S'estan mostrant 3971 resultats

• En 1962, René Vautier va organitzar amb uns amics algerians un centre de formació audiovisual per a promoure un “diàleg en imatges” entre els dos camps. Es va realitzar una pel·lícula a partir d'aquesta experiència, però va ser parcialment destruïda per la policia francesa. Les imatges que van aconseguir salvar constitueixen un document històric sense igual: relaten la guerra d'Algèria i la història del ALN (Exèrcit d'Alliberament Nacional), a més d'ensenyar la vida en la postguerra, especialment la reconstrucció de les ciutats i del camp després de la Independència. És la primera pel·lícula de l'Algèria independent. Direcció i fotografía
• Réalisation et image
• Directors and cinematographers René Vautier Ahmed Rachedi Nacer Guenifi Héléna Sanchez Sidi Boumédienne Mohamed Guennez Allal Yahiaoui Mohamed Bouamari André Dumaître Taïbi Mustapha Bellil

Començava a desbotonar-se la camisa la nit del 7 al 8 de febrer del 2000, quan l'habitació es va enfosquir sobtadament. Què passa? Probablement Israel ha atacat la central elèctrica. Al Líban, el nocturn no està reservat a la nit, també durant el dia, -no apareix la nit cada cop que tallen l'electricitat pel racionament? Al llarg d'aquest període addicional d'obscuritat no es dorm, els libanesos s'han convertit pràcticament en insomnes. Aquests talls d'electricitat m'han permès apreciar millor l'experiència del meu amic insomne, l'escriptor Ghassan Salhab.

Un muntatge provocatiu amb imatges de testimonis presencials als carrers d’Atenes, provinents de Youtube, és utilitzat per Jessica com a base per a una banda sonora realitzada a a partir dels sons “ph” i “p”, creant així una resposta personal a un esdeveniment mediàtic, així com una visió més enllà/més ençà del so ambient de les manifestacions i les sirenes. La lletra grega Phi representa l’anomenada “proporció àuria”, un ideal sense fi. Amb l’acompanyament vocal d’aquest so, la banda sonora del vídeo posa de relleu el concepte de moviment constant en el context d’acció directa i canvi social, així com el seu costat fosc: la doctrina de l’Estat d’incessant progrés lineal i “civilització”.

Un muntatge provocatiu amb imatges de testimonis presencials als carrers d’Atenes, provinents de Youtube, és utilitzat per Jessica com a base per a una banda sonora realitzada a a partir dels sons “ph” i “p”, creant així una resposta personal a un esdeveniment mediàtic, així com una visió més enllà/més ençà del so ambient de les manifestacions i les sirenes. La lletra grega Phi representa l’anomenada “proporció àuria”, un ideal sense fi. Amb l’acompanyament vocal d’aquest so, la banda sonora del vídeo posa de relleu el concepte de moviment constant en el context d’acció directa i canvi social, així com el seu costat fosc: la doctrina de l’Estat d’incessant progrés lineal i “civilització”.

2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.

translate

3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.