"La insurrecció" ha dominat el debat sobre la guerra de l'Iraq, però ningú parla d'un esdeveniment que ha tingut un impacte encara major sobre la guerra: "El Moviment Despertar". Després de quatre anys de sagnant insurrecció en el territori suní de l'Iraq, el curs de la guerra va canviar sobtadament quan els Estats Units va formar una aliança amb una confederació de milícies sunites coneguda com "el Moviment Despertar". Sota el nou programa, Estats Units dóna diners, armes i suport militar als caps tribals a canvi de seguretat. Cent mil milicians sunites van passar a estar en nòmina del govern americà i el programa ha posat una petita elit tribal a càrrec d'un exèrcit de soldats i una xarxa massiva de patrocinis. Des que va començar el "Despertar" els atacs a les tropes americanes estan en els seus nivells més baixos des del començament de la guerra, però és una incòmoda aliança de conveniència.

“1970. La guerra del Vietnam està en plena escalada. Nixon declara l’estat d’emergència nacional i —pressuposem a la pel·lícula— activa l’Acta de Seguretat Interna de 1950 (l’Acta McCarran), que autoritza les autoritats federals a detenir persones considerades “un risc per a la seguretat interna” sense consultar el Congrés. En una zona desèrtica del sud-oest de Califòrnia, en unes tendes de campanya, un tribunal civil està jutjant el Grup 638. El Grup 637 (majoritàriament universitaris) es troba al Parc Nacional de Càstig Bear Mountain [...] Al Grup 637 se’ls ha promès la llibertat si s’escapen dels agents de la llei que els persegueixen i arriben a la bandera americana situada a 53 milles a través de les muntanyes en el termini de tres dies. Mentrestant, a la tenda del tribunal, el Grup 638 —considerats culpables abans de ser jutjats— lluiten en va per argumentar la seva oposició a la guerra del Vietnam. Mentre ells es defensen, davant l’assetjament dels membres del tribunal, l’exhaust Grup 637 ha votat a favor de dividir-se en tres subgrups: els que intentaran escapar del parc, els que ja s’han rendit i els que estan decidits a arribar fins la bandera.”

Un vídeo documental sobre l'ús criminal pel pentàgon d'urani empobrit (DE) en armes modernes. La cineasta Sue Harris va entrevistar soldats nord-americans arribats de l'Iraq, on havien estat exposats a la pols radioactiva creada quan casquets coberts amb DE esclaten. El Pentàgon utilitza el DE per a recobrir projectils i vehicles perquè és extremadament dur, a més de barat, sent producte de rebuig resultant de programes d'energia nuclear i armes. El documental assenyala que un terç dels soldats nord-americans que van participar en la Tempesta del Desert, la primera guerra contra l'Iraq, ara tenen incapacitats.

Aquest vídeo posa de manifest l'estratègia de relacions públiques que està portant a terme Israel en combinació amb els interessos de política exterior de les elits nord-americanes, per a exercir una poderosa influència sobre la informació difosa pels mitjans sobre el conflicte a l'Orient Mitjà. Mesclant extractes de telediaris americans i britànics amb els comentaris d'analistes, periodistes i activistes, Peace, Propaganda and the Promised Land ens ofereix una visió històrica general, una comparació impactant de diferents mitjans de comunicació i una anàlisi dels factors que han distorsionat la cobertura mediàtica a EE.UU. i, a la vegada, l'opinió pública d'aquell país.

Bislim (ashkali), Milica (serbi), Labinot i Lorenc (germans albanesos). Quatre adolescents a Kosovo vuit anys després de la guerra. Bislim vol fugir als Estats Units. Milica anhela ser lliure. Lorenc espera el retorn del seu pare segrestat. Labinot segueix el seu complicat camí. Tots somien amb el món i lluiten contra les ferides de la guerra. Un documental sobre l'ombra de la guerra, el naixement d'una nació i el desafiament de créixer en aquesta era.

17 d'octubre de 1961. La Guerra a Algèria està en curs. A París, els algerians surten al carrer per protestar contra el toc de queda. Els manifestants són perseguits i una manifestació pacífica acaba en un bany de sang. Quan s'anava a projectar la pel·lícula a Cannes, la sala va ser evacuada per la policia a l'últim minut i les còpies segrestades. Mig segle després, aquesta obra es va projectar a l'octubre de 2011 per primera vegada a París.

5, 4, 3, 2, 1 En el silenci sepulcral de l’alba, a les 5 h 29 m 45 s, la primera bomba atòmica va esclatar en una zona del desert de Nou Mèxic coneguda com la Jornada del Mort. “Sabem que el món no tornarà mai més a ser el mateix; uns pocs van riure, altres van plorar, la majoria va romandre en silenci. Recordo aquestes línies del Baghavat Gita (Mahabharata) en què Vishnu diu: ‘Ara m’he convertit en la Mort, la destructora dels mons.’” Oppenheimer (director del projecte Manhattan de recerca atòmica).  

Hiroshima 1914-2006

Un grup d'antics militants libanesos compromesos amb la resistència Palestina ens expliquen i sobretot ens mostren les seves altres ferides. Naufragis de la vida i de les il·lusions quan cau sobre tots ells la nit fosca de l'ànima .L'any 1975, un grup de Jóvens Libanesos es van unir al grup "Fateh" ( Organització de Resistència Palestina). Alguns d'ells van sacrificar les seves vides en la Guerra Civil. Ara que la guerra ha acabat, un grup dels què es consideren supervivents, es mantenen vius guarint les seves ànimes amb beguda, poesia i humor.