La pel·lícula tracta la reactivació de les manifestacions de dones contra la prohibició de treballar introduïda pels talibans. Les seqüències van ser preses als carrers de Kabul durant la filmació afganesa OSAMA el novembre de 2002. Mil dones havien d'actuar en aquesta escena. Les seves experiències personals eren idèntiques a la dels protagonistes. La majoria de les dones van participar a l'escena de la manifestació per guanyar diners. Amb la seva reivindicació pel treball esperaven millorar la seva situació real.
Germany
6 Descripció arxivística resultats per al Germany
"Per què no pots trobar un home?", li pregunta la seva mare. La resposta és el silenci. Sonbol Fatemi té 35 anys: és atractiva, soltera i divorciada, té la seva pròpia consulta dental, li agrada contar acudits i l'apassionen les carreres de cotxes, competir contra homes. Sonbol viu a la ciutat santa de Mashad, en la República Islàmica de l'Iran. Viure una vida com aquesta a l'Iran significa que ha de lluitar cada dia. Contra la seva mare que li encantaria arreglar un altre matrimoni per a ella. Contra l'administració esportiva que vol excloure per complet a les dones dels rallyes. I no menys important, contra els seus propis dubtes sobre Déu i si Ell està realment al seu costat. Sonbol ofereix una visió única d'una societat estripada en pintar el retrat d'una dona extraordinària i poc convencional que paga un alt preu per a ser ella mateixa.
Passing the Rainbow tracta els mètodes per subvertir les estrictes normes de gènere en la societat afganesa, tant pel que fa a l'actuació com a la realització cinematogràfica i a la vida quotidiana i política. La companyia teatral d'una noia a Kabul, una professora que també és actriu, una policia que treballa de directora de pel·lícules d'acció com a segona feina, una activista de l'organització RAWA que aprova la separació radical de l'Estat i la religió, i la Malek_a, que per poder treballar viu com un noi: totes elles són les protagonistes de Passing the Rainbow.
Sandra SchäferEn Home Stories, probablement la peça més coneguda de Matthias Müller, l'autor se serveix de seqüències paral·leles (amb un mateix motiu principal) protagonitzades per actrius de pel·lícules de l'Hollywood clàssic per a parodiar l'atmosfera obsessiva del thriller.
Matthias MüllerDes de la independència del Kirguizistan l’any 1991, hi ha hagut un rebrot de la tradició ancestral de l’Ala-Kachuu, que es podria traduir com “agafa-la i corre” –grab and run-. Més de la meitat de dones del país són segrestades per homes que segueixen la tradició i es converteixen en els seus marits. Algunes pateixen autèntics calvaris i aconsegueixen escapar, però la majoria acaba cedint per por a l’escàndol públic. Es creu que l’origen d’aquesta pràctica té arrels en les antigues costums nòmades i sorprenentment segueix vigent en el Kirguizistan modern. Tot i que l’Ala-Kachuu va ser prohibit durant l’època soviètica i l’actual codi penal estipula que és il·legal, és inusual que la llei protegeixi les dones d’aquest abús violent.
Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)“Com és que encara no t'has casat?” El Arosa recull uns quants dies de la vida de diversos adolescents del Delta del Nil. Per a almenys dos d'ells aquests són els dies més importants de les seves vides. De moment...
Julia Schulz