Enganyats pel poder i humiliats per la supèrbia dels qui ara el posseeixen, els Pandava tot i encarnar una voluntat de justícia es veuen forçats a l’exili. Han d’afrontar 12 anys d’ocultació en els boscos i un any més en el qual han de continuar vivint d’amagat, sense ser descoberts. El Mahabharata ens planteja aquest desterrament com un període d’extrema duresa, en què la mort està sempre present i, alhora, el descobriment del seu revers. Sortir del palau, deixar la ciutat per viure en la natura representa també recuperar un contacte directe amb la vida, endinsar-se en la recerca del coneixement, iniciar un procés de neteja i enfortir la unió entre els germans. No obstant això, aquest enfortiment sembla portar de nou cap a la guerra. Aquesta part finalitza amb les famoses reflexions del Baghavat Gita, en les quals Krishna resol els dubtes d’Arjuna.

Després de les reflexions del Baghavat Gita, s’inicia la guerra. Una tragèdia que enfronta germans contra germans, famílies senceres, gent de valor contra gent de valor. Una guerra de conseqüències devastadores en la qual no sols està en joc la supervivència d’un dels bàndols sinó la continuïtat de la vida mateixa sobre el planeta: “fins les herbes tremolen de por”. Un enfrontament en el qual no dubten a fer servir les armes definitives. El propi Vishnu exclama: “Ara m’he convertit en la Mort, la destructora dels mons.” Una guerra que en paral·lel es lliura a l’interior de cada ésser humà.

17 d'octubre de 1961. La Guerra a Algèria està en curs. A París, els algerians surten al carrer per protestar contra el toc de queda. Els manifestants són perseguits i una manifestació pacífica acaba en un bany de sang. Quan s'anava a projectar la pel·lícula a Cannes, la sala va ser evacuada per la policia a l'últim minut i les còpies segrestades. Mig segle després, aquesta obra es va projectar a l'octubre de 2011 per primera vegada a París.

Hiroshima 1914-2006

Primera pel·lícula rodada sobre aquest conflicte, es converteix en el primer gran document de referència sobre la guerra d'Algèria. Testimonis i arxius inoblidables per a poder “mirar la veritat de front”. Yves Courrière, escriptor i periodista, ha seguit sobre el terreny, entre 1958 i 1962, totes les grans etapes del drama algerià. Publicà entre 1967 i 1971, en quatre volums, la Primera història de la Guerra d'Algèria abans de realitzar aquesta pel·lícula.