Mast Qalandar (Èxtasi) és abans de tot una mirada a l'heterodòxia i una celebració a la seva existència. Els Qalandars són una germandat sufí de dervixos nòmades, que es desplaçaven antigament en un arc que creua Àsia, des de Turquia fins al Pakistan i l'Índia. Es caracteritzen per una devoció mística extrema i per les seves actituds revolucionàries i antidogmàtiques dins de l'Islam. L'ús del haixix i el refús de l'alcohol. La llibertat en el sotmetiment al Haqq: la Veritat, entesa no com una cosa que estreny i defineix horitzons, sinó com a absència de límits. Una visió de la seva devoció per “l'estimat” fins al trànsit i l'èxtasi allí on la mort és solament “passar pàgina”. Disponible online fins al 27 de desembre de 2020.

Al 1925 William Faulkner, uns mesos a Nova Orleans, escrivint petits assaigs que retrataven l'esperit de la ciutat. Inspirant-se en les impressions de Faulkner, la cineasta Marjeloine Boonstra es passeja pels carrers devastats de Nova Orleans a qualsevol hora del dia cercant les pors i els somnis de la gent que s'ha quedat a la deriva a conseqüència de l'huracà Katrina.

Un assaig que analitza la història del Tercer Reich mitjançant l'estètica de les imatges del cinema Nacional Socialista. Quines són les esperances, desitjos i pors reflectits en aquestes imatges? La pel·lícula evoluciona cronològicament, emprant material original de 1918 a 1945.

El jove indi Vikeeh Uppal treballa de teleoperador en un centre d'atenció al client a Calcuta dedicat a la venda de telèfons mòbils i extintors a Amèrica i al Regne Unit. Vikeeh viu amb la seva família panjabi de valors tradicionalistes i mai no ha sortit de Calcuta. Els britànics amb els que parla per telèfon, les pel·lícules de Hollywood i els partits del Manchester United li donen una idea del món globalitzat.

1 de juliol de 1997. Un home gran arriba a Itàlia en un vol de París. Immediatament les forces especials dels Carabinieri l'arresten. Antonio Negri havia tornat al seu país natal voluntàriament desprès de 15 anys a l'exili. El diari Liberation l'anomena “la tornada del diable”. Al llarg dels anys, pocs intel·lectuals han provocat tanta admiració i odi, o tantes lloances i atacs, com Antonio Negri. El seu llibre Imperi, escrit amb Michael Hardt, fou un èxit de vendes internacional. Una anàlisi de la nova economia global, fou aclamat amb un nou i audaç manifest pel segle XXI, i immediatament convertí a Negri en dels principals portantveus internacionals del moviment antiglobalització.

Un viatge per Afganistan. Després de dues dècades de caos i destrucció, un país cerca la seva identitat. Vuit llocs. Una trobada cinematogràfica amb diferents persones i les seves realitats. Una discoteca, una escola, un hospital, un taxista –tots ells parlen de la vida quotidiana a l'Afganistan més enllà de la guerra i els Talibans–. El realitzador observa les persones i els fets en el seu viatge, que comença a la província del nord i acaba a la capital Kabul. El resultat és un mosaic, presentat en una sèrie de fragments sense la “veu en off” que acostuma a caracteritzar els documentals occidentals.