La finestra d'un televisor.

“A finals de 1964 el recentment elegit govern laborista de Harold Wilson ja havia trencat la seva promesa electoral de desarmar Gran Bretanya unilateralment, i estava, de fet, desenvolupant un programa a gran escala d’armes nuclears, tot i l’enorme protesta popular. La televisió britànica de l’època es mostrava bastant reticent a tractar el tema de la carrera armamentística, i hi havia un silenci significatiu sobre els efectes de les armes nuclears, un tema del que la gran majoria del públic no tenia gens d’informació. Per tant, vaig proposar a la BBC fer una pel·lícula que mostrés els possibles efectes d’un atac nuclear a la Gran Bretanya durant un esclat bèl·lic entre l’OTAN i la URSS.” Quan la BBC va veure la pel·lícula va entrar en pànic i van sol·licitar assessorament al govern abans d’emetre-la. Posteriorment ho negarien, però la trista veritat és que el 24 de setembre de 1965, contravenint la seva pròpia Carta d’Independència, la BBC va organitzar una projecció secreta de The War Game per a alts càrrecs del Ministeri de l’Interior, el Ministeri de Defensa, de Correus i Telecomunicacions, un representant de de l’Estat Major Militar, i Sir Burke Trend, aleshores secretari del Gabinet de Harold Wilson. Unes sis setmanes més tard, la BBC va anunciar que no emetrien la pel·lícula i van negar que la seva decisió tingués res a veure amb la projecció secreta per al govern". Peter Watkins

La postguerra i el Nou Ordre Mundial contats a través de documentals, pel·lícules de guerra, propaganda i fotos. Waco, Oklahoma City, l'11 de setembre, la guerra contra el terrorisme i les lleis especials, "l'Altra Amèrica" i la destrucció de les 10 esmenes. The Pentagon Papers neix de la necessitat d'unir la contra-informació al rigor periodístic, aprofundint l'operació ja iniciada amb el fals spot radiofònic "Irak 2 Special Edition", "Death for Sale" i The Black Mirror of Democracy.

Enganyats pel poder i humiliats per la supèrbia dels qui ara el posseeixen, els Pandava tot i encarnar una voluntat de justícia es veuen forçats a l’exili. Han d’afrontar 12 anys d’ocultació en els boscos i un any més en el qual han de continuar vivint d’amagat, sense ser descoberts. El Mahabharata ens planteja aquest desterrament com un període d’extrema duresa, en què la mort està sempre present i, alhora, el descobriment del seu revers. Sortir del palau, deixar la ciutat per viure en la natura representa també recuperar un contacte directe amb la vida, endinsar-se en la recerca del coneixement, iniciar un procés de neteja i enfortir la unió entre els germans. No obstant això, aquest enfortiment sembla portar de nou cap a la guerra. Aquesta part finalitza amb les famoses reflexions del Baghavat Gita, en les quals Krishna resol els dubtes d’Arjuna.

Després de les reflexions del Baghavat Gita, s’inicia la guerra. Una tragèdia que enfronta germans contra germans, famílies senceres, gent de valor contra gent de valor. Una guerra de conseqüències devastadores en la qual no sols està en joc la supervivència d’un dels bàndols sinó la continuïtat de la vida mateixa sobre el planeta: “fins les herbes tremolen de por”. Un enfrontament en el qual no dubten a fer servir les armes definitives. El propi Vishnu exclama: “Ara m’he convertit en la Mort, la destructora dels mons.” Una guerra que en paral·lel es lliura a l’interior de cada ésser humà.

The Job està realitzat a partir d'una selecció sobre 6 hores de material d'arxiu rodat a la presa de la ciutat iraquiana de Fallujah. Les imatges van ser originalment gravades per un periodista que seguia les tropes americanes d'assalt, un dels pocs periodistes que va tenir autorització per rodar imatges o simplement acostar-se a la zona abans, durant i després del combat. Anys després, aquest periodista va penjar aquestes imatges en un web temporal, sense editar i amb un banda sonora afegida de música clàssica, com un “souvenir” iraquià per als marines que van participar en l'assalt (“to all the marines of kilo 3/5. Nick and Geof send their thanks for all your acts of kindness and generosity”). Aquest material va ser capturat a la Xarxa per Jean Pierre Gambarotta i Perro Loco (Caracas Libertaria) i editat posteriorment per Zayd Ibn Daura i Abu Ali.

Al mateix temps que Barack Obama anuncia l'enviament de més tropes americanes per entrenar l'exèrcit afganès, John D. McHugh informa que els soldats nord-americans consideren els seus homòlegs afganesos indisciplinats, mal dirigits i excessivament aficionats a l'haixix.

Un cru document que ofereix un retrat poc amable de la República Democràtica del Congo, un país en el qual la guerra civil ha deixat quatre milions de morts des de 1998 i on la violació sistemàtica és una realitat que arriba a graus inimaginables. Jackson conversa amb activistes, metges, forces de pau i violadors en un sòrdid dibuix d'una nació en la qual la violació s'ha convertit en un mètode de desestabilització que permet la legitimació d'un corrupte cercle viciós.

" Un comentari sobre el costat silenciós que envolta l'acte de la guerra, el film il·lustra la meva sensibilitat als petits detalls que passen desapercebuts en la guerra".

The Gladiators és una ombrívola sàtira situada en un futur pròxim en què les grans potències del món, l’Est i l’Oest, alineats i no-alineats, reconeixen la possibilitat d’una guerra mundial imminent i intenten evitar-la canalitzant els instints agressius del home d’una manera més controlable. Ho fan mitjançant la creació d’una Comissió Internacional, seguint el model de les Nacions Unides, dedicada a organitzar una sèrie de lluites entre equips de soldats escollits de cada país. Aquestes competicions, que poden ser a mort, són anomenades “Jocs de Pau” i són retransmeses per la televisió global per satèl·lit, amb patrocinadors i anuncis. La pel·lícula segueix el Joc 256 [...]. El grup internacional d’oficials que estan veient el Joc 256 decideixen eliminar un home i una dona d’equips rivals que s’ajuden mútuament, perquè pensen que aquestes formes de comunicació constitueixen la major amenaça a l’estabilitat del sistema mundial existent.