Un treball en tres parts que ens ofereix una sèrie de retrats íntims i profundament sentits: un nen d'onze anys, orfe de pare, ingressa com a aprenent del tirànic propietari d'un garatge a Bagdad; seguidors de Sadr en dues ciutats xiïtes es congreguen per a les eleccions regionals mentre fan acomplir la llei islàmica a punta de pistola; una família de camperols kurds agraeixen la presència nord-americana, que els ha premés un grau de llibertat considerable que abans se'ls negava.

L'únic documental per a televisió que va tenir accés previ a la major filtració de Wikileaks. Això és el que va passar realment a la guerra de l'Iraq, no el que la màquina de relacions públiques dels EUA vol fer-nos creure. La realitat darrere de les morts de civils, la presència fictícia d'Al-Qaeda, tortura, tortura i més tortura. Un mur de veritat que revela nivells sense precedents d'agressions injustificades.

A Jenin, Jenin, Bakri denuncia la massacre que va patir el camp de refugiats de Jenín, a mans de les tropes israelianes al 2002. Arran d'aquest documental, que va ser prohibit a Israel, Bakri va patir un brutal persecució pública. Jenin, Jenin mostra el grau d'opressió i el terror israelià i les efectes que ha deixat en la memòria dels afectats i els habitants palestins de la ciutat.

Beirut, juliol de 2006. Els bombardejos israelites cauen sobre la ciutat. Amb Beirut amb flames, el realitzador emprèn un viatge a través del seu país natal. July Trip és un assaig més que un documental. Empra dues tècniques complementàries –cinema en 16 mm i HDV– per qüestionar els fonaments del gènere documental. L'ull de les càmeres travessa un país en estat de terror, i documenta els efectes immediats de la guerra quan impacta en la població civil. Waël Noereddine filma allò a què tenim por enfrontar-nos i que s'ha convertit en una icona de la premsa internacional: la mort en el seu aspecte més beneit. També qüestiona el silenci, la vida quotidiana dels libanesos que s'amaguen darrera les seves cortines.

La Couleur du Sacrifice dóna la paraula a aquells homes vinguts de diversos llocs, la majoria allistats per força, i que va jugar un paper primordial en la Segona Guerra Mundial, sobretot en el moment de l'alliberament de França. Ignorats en els llibres escolars i apartats de les grans commemoracions “espectacle”, avui dia cerquen donar a conèixer aquesta pàgina oculta de la història, testimoniant amb força i indignació la manera com el Govern francès els ignora.

Primera pel·lícula rodada sobre aquest conflicte, es converteix en el primer gran document de referència sobre la guerra d'Algèria. Testimonis i arxius inoblidables per a poder “mirar la veritat de front”. Yves Courrière, escriptor i periodista, ha seguit sobre el terreny, entre 1958 i 1962, totes les grans etapes del drama algerià. Publicà entre 1967 i 1971, en quatre volums, la Primera història de la Guerra d'Algèria abans de realitzar aquesta pel·lícula.