Algunes consideracions emotives sobre l'esdevenir desl Estats Units i els darrers esdeveniments.
Anónimo en la RedGuerra
116 Descripció arxivística resultats per al Guerra
Projecte en Residència Falconetti Peña
/ Exposició Guerra, insubmissió, art /
/ FILMOTECA DE CATALUNYA /
/ LESIONATS DE GUERRA I NORMALITAT /
/ EFICÀCIA PROVADA EN COMBAT /
/ LA MIRADA DE L' ÀNGEL /
/ PATRIOTISME I COLONITZACIÓ /
/ MORIREU COM A HEROIS /
/ PAMFLET I REVOLUCIÓ /
GUERRA, INSUBMISSIÓ, ART
Projecte en Residència Falconetti Peña
L' any 1924, coincidint amb el desè aniversari del final de la Primera Guerra Mundial, Otto Dix va publicar la seva obra La Guerra, composta per cinquanta gravats en els quals denunciava el bel·licisme amb una duresa que no s'havia vist fins llavors. Un segle abans, Goya , pintor en el qual es va inspirar Otto Dix, va realitzar Els Desastres de la Guerra . I ara, cent anys després, a Europa es torna a lliurar una contesa cruel i insensata.
Otto Dix està situat entre dos temps, el de Goya i el nostre. El projecte per a aquesta exposició/intervenció és prendre com a punt de partida els seus gravats per a dur a terme un recorregut sobre l'art que s'ha rebel·lat contra les consignes bèl·liques . Goya, Dix, Grosz, Arntz, Watkins i altres punts artistes van desafiar l'ordre estètic imperant creant obres d'una enorme rellevància. Per a això es van valer de formats modestos, el gravat, el pòster, la revista mimeografiada, el fullet, el fals documental, els únics als quals van poder accedir en moments de censura i bloqueig. Estem davant obres que van aconseguir perdurar contra vent i marea, perquè van ser molts els interessats a fer-les desaparèixer.
Gràcies a elles, avui podem seguir-li la pista als quals en el seu moment van desobeir les soflames patrioteres, mantenint la flama de la resistència a la bogeria bèl·lica.
El projecte recorrerà diversos espais i períodes històrics, combinant diversos formats, pictòrics, gràfics i audiovisuals.
La idea és contraposar-los, en un cara a cara, amb els missatges d'aquells que en el seu moment van apostar per galvanitzar l'ardor guerrer de les masses.
Gitmo és el nom amb què es coneix la presó de Guantànamo en l'argot militar dels soldats nordamericans. El documental, resultat de dos anys de producció, comença amb una agradable visita al camp de detenció de la badia de Guantànamo abans d'emprendre un viatge que ens porta de Washington a Estocolm, Bucarest i després a Abu Ghraib i Iraq per a descobrir, de mica en mica, un món nou i inquietant.
Erik GandiniEl film narra la situació a Gaza a partir de l'endemà de l'Operació Plom Fos, a principis de 2009. Tal i com expliquen els seus directors, “Vàrem entrar a Gaza el dia després de la darrera guerra i vàrem descobrir la magnitud de la "Gaza-Strofe'”.
Vídeo cartes de Beirut al món. 21 de Juliol de 2006. Crida a l'exterior de la població libanesa durant els bombardejos de 2006.
El realitzador Hany Abu-Assad, segueix el conductor de taxi Rajai en els seus viatges per Ramallh i Jerusalem. D'aquesta manera coneixerem des de dins el problemes per viure i treballar a la regió. Rajai es converteix en el nostre guia pel laberint del caos causat per la guerra, l'ocupació i la resistència. Mentre condueix els seus passatgers per dreceres i camins poc coneguts per tal d'evitar les carreteres bloquejades, anem coneixen, poc a poc, la seva vida i les seves opinions. Els passatgers, les seves destinacions i la seva vida més enllà del seu treball s?entrecreuen creant una imatge diversa de Rajai i de la situació a Palestina
Hany Abu-AssadFrança, estiu de 1944. Desprès de l'alliberament, els soldats nord-americans recorren els carrers i esclata l'alegria, el perill ha passat. Arriba el moment de deixar enrere l'horror i buscar culpables. Un collage documental sobre l'escarni públic que van patir les dones franceses que, durant la Segona Guerra Mundial, van mantenir relacions amb alemanys.
Jean-Gabriel PériotEl novel·lista, intel·lectual i polític André Malraux va dirigir el 1938 la seva única pel·lícula, Espoir. Sierra de Teruel, un valuós document sobre l'actuació del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. Rodat a Barcelona i Montserrat, el film va ser prohibit pel règim franquista i no es va estrenar a Espanya fins al 1978. El film explica la peripècia d'un nodrit grup de combatents republicans, que tenen el ferm propòsit de frenar l'avanç de les tropes nacionals. Per fer-ho, planegen bombardejar un pont de la carretera de Saragossa, prop del poble de Linás. Amb l'estreta col·laboració de pagesos de la zona, l'escamot de soldats intenta mantenir vives les forces i se sobreposa als continus bombardejos i a la dura i continuada oposició del poderós enemic.
André Malraux