La Zona Franca, l'antiga zona comercial de la indústria tradicional, i el 22@, el nou espai del capitalisme logístic i tecnològic, són, com ja suposàvem, sobretot part d'un gran negoci immobiliari emparat sota el paraigua de la renovació postindustrial de Barcelona. Llavors, quines plusvàlues econòmiques i simbòliques generen i en qui reverteixen? Quins avantatges obtenen les empreses i les institucions en aquesta simbiosi? I els treballadors?

Whispers de Hakim Belabbes segueix la recerca obsessiva d'un home per la seva infantesa perduda, a través dels foscos carrerons i els solitaris cementiris de la ciutat natal marroquina del realitzador, Boujad.

Llargues imatges detingudes. El text, el llenguatge i el so s'uneixen per construir la història d'un grup anònim que passa el temps mesurant distàncies.

Aquest vídeo forma part del projecte El Paraíso es de los extraños i proposa un recorregut no lineal, assajant un tipus de narració policèntric, rizomàtic, amb la intenció de proposar una lectura crítica i irònica dels tòpics de la fabulació de l'exotisme orientalista, a través de l'esquema aparentment caòtic de l'arabesc, fórmula decorativa que no és aliena a la tela d'aranya ni al laberint. Ni al laberint invisible, transparent, a cel obert, que construeixen la supèrbia i la ignorància.

Aquest vídeo tracta els temes del nacionalisme i la nació estat, les polaritats temporals, l'alienació, el rebuig i la construcció de les identitats polítiques, l'etnofeixisme, el cos com a objecte i metàfora, els agents, els monstres i el que és abjecte, les afinitats subjectives i les confiances objectives. El material es va filmar mentre el seu autor abandonava casa seva, arribava a Nova York i Viena i a continuació es desplaçava a través de l'antiga Iugoslàvia (amb parades de Ljubljiana, Zagreb, Sarajevo, Belgrad i Sofia), poc després dels bombardeigs de l'OTAN. Els subjectes que conversen procedeixen d'una gran varietat de contextos: emigrants, refugiats, sol·licitants d'asil, residents (permanents i provisionals), estudiants, treballadors i productors culturals. Tots ells expliquen la seva experiència, situen llocs, canvis i esdeveniments, i s'hi teoritzen i expliquen els temes en joc i la imagineria ambiental associada, amb la qual cosa es constitueixen històries específiques de situacions i situacions d'històries en la intersecció de les cultures en aquest(s) lloc(s) i moment(s) concret(s).

Si bé la construcció social de la feminitat ha estat àmpliament examinada, el paper dominant de la masculinitat ha restat fins fa poc en gran mesura invisible. Tough Guisi examina la relació entre els estereotips pop cultural i social i la construcció de les identitats masculines en els EUA en els començaments del segle 21.