S'estan mostrant 3971 resultats

El documental "Concrete Coast" tracta sobre els efectes socials, culturals i ambientals de l'última porció de costa espanyola mediterrània salvatge, ara en construcció per al turisme residencial de la regió de Murcia. L'agricultura està a punt de desaparèixer en aquesta costa de 230km de longitud, i està sent reemplaçada per seixanta terrenys de golfs, de marines, de rutes i d'habitatges a gran escala, un milió de residències, principalment per jubilats anglesos àvids de sol, que duplicaran en alguns anys la població de Murcia. Els impactes d'aquestes forces econòmiques i polítiques a gran escala són il·lustrats per una família de pagesos espanyols, expropiats dels seus terrenys i per una parella de jubilats anglesos que comencen la seva nova vida en un país, on ni tan sols parlen la llengua. Com canviarà tot això la cultura de la regió? La població, s'integrarà? Aquests pagesos, i altres més, hauran d'emigrar? Com afectarà a la regió la crisi econòmica mundial'

Una pel•lícula de Göran Hugo Olsson basada en Els condemnats de la terra de Frantz Fanon. Narrada per Lauryn Hill Prefaci de Gayatri Chakravorty Spivak. Amb aparicions de Thomas Sankara, Amílcar Cabral, Tonderai Makoni, Robert Mugabe, el FRELIMO i el MPLA. Concerning Violence és un documental compost d'imatges d'arxiu dels moments més arriscats en la lluita per a l'alliberament del Tercer Món i, alhora, una anàlisi dels mecanismes de descolonització a través de fragments d’Els condemnats de la terra de Frantz Fanon. L'emblemàtic llibre de Fanon, escrit fa més de 50 anys, segueix sent un referent per entendre el neocolonialisme existent avui dia i la violència i les reaccions que genera. En plena Guerra Freda, diversos realitzadors radicals suecs van decidir documentar de primera mà els moviments africans d'alliberament antiimperialista. El director Göran Hugo Olsson va trobar aquest metratge de 16 mm als arxius de la televisió pública sueca i el va utilitzar per crear una història visual d'Àfrica amb imatges de la lluita per la llibertat, la Guerra Freda i Suècia. Els realitzadors suecs, solidaris amb les lluites antiimperialistes i socialistes d'aquell moment, van crear imatges i històries que segueixen sent vigents i que poden canviar i enriquir la nostra visió del món globalitzat en què vivim. La gent gravada per aquests realitzadors va lluitar per la seva llibertat i la d’altres jugant-s’hi la vida. Aquestes imatges d’arxiu inèdites inclouen un atac nocturn del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola i entrevistes a guerrillers del Front d’ Alliberament de Moçambic, a Thomas Sankara, Amílcar Cabral i altres revolucionaris africans. El material és impressionant: pel•lícules clares, nítides i úniques que transmeten la sensació d’urgència i compromís que van caracteritzar els moviments de descolonització. «Alliberament nacional, renaixement nacional, restitució de la nació al poble; siguin quines siguin les rúbriques emprades o les noves fórmules introduïdes, la descolonització és sempre un fenomen violent». A través d'imatges, entrevistes i una narració que guia l'espectador mitjançant les paraules de Frantz Fanon, Concerning Violence explica la història de la gent i les idees presents darrere una de les lluites per a la llibertat i el canvi més constrenyedores del segle XX. La seva estructura en nou capítols connecta idees abstractes amb imatges concretes i amb gent de carn i ossos que humanitza i fa avançar la història. Amb un estil únic que barreja assaig documental i material d'arxiu, Concerning violence recupera la visió humanista i postcolonial de Fanon al llarg d'un viatge cinematogràfic que ens mostra la gent per a la qual els escrits de Fanon no eren només retòrica sinó una realitat. En solapar el text de Fanon amb imatges d'arxiu, grafismes i música contemporània, el realitzador Göran Hugo Olsson ofereix a una nova generació d'espectadors una anàlisi de la maquinària colonialista que hi ha al darrere de molta de la violència que veiem esclatar en l'actualitat en certes parts del món. Sobre la història i la producció Concerning Violence combina imatges fascinats d’una època decisiva amb el mític text de Frantz Fanon publicat el 1961. Fanon, un psiquiatra de Martinica que va participar activament a la lluita per a l’alliberament d’Algèria, va ser un dels principals intel•lectuals que van donar suport a les lluites contra la colonització sorgides a partir de la Segona Guerra Mundial. Els seus textos van ser fonamentals per a la formació del pensament africà, que estaven gestant visionaris de les noves nacions africanes en aquella època convulsa pel continent. Alguns del quals apareixen en el material d’arxiu de la pel•lícula. La lectura d’Els condemnats de la terra segueix sent una experiència alhora fascinant i pertorbadora per l'exactitud amb què va predir el món actual. El llibre explica perfectament la dinàmica destructiva entre els rics i el tercer món (terme encunyat en la traducció a l'anglès). Amb una precisió absoluta, Fanon descriu un mecanisme abstracte que regeix la relació entre el colonitzador i el 'nadiu', així com entre les empreses estrangeres i la gent que viu de la terra, els recursos naturals dels quals volen explotar les esmentades empreses—una situació que segueix sent a l'ordre del dia. Fanon afirmava que la descolonització s'ha de realitzar en les dues direccions: tant el colonitzat com el colonitzador necessiten ser descolonitzats. Com a psiquiatre, era conscient de les profundes repercussions que tindria i dels enormes ajustaments que serien necessaris. També sabia que no es produiria sense una tremenda lluita que podia adoptar moltes formes, inclosa la que ell denominava, no sense polèmica, "violència terapèutica". En un gest de complicitat al prefaci de Jean-Paul Sartre a Els condemnats de la terra, la pel•lícula se situa en el context històric i social contemporani a través d'un prefaci audiovisual a càrrec de Gayatri Chakravorty Spivak, una de les principals teòriques de la consciència postcolonial que Fanon va contribuir a despertar, marcada actualment pels avenços dels quals ell, en la seva curta vida, no va poder ser testimoni. Concerning violence, en essència, és un documental sobre l'enrevessada relació entre l'Àfrica "tercermundista" i Europa (que en la forma moderna de neoimperialisme inclou els Estats Units, la Xina i els països del Golf) i tot el mal i les injustícies que està provocant . És un intent d'entendre la profunda hipocresia dels valors occidentals en què es basa l'ordre mundial actual. El llibre aprofundeix en els efectes de la pobresa i l'opressió sobre la ment humana i en els motius pels quals una persona exposada a l'explotació i la violència acaba esclatant amb allò que a nosaltres, des de la distància, ens pot semblar una reacció irracional. En aquests temps de globalització, resulta molt interessant examinar l'extraordinària violència de la colonització, tant ideològica com física, i comprovar que, en el context d'aquest llegat, moltes de les tensions actuals van tenir el seu origen fa molt temps. L'esclat de violència i els conflictes contemporanis a Àfrica i altres llocs eren, potser, totalment predictibles. A la pel•lícula el text de Fanon és narrat per Lauryn Hill, una artista respectada i compromesa amb les causes socials capaç d'arribar a una nova generació que viu en un món postcolonial.

Concerning Violence / Le Grand Jihad / Le Jour a Vaincu la Nuit

/ CONTEXT 1994 - 2020

Arxius de l’Observatori 2015

7  de Març 2015 19:00h

OVNI presenta l'obertura pública de la intranet dels Arxius de l' Observatori, fundats el 1993. Amb motiu de la qual projectarem un programa de vídeos que dibuixa els dos extrems de tensió d'aquest projecte, entre la crítica social i la recerca interior: Concerning Violence de Göran Hugo Olsson amb textos de Frantz Fanon, Le Grand Jihad de Vincent Moon, un ritual al voltant del Record, i Le Jour a Vaincu la Nuit de Jean-Gabriel Périot, al voltant dels somnis.

Intranet Arxius OVNI.

OVNI presenta l’obertura pública de la Intranet dels Arxius de l' Observatori, fundats l’any 1993, al CCCB. El col·lectiu que forma OVNI pensem que la creació audiovisual (video art, documental i arqueologia mediàtica), no és només un discurs, creatiu, innovador o estètic,... sinó la forma més contemporània i popular de reflexió sobre la cultura i societat actuals.

Un pensament visual col·lectiu que reflecteix realitats socials i íntimes, poètiques i polítiques, ... que flueix sense dificultats de la realitat a la ficció... I que per la seva especificitat és tant un dispositiu de construcció d'imaginaris com una eina de deconstrucció.

Guy Debord a “La societat de l'espectacle” afirmava que quan la realitat és capturada i convertida en meres imatges, les simples imatges es converteixen en realitat, un mecanisme que consolidaria el nucli irreal de la nostra realitat. La qual cosa ens fa pensar, com a contrapunt, que allò que està en joc en la creació i difusió d'imatges és la realitat mateixa. D'això es desprèn la necessitat d'aprofundir en un discurs audiovisual independent; independent de la lògica de l'encàrrec, independent en l'elecció del tema i el seu enfocament, i sobretot de les normes i gramàtiques prefabricades per la indústria audiovisual i els seus criteris de consum i producció. Això comporta una reivindicació diferencial de la percepció de la realitat. Enfront dels mecanismes de clonació i monoforma (Peter Watkins) assistim a una constel·lació, un rizoma de mirades úniques en què se superposen coincidències i disparitats que no exclouen la contradicció, sinó que per contra la valoren com a presència de la realitat en la imatge.

Afortunadament la mateixa lògica de mercat que ha inundat el paisatge d'imatges banals i de dispositius de captura, edició i difusió d'imatges, ha possibilitat també la democratització pel que fa a l'accés als mitjans de producció vídeo i ha trencat l'oligopoli audiovisual, restant importància als grans canals mainstream. Ara bé, cal utilitzar aquesta possibilitat oberta per un temps que podria ser més limitat del que pensem. Cal anar més enllà d'aquesta boira d'imatges compulsives que inunden les xarxes, per foradar el vel d'imatges mediàtiques, la pel·lícula màster que pretén reduir la realitat a un ordre representatiu, i els individus a uns quants estereotips.

Aquest procés de dissidència i resistència audiovisual ha estat i és fonamental en aquests moments.. El mirall de la representació s'ha trencat en milers de fragments; bocins que reflecteixen i alhora són en si mateixos talls de profunditat d'aquestes realitats.

De sobte accedim a un rizoma (Deleuze_Guattari) complex de relats, que reflecteixen la realitat plural. Un discurs on els principals valors són la heterogeneïtat, la contradicció, i la subjectivitat. Per si sol un revulsiu a la clonació i repetició dels mass media corporatius. Des d'aquest rizoma de visions diverses, allò que els mass media presenten com a realitats objectives queda deconstruït i apareix com a imaginari subjectiu del discurs dominant.

Podríem dir que som davant d'un conflicte d'imaginaris. D'una banda, una omnipresent i fantàstica màquina de producció i difusió d'imatges i missatges pre-fabricats, que com qualsevol altre producte de consum, dibuixa un espectre de versions a partir d'un mateix patró bàsic: obtenir un benefici màxim i assegurar la seva continuïtat. De l'altre, una mena de patchwork artesanal fet de trossos d'experiències personals o col·lectives, un patchwork ple de esquinçalls i vida.

Fragment de l'article-entrevista a OVNI realitzat per la revista:

Intertartive [a platform for contemporary art and thought]. Herman Bashiron

 http://interartive.org/2011/04/ovni/

"En una època en què el món de l’espectacle– sovint confós amb el de la cultura– s’ha convertit en un model de vida, on ficció i realitat es fonen en una solució única, on la solidesa física i mental es dissolen en un flux continu d’imatges i aparences, aquí, en aquesta intricada i complexa mutació de la realitat, la feina del grup OVNI es presenta con un antídot als verins de la comunicació i de la informació contemporània. Una “Zona Autònoma Temporal” – com diria el mateix Hakim Bey, col·laborador d’ una de les edicions d’OVNI - que presenta des de ja fa 20 anys, en els espais del CCCB de Barcelona i altres, un intens programa de vídeoart, documental independent i arqueologia del mass media. El profund treball de recerca realitzat per OVNI demostra amb gran evidencia fins a quin punt les produccions audiovisuals independents estan aconseguint cada cop més visibilitat i un major reconeixement internacional, i com al mateix temps constitueixen uns dispositius altament crítics envers la cultura i la societat contemporània”.

El Arxius en intranet.

La presentació d'aquesta intranet dels Arxius OVNI al CCCB posa en lliure accés públic aproximadament uns 2000 treballs audiovisuals; és a dir la totalitat dels seus fons. Volum d’obres que continuarem ampliant amb noves incorporacions, com ara els treballs que projectem en aquesta ocasió.

Els Arxius de l’Observatori: una eina.

Els darrers anys ens han obligat a fer una reflexió interna sobre el nostre projecte, això ens ha portat també a observar amb detall les característiques i funcionalitats reals d'altres projectes paral·lels: com funcionen i com són utilitzats.

És bàsic reflexionar en profunditat sobre què són uns Arxius i el valor que tenen. Més que mai en aquests moments, on en la darrera dècada s'han creat compulsivament una gran quantitat d'Arxius que responen bàsicament a criteris acumulatius, ja sigui acumulatius de sentits ja creats i dominants (“qui és qui” en una determinada escena audiovisual ) o bé merament acumulatius-quantitatius. En contrast els arxius OVNI són el resultat d’una particular reflexió sobre el seguit de temes que han resultat clau en les darreres dècades, una reflexió que alhora s'ha entrellaçat amb les pròpies obres incorporades, en una mena de metarecerca. Per dir-ho d'alguna manera es tracta d’ arxius amb tesi. Que sovint han anat a contracorrent del pensament i les modes dominants.

En paral·lel la idea dels arxius consultables però aïllats i fòssils té un valor molt limitat. Allò que realment dóna valor a uns Arxius és la seva capacitat de ser llegits, de crear sentits, de proposar lectures transversals i creuaments. El caràcter públic de la seva consulta permet això, però no ho assegura ni ho facilita. És des del coneixement que han generat els Arxius, però sobretot del coneixement que s'ha generat a partir d’ ells que se’n pot treure el màxim profit: organitzant amb ells tallers, lectures, debats i programacions específiques... Aquest és el projecte en què estem treballant, la presentació d'aquesta intranet n’és només el primer pas.

Arxius de l'LObservatori 2000

/ CONTEXT 1994 - 2020

Arxius de l'LObservatori 2000

OVNI 2000 reuneix una sèrie de treballs que en la seva majoria pretenem serveixin per a una reflexió plural i multifacetada sobre la noció de COMUNITAT, entesa no com un ideal, com un paradigma tancat i definit; sinó com una realitat de fet; és a dir, espais de relació, socials, antropològics, culturals, i emotius en els quals ja efectivament ens trobem. Més enllà del grau d'acceptació, participació o conflicte que desenvolupem en ells.

COMUNITAT com una realitat clau, sovint segrestada, mediatitzada i caricaturitzada pels estats, pels mercats i ideologies. La "comunitat" d'aquesta manera és allunyada de la necessitat del qual fer quotidià de les realitats. S'impedeix que les persones facin comunitat sense reivindicar una identitat o una pertinença. Es construeixen en canvi "masses d'individus eliminant allò que no obstant això, sempre continua viu per sota, allò que queda de poble, de gent, que no és quanta, que no té nom, que no té davanteres, que no té definició i que en això té la seva força i la seva gràcia". (1)

(1) a partir de: Contra l'home. Agustin Garcia Calvo. Fundació Anselmo Lorenzo. Madrid, 1996 i La Comunitat que ve. Giorgio Agamben. Pre-Textos. València 1996 .

Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona