Moqtada al Sadr i la seva milícia, l'Exèrcit Mehdi, han estat els més difícils opositors a l'Iraq. Durant cinc anys, han controlat grans sectors del país, incloent la meitat de Bagdad, desafiant els intents de marginar-los políticament, lluitant batalles campals amb la infanteria de marina dels EUA i creixent en mida i influència. Però en la primavera de 2008, l'Exèrcit Mehdi sembla haver-se evaporat. Els soldats iraquians han establert bases als barris on no podien entrar fa un any, i una ona d'optimisme inunda Bagdad i Washington. L'Exèrcit Mehdi ha estat finalment derrotat... però és aquest el final de la resistència armada xiïta a l'ocupació?

Com es viu el dia a dia a l'Iraq?. Sent ara que els seus drets són ara més grans que l'època de Sadam? Com afronten l'augment d'inseguretat que amenaça al país àrab? Per primer cop des del final de l'ofensiva "Llibertat Duradora", un reporter conviu durant setmanes amb famílies de Bagdad per explicar la seva vida quotidiana. I ho fan seguint les passes de Mazin Hermes (Nqwa, 1961), un iraquià resident a Barcelona que torna la seu país desprès de tretze anys a Espanya.

Un treball en tres parts que ens ofereix una sèrie de retrats íntims i profundament sentits: un nen d'onze anys, orfe de pare, ingressa com a aprenent del tirànic propietari d'un garatge a Bagdad; seguidors de Sadr en dues ciutats xiïtes es congreguen per a les eleccions regionals mentre fan acomplir la llei islàmica a punta de pistola; una família de camperols kurds agraeixen la presència nord-americana, que els ha premés un grau de llibertat considerable que abans se'ls negava.

L'únic documental per a televisió que va tenir accés previ a la major filtració de Wikileaks. Això és el que va passar realment a la guerra de l'Iraq, no el que la màquina de relacions públiques dels EUA vol fer-nos creure. La realitat darrere de les morts de civils, la presència fictícia d'Al-Qaeda, tortura, tortura i més tortura. Un mur de veritat que revela nivells sense precedents d'agressions injustificades.

"La insurrecció" ha dominat el debat sobre la guerra de l'Iraq, però ningú parla d'un esdeveniment que ha tingut un impacte encara major sobre la guerra: "El Moviment Despertar". Després de quatre anys de sagnant insurrecció en el territori suní de l'Iraq, el curs de la guerra va canviar sobtadament quan els Estats Units va formar una aliança amb una confederació de milícies sunites coneguda com "el Moviment Despertar". Sota el nou programa, Estats Units dóna diners, armes i suport militar als caps tribals a canvi de seguretat. Cent mil milicians sunites van passar a estar en nòmina del govern americà i el programa ha posat una petita elit tribal a càrrec d'un exèrcit de soldats i una xarxa massiva de patrocinis. Des que va començar el "Despertar" els atacs a les tropes americanes estan en els seus nivells més baixos des del començament de la guerra, però és una incòmoda aliança de conveniència.

Des de la invasió, centenar de milers d'iraquians han estat detinguts pels Estats Units, un milió i mig d'iraquians han tingut algun familiar proper detingut, quasi tots els iraquians coneixen algú que ha estat detingut. Aquests detinguts de seguretat, ni tant sols són acusats de cometre un delicte. Estan presoners no pels crims que han comès, sinó pels delictes que puguin cometre en el futur.