Moltes comunitats indígenes a Chiapas no tenen accés a l'aigua potable. La lucha del agua explora aquest greu problema i les estratègies de les comunitats zapatistes per intentar solucionar-lo. Ajudats per l'educació i solidaritat internacional, moltes comunitats comencen a construir els seus propis sistemes d'aigua. Persones d'aquestes comunitats parlen de la importància de l'aigua dintre del seu projecte d'autonomia, i com element a bàsic de la lluita contra les malalties. El procés els hi ha servit per reflexionar sobre la necessitat de protegir els seus recursos d'aigua, representant alhora una via més per resistir en projectes com El Plan Puebla Panamà.
PromediosSeguretat pública i imposició de les forces armades mexicanes en diferents llocs de Chiapas: Nazareth (San Manuel), La Galeana, La Garrucha...
PromediosEn aquest vídeo documental La Jornada i Canal 6 de Julio presenten una crònica dels 10 anys del moviment zapatista, des d'abans de la irrupció pública de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional, el primer de gener de 1994, fins a la desaparició dels Aguascalientes i la creació dels Caracoles a l'agost 2003.
En aquest vídeo documental La Jornada i Canal 6 de Julio presenten una crònica dels 10 anys del moviment zapatista, des d'abans de la irrupció pública de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional, el primer de gener de 1994, fins a la desaparició dels Aguascalientes i la creació dels Caracoles a l'agost 2003.
Una residència per a pacients amb demència. Un lloc on la realitat es percep de forma especial, però també on la gent traspassa les barreres del temps, l'espai, la percepció, la lògica, els rols i la forma de concebre els sentiments. Un lloc on només les coses essencials tenen sentit, més enllà de l'autocontrol, la repressió i els límits. Un temps i un espai de reflexió, de transició i de fidelitat a un mateix. Un món de lluita i d'esperança, llibertat interior i tancament físic: el món amb les seves regles i percepcions. Un viatge que val la pena.
Entrevista a Lucas Tello. i Pedro Jiménez membres del col.lectiu Zemos98 de Sevilla.
Xemgin té sis anys. A classe li diuen "Hengin", la versió turca de "Xemgin", mentre que fora de l'escola el criden "Pîzot", entremaliat en kurd. A l'escola no parla molt, però fora d'ella fa honor al seu sobrenom kurd. Els professors van i venen. Xemgin -que no parla turc- passa per tres d'ells. I comencen els problemes.
La Zona Franca, l'antiga zona comercial de la indústria tradicional, i el 22@, el nou espai del capitalisme logístic i tecnològic, són, com ja suposàvem, sobretot part d'un gran negoci immobiliari emparat sota el paraigua de la renovació postindustrial de Barcelona. Llavors, quines plusvàlues econòmiques i simbòliques generen i en qui reverteixen? Quins avantatges obtenen les empreses i les institucions en aquesta simbiosi? I els treballadors?
María Ruido