translate
La pel·lícula parla de la vida de quatre joves del camp de refugiats que somien a convidar a Rogers Waters (Pink Floyd), perquè faci un concert en el seu camp, endinsant-nos així en la vida d'aquests joves, en les seves lluites i en la duresa quotidiana a la qual s'enfronten per sobreviure.
Mira Sidawi“A finals de 1964 el recentment elegit govern laborista de Harold Wilson ja havia trencat la seva promesa electoral de desarmar Gran Bretanya unilateralment, i estava, de fet, desenvolupant un programa a gran escala d’armes nuclears, tot i l’enorme protesta popular. La televisió britànica de l’època es mostrava bastant reticent a tractar el tema de la carrera armamentística, i hi havia un silenci significatiu sobre els efectes de les armes nuclears, un tema del que la gran majoria del públic no tenia gens d’informació. Per tant, vaig proposar a la BBC fer una pel·lícula que mostrés els possibles efectes d’un atac nuclear a la Gran Bretanya durant un esclat bèl·lic entre l’OTAN i la URSS.” Quan la BBC va veure la pel·lícula va entrar en pànic i van sol·licitar assessorament al govern abans d’emetre-la. Posteriorment ho negarien, però la trista veritat és que el 24 de setembre de 1965, contravenint la seva pròpia Carta d’Independència, la BBC va organitzar una projecció secreta de The War Game per a alts càrrecs del Ministeri de l’Interior, el Ministeri de Defensa, de Correus i Telecomunicacions, un representant de de l’Estat Major Militar, i Sir Burke Trend, aleshores secretari del Gabinet de Harold Wilson. Unes sis setmanes més tard, la BBC va anunciar que no emetrien la pel·lícula i van negar que la seva decisió tingués res a veure amb la projecció secreta per al govern". Peter Watkins
Peter WatkinsUna visió íntima, personal i impactant de la guerra del 2006 al Líban. Una successió de cartes escrites per Hanady Salman, una mare que resideix a Beirut en plena guerra, imprimeixen un arc narratiu sobre les dures i inquietants imatges del conflicte. A les cartes, Hanady conta les històries dels seus familiars i de la gent amb la qual comparteix l'experiència de la guerra: els refugiats, els ferits i els libanesos corrents que lluiten per no perdre la seva salut mental i la humanitat en temps de guerra. Letters from Beirut va més enllà d'una experiència històrica en concret i permet entreveure una història universal, una imatge complexa en què l'amor, dolor, resistència i supervivència s'enfronten a la incertesa i la violència.
The Wash és un retrat del riu Wash, que flueix darrera de la part més antiga de Newball, Califòrnia, on vivíem Lee i jo. Enregistrarem el Wash en Super 8 i després ho vam acabar en vídeo. És una col·lecció entre tots dos, que parla de com s'està fent servir el Wash i de les persones que el fan servir, entre les que ens hi trobem nosaltres. Mostra com ha cambiat aquesta terra des de que van començar a construir habitatges a Newball i a la comunitat de València, als voltants; un desenvolupament que està previst que porti més de 250.000 persones a la zona abans de 2015.
“Hola. Llegiré una declaració d'estat de guerra. En els pròxims 14 dies atacarem un símbol de la justícia nord-americana.”, Benardine Dohrn, antiga integrant de l'underground. Amb aquestes paraules pronunciades fa trenta anys, un grup de joves radicals americans van declarar la seva intenció de derrocar el govern dels Estats Units. Impulsats per la seva indignació davant de la Guerra de Vietnam i el racisme a Amèrica, als setanta van passar a la clandestinitat i van posar bombes per tot el país en objectius que ells consideraven símbols de la “violència real” que el govern nord-americà i el poder capitalista exercien arreu del món. A través d'accions que incloïen des de batalles campals amb la policia als carrers de Chicago fins a la col·locació de bombes al Capitoli i treure de la presó Timothy Leary, aquesta xarxa altament organitzada va intentar instigar una revolució nacional, alhora que va aconseguir evadir una de les majors recerques de la història de l'FBI.
Sam Green