S'estan mostrant 3971 resultats

Anthem és un lament postindustrial, estructurat a partir de l'únic crit esquinçador d'una jove en la immensa sala de la Union Station de Los Angeles. Viola relaciona aquesta estructura amb la forma i la funció dels cants religiosos, en particular els gregorians (que utilitzen una escala harmònica en una sala ressonant) i els budistes tàntrics (exorcisme ritual i conversa amb els dimonis). El crit original es prolonga en el temps i es desplaça en una freqüència per a produir una escala de notes harmòniques que constitueix la banda sonora, a la qual Viola juxtaposa imatges del materialisme: la indústria i el culte al cos, gegantesques bombes de petroli i el cor humà bategant, cotxes circulant per una autopista i sang fluint per les venes, tecnologia quirúrgica moderna i branques d'arbres en un bosc mil·lenari. El crit angoixat travessa la corporeïtat del cos i la cultura contemporània com a organisme viu. Per a Viola, la peça és una evocació ritual de "les nostres pors primàries més profundes, la foscor i la separació del cos i l'esperit".

La història de l'Antonio és una més d'una persona que intenta sobreviure a l'elitització del Raval, reciclant tot el que troba, intercanviant, i amb bones intencions oferint el que té a persones necessitades, sensesostre del barri, gent pobre i immigrants. En definitiva, un petit focus de resistència al consumisme salvatge que dia a dia s'apodera de les nostres vides.

1 de juliol de 1997. Un home gran arriba a Itàlia en un vol de París. Immediatament les forces especials dels Carabinieri l'arresten. Antonio Negri havia tornat al seu país natal voluntàriament desprès de 15 anys a l'exili. El diari Liberation l'anomena “la tornada del diable”. Al llarg dels anys, pocs intel·lectuals han provocat tanta admiració i odi, o tantes lloances i atacs, com Antonio Negri. El seu llibre Imperi, escrit amb Michael Hardt, fou un èxit de vendes internacional. Una anàlisi de la nova economia global, fou aclamat amb un nou i audaç manifest pel segle XXI, i immediatament convertí a Negri en dels principals portantveus internacionals del moviment antiglobalització.

El del filòsof Antonio Negri és un dels casos judicials més sorprenents de la segona meitat del segle XX. Militant d'esquerres i escriptor compromès, va ser acusat d'instigar el segrest i posterior assassinat del polític Aldo Moro per entendre que les Brigades Roges italianes, responsables d'ambdós fets, s'havien basat en les seves publicacions i llibres per a portar-lo a terme. Aquesta extensiva interpretació del principi de culpabilitat va obligar Negri a exiliar-se d'Itàlia durant disset anys fins que, el 1997, va decidir tornar per a lliurar-se a una justícia que en lloc de revisar el cas va decidir empresonar-lo. Durant el seu exili a París i posterior confinament a Rebibbia, l'artista Angela Melitopoulos li va realitzar diferents entrevistes en les quals l'escriptor reflexiona sobre la llibertat i com la presó s'ha convertit per a ell en un espai per al treball filosòfic.