Confessions a una càmera.

Miguel li ensenya a Fàbio el material filmat de la seva infància. La pel·lícula és una recerca per les possibilitats de la ficció a través d'un material que, en teoria, no oculta res. La seva matèria primera són uns VHS que Miguel mateix es posa a revisar al costat d'un misteriós i coquet amic del Brasil. Miguel parla, Fàbio escolta. Miguel presenta el seu món, el seu passat, el seu primer jo. Amb aquestes imatges de referència, Miguel estructura un relat particular de la seva vivència com a nen colombià i les primeres manifestacions de Satanàs en la seva vida.

Els Arxius de l'Observatori tenen un caràcter intencional i temàtic: facilitar una crítica de la cultura i la societat contemporànies utilitzant diferents estratègies entre d'altres, vídeo art, documental independent, arqueologia dels mass mèdia- Els Arxius recullen tota una constel·lació de treballs dispars, el seu denominador comú és la lliure expressió i reflexió sobre les pors i els plaers individuals i col·lectius; construint en conjunt una visió de múltiples facetes, milers de petits ulls, que aprofundeixen i exploren el nostre món, o anuncien d'altres possibles- Un discurs on els principals valors del qual són la heterogeneïtat, la contradicció, i la subjectivitat des del qual es realitza- Per si sol un revulsiu a la clonació i repetició dels mass mèdia corporatius- Al llarg de les diferents edicions el caràcter temàtic de la convocatòria ha fet de les successives edicions una lectura, un particular registre dels somnis i malsons de la nostra època- Així hem pogut observar com l'espectre de preocupacions s'anava concentrant progressivament, partint d'un ventall molt ampli als primers OVNI 1993-96 (explorar i ampliar els límits del llenguatge vídeo, recuperant la llibertat formal y temàtica dels inicis), fins a concentrar-se en temes cada cop més específics: Identitat versus media (1997-1998), Comunitat (2000), Globalització (2002), Post 11 Setembre (2003), Resistencies (2005), El Somni Colonial Zones Autonomes (2006), Exodus, El Marges de l'Imperi (2008), Rizomas (2009), Des_Realidad (2011), Oblit (2012), In Limbo (2014), Arxius de l'Observatori (2015), La Fontera com a Centre- Zones de Ser i de no Ser- Migra i Colonialitat (2016), Camí de retorn ( 2018), Finlas d'hivern (2020)-

"Aquests són els meus amics. Els meus amics morts."

En l'arxiu fotogràfic i les memòries escrites pel seu pare entorn de l'experiència del servei militar en la colònia espanyola del Sàhara en 1964, Pilar troba el paradís perdut al qual ell sempre intentarà tornar. Després d'un fracassat projecte familiar, durant els anys 80 i 90, Manuel Monsell començarà a viatjar al Magrib. De nou amb la seva càmera fotogràfica, perseguirà la bellesa d'alguns rostres que puguin traslladar-li una vegada més al lloc somiat. Però tots aquests viatges revelen molt més sobre el lloc del qual es parteix que sobre el lloc de destinació. L'amor romàntic, la independència i la família componen l'escenari d'un refugi que, en fer-se fallida, ens obliga a preguntar-nos no només sobre els nostres veritables desitjos sinó també sobre la necessitat de repensar el sentit d'aquestes velles paraules.

INTERVIEW AGENCY Un exercici d'exploració de l'entrevista com a testimoni, com a document, i dels seus valors associats: transparència/manipulació, neutralitat/ideologia o subjectivitat/objectivitat.