a HANGAR patrocinat per la QUAM. Creat amb el programari multimèdia Director 5.
Ximena Alarcón4a Mostra de Video Independent & Fenòmens Interactius
/ CONTEXT 1994 - 2020
4a Mostra de Video Independent & Fenòmens Interactius
IDENTITAT vs MEDIA / 4a MVI - Mostra de Vídeo Independent & Fenòmens Interactius / OVNI 1997
La MVI&FI opta per un model d'extensa programació temàtica, sense atendre a criteris de novetat. Remunera el treball dels autors i no té caràcter competitiu, per distanciar-se d'aquesta manera del model convencional de festival.
Com en anteriors edicions, els treballs audiovisuals que presenta la MVI&FI provenen de dues fonts diferenciades. D'una banda, una rigorosa selecció de les obres rebudes a través de la convocatòria oberta, i d'altra banda, les obtingudes mitjançant el visionament en els fons de diferents arxius i programacions, o mitjançant el contacte directe amb autors.
Coma resultat, la MVI&FI es configura com una mostra de caràcter internacional, en la qual autors de trajectòries i procedències ben diverses, es relacionen dintre d'una programació temàtica.
El tema de la identitat apareix novament com un dels eixos centrals de la Mostra: identitat, en aquest cas, abordada des de l'entrecreuament dels condicionaments socials, rols sexuals, sentimentals, familiars, etc...amb aquells altres derivats de l'experiencial interior, la bogeria, el dolor, la intimitat...espectre aquest, clarament il·lustrat en els quatre programes de Noche Oscura del Alma.
En aquesta edició, per primera vegada, la Mostra planteja dos monogràfics d'autors, un d'extens, dedicat al canadenc Steven Reinke, i un altre, molt més concret a Joe Gibbons .
Presentem també una extensió del nomogràfic William Burroughs, que es va projectar a la programació regular del MACBA, amb obres que sobrepassen el camp estrictament videogràfic, per endinsar-se tant en la gènesi d'un amanera d'entendre l'experimentació visual, com en una crítica radical a la cultura i la societat actual. Són obres en les quals ell va col·laborar directament, com és el cas de les pel·lícules d' Antony Balch i Gus van Sant, o bé altres en les quals els seus escrits, o la seva veu, serveixen d'estructura referencial, com per exemple en els curts de Francis Ford Coppola, Herbert Distel, Philip Hunt ...
És d'especial importància per nosaltres la projecció de La Société du Spectacle de Guy Debord, amb traducció a l'anglès de Keith Sanborn.
La 4MVI&FI inclou, a més, dos programes dedicats a la Televisió Experimental compilats per Andy Davis (durant la mostra s'emetrà per Barcelona Televisió, un programa especial de Televisió Ambiental de Park 4dtv).
La Mostra presenta aquest any, dues seccions d' Interactius i Quicktime Movies, distribuïdes, una de caràcter general i informatiu, i una altra de més especifica, amb un monogràfic de la producció multimèdia del ZKM- Zentrum für Kunst und Medientechnologie de Karlsrule ( alemaya) i els 10 CD Rom representatius del fons d'arqueologia de mas media del Arxius Rick Prelinger de Nova York.
Cadascun dels programes que configuren la 4MVI&FI, funciona com una ruta que pretén transportar l'estat d'ànim i l'interès de l'espectador a través d'una sèrie de paisatges mentals i emotius, a la manera dels ritus o dels viatges, on cada part del recorregut afecta i altera l'altra. D'aquesta manera, cada programa travessa per obres fonamentalment diverses, seguint un flux que no exclou la contradicció ni la paradoxa, que llegeix el sentit per sobre dels significats concrets.
Hall i Auditori. Projeccions simultànies.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
Arxius de l'Observatori 1999
/ CONTEXT 1994 - 2020
Arxius de l'Observatori 1999
OVNI 1999 està dedicat temàticament al recorregut que va des del social a l'íntim i a l'inrevés; entès com un teixit continu. Ferides socials i individuals. Memòria/ Ficció Col·lectiva, Somni / records personals. Standars arquetipus i irreductibilitat individual. Paranoia mediàtica i relat d'esquizofrènia. Passions socis i històries d'amor. Frontera, transculturització. El «somni americà», el s»omni europeu». Zones Autònomes Temporals i Altres Mons.
Hall i Auditori. Projeccions simultànies.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
Interactive Sonic Environment és un espai multimèdia on els visitants poden tenir l'experiència d'un viatge quotidià a través dels sons del underground (metro) de Londres. Aquests han estat seleccionats per passatgers, després d'haver gravat i escoltat la seva rutina de viatge. També conté textos escrits per ells, a partir del que aquesta experiència multimèdia els inspira. Cinc espais principals —entrada, tiquets, corredors, plataforma i vagó— han estat subdividits en categories d'acord amb el moviment que els passatgers han de fer per a completar el seu viatge (per exemple: pujar les escales per anar a l'àrea dels tiquets). Quatre espais 'simbòlics'—portes, trens que arriben, anuncis per altaveus, i passos— han estat extrets com a resultat dels sons triats de manera més freqüent. Aquests els vaig considerar rellevants per a formar un espai on els passatgers comparteixen les seves memòries (o sound-symbols): subespais que es deriven de l'experiència en l'espai real. Cada categoria conté una llista de sons que s'activen i es barregen d'acord amb la navegació del visitant. L'activitat proposada pel treball artístic és la d'exploració nòmada o divagació: en aquest underground no hi ha un lloc precís de destinació i la navegació és lliure. Això permet la mescla de sons i amb això la percepció d'un discurs musical de l'experiència del viatge diari al metro. Aquesta és una aplicació per a ser visitada de manera individual, però que conté significat col·lectiu. L'espai virtual i els sentiments que produeix en el visitant, són l'objectiu d'aquesta experiència. És un treball al qual s'accedeix via Internet, i que està en permanent evolució.