Una recerca d'Al Khadir, الخضر, el mestre interior. Al Khadir, un personatge generalment desconegut en la cultura occidental, ocupa un lloc molt important en el saber popular i místic dels països del rizoma islàmic, si bé els seus orígens es remunten a temps ancestrals. Al Khadir, literalment “el que reverdeix”, habita el món intermedi, la terra de ningú, el fi interstici entre el real i l'irreal, la vida i la mort, el somni i la vigília... A aquest lloc, se l’anomena Al-Barzakh, l'Istme. Per on ell passa, tot reverdeix. Fins i tot les empremtes de les seves petjades es cobreixen immediatament d'herba.
-"Costa d'entendre que la societat suposadament civilitzada, a la qual has fugit per refugiar-t’hi, sigui tan brutal". - “Et diuen: fes-te civilitzat. Però quan et fas civilitzat t'adones que és el pitjor que t'han pogut ensenyar. Saps que és per a fer-se civilitzat?: Tenir diners, anar de compres, gastar diners i tenir sempre al cap i a la teva mentalitat: vull més, més, més... Consumir" - -la persistència de l'eurocentrisme en la dissidència europea. (*) títol de l'última entrevista a Pier Paolo Pasolini
The Job està realitzat a partir d'una selecció sobre 6 hores de material d'arxiu rodat a la presa de la ciutat iraquiana de Fallujah. Les imatges van ser originalment gravades per un periodista que seguia les tropes americanes d'assalt, un dels pocs periodistes que va tenir autorització per rodar imatges o simplement acostar-se a la zona abans, durant i després del combat. Anys després, aquest periodista va penjar aquestes imatges en un web temporal, sense editar i amb un banda sonora afegida de música clàssica, com un “souvenir” iraquià per als marines que van participar en l'assalt (“to all the marines of kilo 3/5. Nick and Geof send their thanks for all your acts of kindness and generosity”). Aquest material va ser capturat a la Xarxa per Jean Pierre Gambarotta i Perro Loco (Caracas Libertaria) i editat posteriorment per Zayd Ibn Daura i Abu Ali.
Toni Serra Abu Ali"En l'univers hi ha coses que són conegudes i hi ha coses que són desconegudes i entre elles hi ha portes..". [William Blake] Un vell peregrí vestit amb parracs observa una flor en la foscor de la nit... L'home vell és una porta entre les coses que són conegudes i les desconegudes... simbolitza la decadència i el final d'allò que hem donat per real, i que ara es mostra efímer, igual que la pobresa dels seus vestits ja arrossegats pel temps. La proximitat de la mort com a indefugible veritat li atorga la seva pròpia visió; una visió nova i profunda no limitada a la percepció visual, ni a la lògica i les lleis del món. Potser per això que en plena foscor de la nit pot contemplar la bellesa d'una flor.
De la sèrie Fes. Ciutat Interior. Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.
Toni Serra Abu AliUna conversa enregistrada als anys 70 a Mumbai (India)..entre un viatger i el filòsof indi Nisarghadata, autor entre d'altres de “I am That”, un dels exponents més recents i importants de l'escola Advaita vedanta.
Converses al bar La Poste amb l'escriptor tangerí Mohammed Chukri i el poeta novaiorquès Ira Cohen.
Retrat de Nam June Paik en la seva presentació de "Discover European Vídeo" en Anthology Film Arxivis, NYC 1991. Són els temps de la primera guerra del golf.
Una conversa amb Mahu (Mactar Thiam Faal) a la microTrobada de Ru'a [visions] al CCCBA. 17.05.2013 "Conèixer amb els meus propis ulls occident ... Malgrat la globalització mai veiem imatges de l'home blanc treballant ... Veiem que té pressa ¿però qui neteja els seus carrers? ... El meu avi em deia que l'home blanc ens enganya, ens diu que som pobres , però no ho som!, el que passa és que només coneix un nivell de riquesa, el més bàsic, el més efímer i material ... Per ell tot el que no és visible és bogeria o superstició ..." Mahu.
Un viatge iniciàtic a través de diferents paisatges interiors que tenen el seu reflex en els erms urbans, en l'evocació de la mort i la solitud, però també en la contemplació i la celebració de la vida.