S'estan mostrant 1326 resultats

¿Dónde está mi tribu?  Teoria i pràctica de les cures. Intervenció i debat amb Carolina del Olmo, després de la projecció de: The swedish theory of love d' Erik Gandinni, el12 novembre de 2016 a l'Espai Calabria de Barcelona. "La soletat va a l'alça. Hem de travessar les oposicions binàries que pretenen fer-nos elegir entre dues opcions, l'una dolenta i l'altra pitjor. No es tracta de tornar a la vella família estrictament patriarcal, però tampoc ens hem de conformar amb la soledat metropolitana. Es tracta de crear, d'assajar, altres maneres de viure i d'estimar".

L'any 2003 el govern presidit per l'expresident Sánchez de Lozada i Carlos Mesa (actual president de Bolívia) van decretar l'impost sobre els salaris. Aquest fet provocà un motí policial que fou reprimit per les forces militars. També la població civil que va sortir a reclamar al carrers fou reprimida pels militars i franctiradors. El documental està construït amb àudio de ràdio, imatges de TV i arxius hemerogràfics dels principals periòdics de Bolívia.

Infiltrant-se als vídeoclubs de l'Imperi. Zulú i Clear and Present Danger són tràilers que formen part del projecte de Vídeo edicions-insercions de Nascimento / Lovera. La decisió d'inserir les seves versions reeditades de films comercials a través de les cadenes de lloguer de vídeo, el mercat negre, la televisió pública i els autobusos interurbans, estén l'abast d'una pràctica que pot distribuir-se de forma anònima i que a més qüestiona els mecanismes simbòlics del poder, els quals, no estan localitzats als centres tradicionals de producció cultural, sinó al contrari, dispersos a totes bandes.

Entre 1877 i 1930, governs i empresaris privats organitzen a diferents ciutats europees i americanes veritables zoos humans, en els que homes i dones d'altres races i cultures són exhibits en decorats de cartró pedra, separats per fosses i tanques, patint un clima i unes condiciones humiliants; son les possessions de l'Imperi. L'èxit és enorme, el públic s'ajunta per a veure cara a cara" l'altre" convertit en objecte

La Zona Franca, l'antiga zona comercial de la indústria tradicional, i el 22@, el nou espai del capitalisme logístic i tecnològic, són, com ja suposàvem, sobretot part d'un gran negoci immobiliari emparat sota el paraigua de la renovació postindustrial de Barcelona. Llavors, quines plusvàlues econòmiques i simbòliques generen i en qui reverteixen? Quins avantatges obtenen les empreses i les institucions en aquesta simbiosi? I els treballadors?

Una residència per a pacients amb demència. Un lloc on la realitat es percep de forma especial, però també on la gent traspassa les barreres del temps, l'espai, la percepció, la lògica, els rols i la forma de concebre els sentiments. Un lloc on només les coses essencials tenen sentit, més enllà de l'autocontrol, la repressió i els límits. Un temps i un espai de reflexió, de transició i de fidelitat a un mateix. Un món de lluita i d'esperança, llibertat interior i tancament físic: el món amb les seves regles i percepcions. Un viatge que val la pena.

El documental segueix Yuri Vella, escriptor i activista social del bosc Nenets, a Sibèria Occidental. Fa deu anys va abandonar el seu poble per dedicar-se al pastoreig de rens a la taigà. Allà va crear un món únic que el protegís de l'alcoholisme i la desocupació, que tristament són una greu amenaça per als nadius de Sibèria. Per donar als seus néts una bona educació en el seu medi natural i ensenyar-los a arriar els rens, va crear una escola primària en el seu campament d'hivern. Per desgràcia, el món de Yuri Bella és un oasi de tradició en una de les majors regions productores de petroli de Rússia.

Creu i ratlla. . . Resetejar l'equip. . . o millor àdhuc, Formatar el món. Sense intenció apocalíptica, proposo que la interpretació sigui optimista...[...] De qualsevol forma, alguns Científics ho afirmen.. . . uns altres no. En aquest Univers. . . Tot Fi és un Principi. -La Civilització és fràgil. . . . la humanitat no -Gaudim-lo mentre ho tenim, i després. . . the afterculture... Aquesta és la ultima part d'un TOING! vídeo tri-partit. Zerzan, Savinar, Godesky i altres. . Són, clar, subjectes a falsedat... Tant de bo trobem esperança en el Col·lapse, per a redescobrir el balanç i plenitud de la vida que hem tingut per mil·lennis Yu Koyo Peya, és una expressió de la tribu Papua dels alts de Nova Guinea, que significa, la Terra s'està acabant.

Yomango va fer la descompra de Nadal. Per celebrar l'aniversari de les revoltes argentines?. Què millor que aprofitar les generoses ofertes nadalenques de les nostres cadenes de supermercats, els tentacles dels quals arriben des d'Europa fins a l'Amèrica Llatina: " ampolles de Cava: emporti-se'n 14 i paguin 0!" Al dia següent cassolades i concentracions davant de seus bancàries al centre de la ciutat. Yomango penetra a l'interior de Banc de Santander per destapar les ampolles i brindar pel poble argentí, i portar al cor de la metròpoli, sota una pluja de cava, el crit "que se vayan todos" començant per les multinacionals i els bancs que rampinyen argentina.

(...) Sense cap pudor, el 28 de febrer, en plena emergència per Coronavirus –en 5 dies s'havia arribat als 110 infectats oficials a la zona, ja fora de control–, la patronal industrial italiana, Confindustria, va iniciar una campanya en xarxes amb l'etiqueta #YesWeWork. "Hem de abaixar el to, fer entendre a l'opinió pública que la situació s'està normalitzant, que la gent pot tornar a viure com abans", va dir el president de Confindustria Llombardia, Marco Bonometti, als mitjans. El missatge del vídeo promocional per als socis internacionals era un despropòsit: "S'han diagnosticat casos de Coronavirus a Itàlia, però com en molts altres països", minimitzaven. I mentien: "El risc d'infecció és baix". Donaven la culpa als mitjans per un injustificat alarmisme, i al mateix temps que mostraven a obrers treballant a les seves fàbriques presumien que totes les fàbriques continuarien "obertes i a ple rendiment, com sempre". Tan sols cinc dies després va esclatar l'enorme brot de contagis i morts que va acabar sent el més important d'Itàlia i d'Europa. Però ni així van retirar la campanya, ni molt menys es van plantejar tancar les fàbriques. Extracte de l'article: Bèrgam, la massacre que la patronal no va voler evitar. L'àrea d'Itàlia més devastada per la Covid-19 és un gran pol industrial. No es va declarar mai zona vermella a causa de les pressions dels empresaris. El cost en vides humanes ha estat catastròfic. Alba Sidera, Roma, 10/04/2020