Beirut, juliol de 2006. Els bombardejos israelites cauen sobre la ciutat. Amb Beirut amb flames, el realitzador emprèn un viatge a través del seu país natal. July Trip és un assaig més que un documental. Empra dues tècniques complementàries –cinema en 16 mm i HDV– per qüestionar els fonaments del gènere documental. L'ull de les càmeres travessa un país en estat de terror, i documenta els efectes immediats de la guerra quan impacta en la població civil. Waël Noereddine filma allò a què tenim por enfrontar-nos i que s'ha convertit en una icona de la premsa internacional: la mort en el seu aspecte més beneit. També qüestiona el silenci, la vida quotidiana dels libanesos que s'amaguen darrera les seves cortines.
Waël NoureddineGuerra
116 Descripció arxivística resultats per al Guerra
A Jenin, Jenin, Bakri denuncia la massacre que va patir el camp de refugiats de Jenín, a mans de les tropes israelianes al 2002. Arran d'aquest documental, que va ser prohibit a Israel, Bakri va patir un brutal persecució pública. Jenin, Jenin mostra el grau d'opressió i el terror israelià i les efectes que ha deixat en la memòria dels afectats i els habitants palestins de la ciutat.
Mohammad BakriEl servei d'intel·ligència israelià els considera capaços de provocar els pitjors malsons a l'Orient Mitjà. Són extremistes jueus, part d'un significatiu moviment de sionistes radicals que persegueixen el control total de Terra Santa. Aquest grup compta amb milers de seguidors i vint anys de sagnant historial. Treballen generalment en cèl·lules disciplinades, tenen armes i explosius, i són responsables, entre d'altres, de l'assassinat d'Issac Rabin.
Dan SettonL'únic documental per a televisió que va tenir accés previ a la major filtració de Wikileaks. Això és el que va passar realment a la guerra de l'Iraq, no el que la màquina de relacions públiques dels EUA vol fer-nos creure. La realitat darrere de les morts de civils, la presència fictícia d'Al-Qaeda, tortura, tortura i més tortura. Un mur de veritat que revela nivells sense precedents d'agressions injustificades.
(Sin autores)Al març de 2006, el moviment contra la guerra Code Pink va convidar vuit dones –metgesses, enginyeres, professores i periodistes– a viatjar als EUA per parlar sobre les seves experiències durant la invasió i l'ocupació nord-americana. Dues d'elles havien perdut les seves famílies senceres a mans de l'exèrcit nordamericà i els EUA els va negar el visat perquè no tenien suficient familiars per garantir el seu retorn a Iraq. Les sis dones que ho aconseguiren van viatjar per separat per desenes de ciutats amb grups comunitaris, parròquies, veterans i les famílies de soldats en actiu.
Deep Dish TVUn treball en tres parts que ens ofereix una sèrie de retrats íntims i profundament sentits: un nen d'onze anys, orfe de pare, ingressa com a aprenent del tirànic propietari d'un garatge a Bagdad; seguidors de Sadr en dues ciutats xiïtes es congreguen per a les eleccions regionals mentre fan acomplir la llei islàmica a punta de pistola; una família de camperols kurds agraeixen la presència nord-americana, que els ha premés un grau de llibertat considerable que abans se'ls negava.
James LongleyDocumental que narra la història de les vides d'americans a Iraq, quan les corporacions van a la guerra. Iraq for sale ens introdueix a les vides dels soldats, conductors de camions, vidus i nens, les vides dels quals han canviat per sempre com a resultat de l' especulació en la reconstrucció d'Iraq. Irak for Sale posa de manifest les connexions entre les corporacions privades que fan un gran negoci a Iraq (Blackwater, Halliburton/KBR, CACI i Titan) i els responsables que permeten que això succeeixi.
Robert GreenwaldProduïts per Al Jazeera, el documental ens mostra un costat de la política iraniana rarament vista en els mitjans de comunicació occidentals. Elections Under Threat ofereix una mirada única a la dinàmica de les lluites per la participació i la democràcia en una nació cada cop amb més amenaces econòmiques i militars del Estats Units.
Big Noise FilmsEn la terminologia militar, les línies interiors (inner lines) són rutes d'escapament situades a prop de les línies adversàries. Proporcionen una manera de fugir sense ser detectat. Al voltant de la muntanya Ararat, a Turquia i Armènia, els missatgers i els seus coloms missatgers recorren aquests camins paral·lels a l'encontre de comunitats atrapades per la guerra. En el seu deambular, es troben amb yazidíes que han fugit de les atrocitats comeses per Daesh i han trobat refugi en camps de trànsit de Turquia. Representen als últims supervivents vius del genocidi armeni. Viatgen per la regió d'Alt Karabakh, devastada per la guerra, per a acompanyar i fer costat a les famílies en dol. Al llarg de la història, homes i dones donen testimoniatge del què/ d'allò que han suportat, de les seves vides destrossades, de la vida, lluitant contra la mort. Sobretot, les seves paraules parlen de la violència infligida per homes a d'altres homes, una violència que sembla eterna i obstinada.
El 1994, la directora d'aquesta pel·lícula va fer 20 anys. Fou l'any del genocidi a Ruanda i l'any en què va perdre el seu pare. El 1962, la mare de la directora va fer 20 anys. Aquell mateix any el país va aconseguir la independència oficialment i la directora va perdre el seu avi. Homeland és un passeig per Ruanda en companyia de personatges de dues generacions diferents. Un viatge al passat per aconseguir conciliar les històries íntimes amb la història de Ruanda, els punts de vista subjectius amb els arxius inèdits. Una profunda investigació sobre els orígens de la violència i el destí.
Jacqueline Kalimunda