Identidad

Àrea d'elements

Taxonomia

Codi

Nota(es) d'abast

    Nota(es) sobre l'origen

      Mostra la nota(es)

        Termes jeràrquics

        Identidad

          Termes equivalents

          Identidad

            Termes associats

            Identidad

              5 Descripció arxivística resultats per al Identidad

              5 resultats directament relacionats Exclou els termes específics
              30 de gener de 2002
              ES ES-OVNI CTX-S008-SS002 · Subseries · 2002
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Arxius de l'Observatori 2002

              Arxius de l'Observatori

              / CONTEXT 1994 - 2020

              Parálisis - sobre el estado de terror

              United States of America.

              United States of America.

              Quand les hommes pleurent...

              United States of America.

              United States of America.

              En Décimas las Propiedades del Limón

              United States of America.

              COMUNITATS
              ES ES-OVNI CTX-S007 · Series · 2000
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Arxius de l'LObservatori 2000

              / CONTEXT 1994 - 2020

              Arxius de l'LObservatori 2000

              OVNI 2000 reuneix una sèrie de treballs que en la seva majoria pretenem serveixin per a una reflexió plural i multifacetada sobre la noció de COMUNITAT, entesa no com un ideal, com un paradigma tancat i definit; sinó com una realitat de fet; és a dir, espais de relació, socials, antropològics, culturals, i emotius en els quals ja efectivament ens trobem. Més enllà del grau d'acceptació, participació o conflicte que desenvolupem en ells.

              COMUNITAT com una realitat clau, sovint segrestada, mediatitzada i caricaturitzada pels estats, pels mercats i ideologies. La "comunitat" d'aquesta manera és allunyada de la necessitat del qual fer quotidià de les realitats. S'impedeix que les persones facin comunitat sense reivindicar una identitat o una pertinença. Es construeixen en canvi "masses d'individus eliminant allò que no obstant això, sempre continua viu per sota, allò que queda de poble, de gent, que no és quanta, que no té nom, que no té davanteres, que no té definició i que en això té la seva força i la seva gràcia". (1)

              (1) a partir de: Contra l'home. Agustin Garcia Calvo. Fundació Anselmo Lorenzo. Madrid, 1996 i La Comunitat que ve. Giorgio Agamben. Pre-Textos. València 1996 .

              Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

              Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

              Montalegre 5. 08001 Barcelona

              Finals d'hivern
              ES ES-OVNI CTX-S020 · Series · 2020
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Arxius de l'Observatori 2020

              18 de desembre de 2020

              19 de desembre de 2020

              20 de desembre de 2020

              / CONTEXT 1994 - 2020

              Arxius de l'Observatori 2020

              Des de la seva fundació l’any 1994, OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat) és un projecte de recerca que, a través del vídeo, se centra en l'anàlisi i la crítica d'una part significativa de la cultura contemporània. Creat per autors de vídeo i no per gestors ni comissaris, OVNI sempre ha defugit l'estereotip de festival competitiu i de novetats; és un projecte d'autor sobre autors que fan ús del mitjà videogràfic independent, en el qual la pràctica creativa sempre ha estat quelcom prioritari. El projecte, que té com a una de les seves fites la creació l’any 1999 dels Arxius de l'Observatori, ha estat testimoni de tres dècades clau, ja que ha presenciat el naixement d'internet, el trànsit de l'analògic al digital i els canvis tectònics en l'escorça política i espiritual de la cultura actual, tots ells elements que han quedat recollits en els seus arxius.

              Aquest any 2020, OVNI, l'Observatori de Vídeo No Identificat, fa un recorregut d'autoria col·lectiva per aquest període. Amb el títol de "Finals d'Hivern", presenta quatre sessions videogràfiques en clau d'ensomniació mitjançant una programació que, de manera subtil, parla de la deriva del moment i del record. El títol ens remet a quelcom evocador i, de manera més concreta donades les dates de celebració de la mostra, als darrers dies de l'hivern i del trànsit cap a la claror. Una cosa concreta en uns temps de massa volatilitat, evocadora en uns temps de pèrdua.

              "Finals d'Hivern" es fa en record d'en Toni Serra - Abu Ali, que va trobar la mort el 21 de novembre de l'any 2019. Cofundador del projecte i autor d'una molt important i extensa obra videogràfica, la programació d'aquest OVNI 2020 està guiada per alguns dels seus treballs: cada sessió comença i acaba amb un dels seus vídeos, d'acord amb el fil temàtic de la programació de cada dia, però també inclou molts dels seus títols més desconeguts, alguns signats amb pseudònim o bé directament anònims.

              "Finals d'Hivern", OVNI 2020 no vol ser una antologia o un repàs representatiu de l'Arxiu de l'Observatori, ja que això seria del tot impossible donada l'amplitud del fons. Però en un moment que ha quedat molt marcat per la desaparició d'en Toni, vint-i-set anys després de la seva fundació, l'Observatori pren com a punt de partida l'extens fons del seu arxiu per fer-ne una lectura particular. Hi ha una mirada a qüestions i fragments fonamentals, a situacions, testimonis i paisatges d'aquestes dècades que enllacen i dialoguen amb un present caòtic i de pèrdua.

              "Finals d'Hivern", sense estar centrat en una temàtica massa dibuixada, planteja en certa manera la deriva en una programació marcada per la pèrdua en un espai de temps de lectura atenta i de baixa velocitat, i des d'una voluntat de proposar de nou una relació d'intimitat amb la imatge.

              Intuint la llum del crepuscle (primer dia)

              Una primera sessió d'OVNI 2020 recull vídeo retrats dels anys 80 i 90, vídeo diaris, persones que parlen davant de la càmera i amb la càmera en la soledat i des dels temps analògics de baixa resolució i també temps de més baixa velocitat. Parlem aquí d'aquella imatge videogràfica de més ingenuïtat i per tant amb un gran sentit de llibertat envers allò que és mediàtic, a través de títols realitzats en els temps predigitals on la difusió explosiva de les xarxes socials era encara quelcom impensable. Peces com "El Dolor" (1996) d'Iñaki Álvarez, en la que unes persones parlen de la seva noció de dolor en solitari només en companyia de la càmera; "Interview Agency" (1992) de Xavier Hurtado un projecte en la Barcelona post-Olímpica en el qual es posa de manifest la tensió creada entre l'entrevistador-càmera i l'entrevistat, transparència i manipulació, ideologia i neutralitat. Treballs que van ser especialment significatius en el seu moment també en les programacions d'OVNI, en la dècada dels 90, com "Split" (1981) d'Ardele Lister en el que una adolescent explica la seva recent escapada de casa, per més endavant a "It Happens to the Best of Us" (1989) revisar la seva escapada vuit anys després.

              Travessant miratges (segon dia)

              El segon dia d'aquest OVNI 2020 enllaça amb una jornada entre la pèrdua i l'oblit, el miratge i finalment el reconeixement en l'essencial. Recull títols tan significatius com "Marcos on Media" (1996) on es parla del paper dels mitjans independents en la dècada de la globalització. "Una Cruz en la Selva" (2006), un repàs a la Guinea colonitzada realitzat a partir d'arxius històrics, i "Now I Become Death" (2012), una reconsideració de les paraules d'Openheimer després del primer test nuclear. Tots dos títols editats per Toni Serra sota pseudònim. Aquest segon programa oscil·la entre referents, alguns més onírics i d'altres més concrets i localitzats en realitats geopolítiques o històriques particulars, però tots conduint finalment cap a la dissolució de la materialitat a "Satsanga, en companyia de la realitat" (2012), un estudi de Toni Serra que recull filmacions d'arxiu de Sri Nisargadatta Maharaj, entorn a la naturalesa no dualista de la realitat. Aquest qüestionament fonamental de l'experiència i el seu origen en la unitat és un dels eixos destacables de la recerca portada a terme en els Arxius de l'Observatori en els darrers anys.

              Arribant al record (tercer dia)

              Una tercera sessió tanca el cos central de "Finals d'Hivern", la trilogia de programes, un espectre que va des de la relació personal amb la imatge, el fet mediàtic versus la intimitat, o els temps de la "ingenuïtat analògica" passant pels temps de consolidació de la globalització i l'explosió digital, fins al qüestionament de la veritable naturalesa de la realitat i la recerca més enllà de la deriva en la qual d'una forma o altra, individual o col·lectivament, ens trobem. En aquest tercer dia "7 Contemplaciones" (2016) d'en Toni Serra, "Mast Qalandar" (2005) d'en Till Passow, Bronx Baptism (1980) de DeeDee Halleck, entre d'altres, són títols que tenen en comú potser el fet devocional, la col·lectivitat en la unitat i la contemplació com el camí per esdevenir l'altre.

              Hi ha una quarta sessió final que ens agradat anomenar d'Obertura. Obertura potser cap a temps i espais que vindran en la nostra relació i continuïtat amb el món. És en tot cas una sessió dedicada a Toni Serra*) Abu Ali, amb els seus treballs "Al Barzaj" (2010) i "En el Camino de las Abejas" (2018), aquest segon és el seu darrer vídeo realitzat per a l'exposició Behave a la Fundació Miró. El programa d'Obertura d'OVNI 2020 també presenta dos títols especials dins l'arxiu, Pi'txi (Acompanyant) (2010) de Xavier Hurtado i For the Birds (2000) the Keith Sanborn.

              Arxius OVNI – Observatori de Vídeo No Identificat

              Rosa Llop, Simona Marchesi, Joan Leandre.

              IDENTITAT vs MEDIA
              ES ES-OVNI CTX-S005 · Series · 1997
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              4a  Mostra de Video Independent & Fenòmens Interactius

              / CONTEXT 1994 - 2020

              4a  Mostra de Video Independent & Fenòmens Interactius

              IDENTITAT vs MEDIA / 4a MVI - Mostra de Vídeo Independent & Fenòmens Interactius / OVNI 1997

              La MVI&FI opta per un model d'extensa programació temàtica, sense atendre a criteris de novetat. Remunera el treball dels autors i no té caràcter competitiu, per distanciar-se d'aquesta manera del model convencional de festival.

              Com en anteriors edicions, els treballs audiovisuals que presenta la MVI&FI provenen de dues fonts diferenciades. D'una banda, una rigorosa selecció de les obres rebudes a través de la convocatòria oberta, i d'altra banda, les obtingudes mitjançant el visionament en els fons de diferents arxius i programacions, o mitjançant el contacte directe amb autors.

              Coma resultat, la MVI&FI es configura com una mostra de caràcter internacional, en la qual autors de trajectòries i procedències ben diverses, es relacionen dintre d'una programació temàtica.

              El tema de la identitat apareix novament com un dels eixos centrals de la Mostra: identitat, en aquest cas, abordada des de l'entrecreuament dels condicionaments socials, rols sexuals, sentimentals, familiars, etc...amb aquells altres derivats de l'experiencial interior, la bogeria, el dolor, la intimitat...espectre aquest, clarament il·lustrat en els quatre programes de Noche Oscura del Alma.

              En aquesta edició, per primera vegada, la Mostra planteja dos monogràfics d'autors, un d'extens, dedicat al canadenc Steven Reinke, i un altre, molt més concret a Joe Gibbons .

              Presentem també una extensió del nomogràfic William Burroughs, que es va projectar a la programació regular del MACBA, amb obres que sobrepassen el camp estrictament videogràfic, per endinsar-se tant en la gènesi d'un amanera d'entendre l'experimentació visual, com en una crítica radical a la cultura i la societat actual. Són obres en les quals ell va col·laborar directament, com és el cas de les pel·lícules d' Antony Balch i Gus van Sant, o bé altres en les quals els seus escrits, o la seva veu, serveixen d'estructura referencial, com per exemple en els curts de Francis Ford Coppola, Herbert Distel, Philip Hunt ...

              És d'especial importància per nosaltres la projecció de La Société du Spectacle de Guy Debord, amb traducció a l'anglès de Keith Sanborn.

              La 4MVI&FI inclou, a més, dos programes dedicats a la Televisió Experimental compilats per Andy Davis (durant la mostra s'emetrà per Barcelona Televisió, un programa especial de Televisió Ambiental de Park 4dtv).

              La Mostra presenta aquest any, dues seccions d' Interactius i Quicktime Movies, distribuïdes, una de caràcter general i informatiu, i una altra de més especifica, amb un monogràfic de la producció multimèdia del ZKM- Zentrum für Kunst und Medientechnologie de Karlsrule ( alemaya) i els 10 CD Rom representatius del fons d'arqueologia de mas media del Arxius Rick Prelinger de Nova York.

              Cadascun dels programes que configuren la 4MVI&FI, funciona com una ruta que pretén transportar l'estat d'ànim i l'interès de l'espectador a través d'una sèrie de paisatges mentals i emotius, a la manera dels ritus o dels viatges, on cada part del recorregut afecta i altera l'altra. D'aquesta manera, cada programa travessa per obres fonamentalment diverses, seguint un flux que no exclou la contradicció ni la paradoxa, que llegeix el sentit per sobre dels significats concrets.

              Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

              Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

              Montalegre 5. 08001 Barcelona

              MEDIA DIGEST
              ES ES-OVNI CTX-S003 · Series · 1996
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              / CONTEXT 1994 - 2020

              La 12 Visual - Observatori de Vídeo No Identificat  - OVNI

              3a MVI - Mostra de Vídeo Independent

              La tercera edició del la MVI (Mostra de Vídeo Independent) representa la consolidació d’aquest projecte, no necessàriament en el sentit de permanència i continuïtat, sinó per haver aconseguit la majoria d’objectius que ens havíem proposat des del seu inici, allunyant-la radicalment de qualsevol rol de festival o fira videogràfica. Creiem que sobretot era important aconseguir remunerar la totalitat de treballs que s’hi exhibissin, reconeixent així el paper central dels autors, fet incomprensiblement oblidat massa sovint; mantenir el caràcter independent d’aquest projecte, (i en aquest sentit agrair sincerament la racionalitat d’un centre públic com el CCCB, que acull projectes absolutament independents); realitzar una mostra que sigui oberta en la seva convocatòria, que relacioni autors de procedències i trajectòries diverses, atenent únicament criteris de qualitat i radicalitat de continguts. Oberta també a la col·laboració de diferents programadors, però mantenint en tots dos casos l’aposta per una perspectiva concreta respecte el vídeo de creació i a la necessitat / realitat d’un discurs audiovisual independent.

              Aquesta aposta ens ha portat a tractar en aquesta edició dos temes claus que sovint s’entrecreuen: Identitat i Mass Media. Un concepte d’identitat marcat no només per la relació contextual amb els altres i amb el mitja, sinó també per l’experiència interior, allò intransferible de la nostra deriva individual, en un context en el qual el que és real s’ha desplaçat fins incloure els Media i l’experiència vital de la tecnologia quotidiana. Com prolongacions lliures que subratllen o contradiuen els continguts centrals de la Mostra hem convidat una sèrie de programadors independents: Rick Prelinger, amb el cicle The Rainbows is Yours -An all-color celebretion of consumption, en el que demostra la urgència d’una arqueologia dels Media; Arjon Dunnewind, de Kabe-Ikunst Impakt, una televisió per cable; Eugeni Bonet amb Desmuntatge bis, una micro prolongació del seu programa anterior del mateix títol, un cicle projectat en diversos centres d’Espanya i incomprensiblement inèdit a la nostra ciutat. Els continguts i el teixit de les diferents obres que configuren aquesta mostra plantegen també una altra de les qüestions - paradoxa de la creació audiovisual contemporània: allò que alguns anomenen “risky copyright situation”, derivada del fet que un bon nombre de creadors considerin la totalitat del estoc audiovisual com una realitat a partir de la qual elaborar les seves obres, topant frontalment amb una legislació que, avui, faria legalment impossible algunes de les obres d’art més significatives d’aquest segle, a l’igualar un projecte individual de creació amb les activitats d’imatge d’una megacorporació.

              En aquesta edició de la MVI introduïm dos programes, Zona Oberta de Xavi Hurtado i Floppy Forever de Miquel Jordà. Totes dues elaborades a partir d’obres realitzades en suport digital: interactius, Quick Times, etc... i que es podran consultar en diversos ordinadors. Unes seccions que ara presentem amb un caràcter de prototipus i que en les pròximes edicions estaran vertebrades amb la resta de la Mostra, atenent a la realitat cada vegada més hibrida de la creació audiovisual.

              Finalment, esmentar la projecció contínua, en loop, de Portrait, una peça de Muntadas. Una cinta que sense esperar-ho ha adquirit un caràcter emblemàtic a l’evocar l’eix identitat - rol - media que forma aquesta MVI.

              THE RAINBOW IS YOURS. Una celebració colorista del consum dels Arxius Prelinger.

              Per molt desconcertants que ens puguin resultar els “fabulosos anys cinquanta”, els seus articles, els seus dissenys i la seva estètica continuen entre nosaltres. Crec que el període que anomenem anys cinquanta, comença en realitat cap a la fi dels anys quaranta, coincidint amb el boom econòmic de postguerra, per acabar amb la New York World’s Fair el 1964, l’última celebració nacional de mercaderies i del desig. Durant els anys cinquanta, la pressió per incitar al consum es va exercir gràcies a intensos projectes de disseny, quan la fantasia i l’aventura semblaven estar directament relacionades amb els anuncis i els productes de consum, i quan un brillant colorista i atractiu horitzó mediàtic va aconseguir desviar l’atenció popular de les discriminacions de classe i de raça, del deteriorament de les ciutats i de les amenaces de l’era nuclear. Aquest programa a tot color celebra la pura teatralitat del disseny americà -el matrimoni amb l’estil, el futurisme, la conveniència i la fantasia-. Aquestes pel·lícules, “Popluxe”, pretenen crear necessitat, sense cap prejudici, on realment no existeix cap necessitat, utilitzant el mateix joc de la realitat i dels rols de gènere dels musicals de Hollywood que emulen. Quan semblava que els negocis de les famílies nuclears americanes no feien sinó fabricar nenes i més nens, les creacions fílmiques es van tornar més artístiques; de vegades mostrant parelles quasi bohèmies la feina de les quals, si és que es veia, era lleugera i sempre ben vestits. De fet, els productes destinats al consum massiu, mai no s’han envoltat de tanta aura de misteri com aleshores. Aquesta època tan complexa ens ha deixat molts articles que continuen omplint els mercats ambulants i de compra i venda. Però alguns dels documents més autèntics del consumisme i del disseny no han estat suficientment accessibles fins ara. Com part dels anuncis i de les campanyes de màrketing, les empreses americanes més importants realitzaven milers de pel·lícules cada any. Algunes, destinades als grans consumidors, van ser emeses per televisió i projectades a les escoles, en els concesionaris d’automòbils o en les reunions d’algun club o associació. D’altres, van ser exhibides davant els propis treballadors, venedors o managers. Aquestes pel·lícules estan entre les creacions més entretingudes dels anys cinquanta i ens ajuden a recordar la manera de pensar extingida dels seus contemporanis. Espero que el que ara les fa entretingudes -la fantasia, la irrealitat i la celebració del consum a cegues que van professar- ens aplaqui ara a nosaltres la nostàlgia i en certa manera, ens mantingui allunyats de somnis impossibles de viatges en el temps.

              Rick Prelinger és el propietari dels Prelinger Archives, una col·lecció de 33.000 pel·lícules educatives, industrials i publicitàries a Nova York. La seva sèrie de 12 CD-ROMs, Our Secret Century serà publicada per The Voyager Company a primers d’octubre i estarà a disposició del públic a la 3MVI.

              DESMUNTATGE bis. Un programa d’Eugeni Bonet.

              "DESMUNTATGE implica generalment muntatge (o remuntatge, collage, edició, apropiació, reciclatge...) i comporta a més desviament, des construcció, des baratament, des possessió i tota altra mena de des articulació d’un material audiovisual preexistent i aliè, a contrapel del sentit, ús i propòsit que tenia originalment. Aquest programa és com una petita prolongació d’una mostra que vaig preparar el 1993. DESMOMTAJE: film vídeo / apropiación, reciclaje, produïda per l’IVAM i que, a més de València, també es va exhibir a Madrid, Donostia, A Coruña i al World Wide Video Festival de La Haia. En ser convidat a aportar a la 3MVI aquesta secció, aquest “bis”, he volgut actualitzar aquell cicle anterior amb algunes peces noves, tot i que també incloent, nogensmenys, altres obres que segueixo considerant “cabdals”. I he desglossat el programa en dues parts que es remeten a dues de les fonts o dolls audiovisuals més sovintment emprades en l’activitat desmuntadora, tot proposant un assortit de realimentacions i abduccions basades en la varietat -o, segons com es miri, uniformitat- de les ofertes, productes, gèneres, formats de la TV i el cinema. Un assortit que queda ampliat en altres seccions d’aquesta 3MVI, amb altres diversos desmuntatges"