Als què pateixen la melancolia de l'eternitat se'ls anomena eterns. Convençuts que la mort no pot arrabassar-los la vida, creuen que estan condemnats a vagar esperant el dia en què seran alliberats de la seva existència. Aquesta pel·lícula és una història d'aventures i fugides, a les fronteres d'Alt Karabakh, un enclavament armeni a l'Azerbaidjan. Habitats pels fantasmes del genocidi i per la guerra que allí es lliura des de fa més de vint anys, els personatges que travessen aquesta pel·lícula porten en el seu interior la melancolia de l'etern.
Pierre-Yves VanderweerdGuerra
116 Descripció arxivística resultats per al Guerra
Un recorregut pels barris devastats de Beirut i els poblats del sud del país. Històries comuns de gent comuna. Dones, nens i homes enfronten el repte de refer les seves vides enmig de la devastació. 34 dies bombardejats per Israel han deixat empremtes inesborrables.
Ángel PalaciosOcupació de Ramallah per les tropes israelianes l'abril de 2002. La ciutat de Ramallah, durant la segona - i no l'última- invasió Israeliana l'abril del 2002. Aquesta pel·lícula mostra el que vaig veure, vaig sentir i vaig sentir primer en els barris, i després les destrosses a la ciutat.
Nahed AwwadEn una ciutat destruïda per la guerra, mentre la societat intenta afrontar les conseqüències de la violència extrema, una nena troba una manera peculiar de sobreviure.
Sevinaz EvdikeMemòria i Resiliència
Centre Cultural La Marineta. Mollet del Vallès.
Divendres, 10 de novembre de 19:30h a 21:30h
Con altri occhi , d’ Alesssandro Quaranta, 13’ (Itàlia) (2014) VOSE.
Una filmació de les reaccions d’un partisà davant les imatges d'aquells paisatges nevats que havia travessat feia setanta anys. La memòria d’un lloc entre la vida i la mort.
Inner Lines , de Pierre-Yves Vandeweerd, 88’, 16 mm, (Bèlgica-França), VOSE.
Als voltants del Mont Ararat, a Turquia i a Armènia, els habitants i els seus coloms missatgers es desplacen per aquestes sendes paral·leles a la trobada de comunitats immerses a la guerra. Homes i dones donen testimoni del que han patit, de les seves existències destrossades, de la vida que lluita contra la mort.
Col.loqui i debat posterior amb la presència d'Alessandro Quaranta.
Ajuntament de Mollet i CRA’P – pràctiques de creació i recerca artística.
La Marineta Centre Cultural.
Carrer de l'Església, 7, 08100 Mollet del Vallès.
Memory of the Land, és una reflexió sobre la condició humana sota el jou de diferents formes de violència, la memòria col·lectiva i la identitat com a formes de resiliència. Palestina. Un cos queda atrapat en un checkpoint, mecanisme essencial de l'ocupació israeliana. El cos és travessat per una violència estructural i física, agressiva i arbitrària, que impedeix i ataca seu lliure moviment i la seva existència.
Un grup d'antics militants libanesos compromesos amb la resistència Palestina ens expliquen i sobretot ens mostren les seves altres ferides. Naufragis de la vida i de les il·lusions quan cau sobre tots ells la nit fosca de l'ànima .L'any 1975, un grup de Jóvens Libanesos es van unir al grup "Fateh" ( Organització de Resistència Palestina). Alguns d'ells van sacrificar les seves vides en la Guerra Civil. Ara que la guerra ha acabat, un grup dels què es consideren supervivents, es mantenen vius guarint les seves ànimes amb beguda, poesia i humor.
Hiroshima 1914-2006
Jean-Gabriel Périot5, 4, 3, 2, 1 En el silenci sepulcral de l’alba, a les 5 h 29 m 45 s, la primera bomba atòmica va esclatar en una zona del desert de Nou Mèxic coneguda com la Jornada del Mort. “Sabem que el món no tornarà mai més a ser el mateix; uns pocs van riure, altres van plorar, la majoria va romandre en silenci. Recordo aquestes línies del Baghavat Gita (Mahabharata) en què Vishnu diu: ‘Ara m’he convertit en la Mort, la destructora dels mons.’” Oppenheimer (director del projecte Manhattan de recerca atòmica).
17 d'octubre de 1961. La Guerra a Algèria està en curs. A París, els algerians surten al carrer per protestar contra el toc de queda. Els manifestants són perseguits i una manifestació pacífica acaba en un bany de sang. Quan s'anava a projectar la pel·lícula a Cannes, la sala va ser evacuada per la policia a l'últim minut i les còpies segrestades. Mig segle després, aquesta obra es va projectar a l'octubre de 2011 per primera vegada a París.
Jacques Panijel