Des de la independència del Kirguizistan l’any 1991, hi ha hagut un rebrot de la tradició ancestral de l’Ala-Kachuu, que es podria traduir com “agafa-la i corre” –grab and run-. Més de la meitat de dones del país són segrestades per homes que segueixen la tradició i es converteixen en els seus marits. Algunes pateixen autèntics calvaris i aconsegueixen escapar, però la majoria acaba cedint per por a l’escàndol públic. Es creu que l’origen d’aquesta pràctica té arrels en les antigues costums nòmades i sorprenentment segueix vigent en el Kirguizistan modern. Tot i que l’Ala-Kachuu va ser prohibit durant l’època soviètica i l’actual codi penal estipula que és il·legal, és inusual que la llei protegeixi les dones d’aquest abús violent.

"Per què no pots trobar un home?", li pregunta la seva mare. La resposta és el silenci. Sonbol Fatemi té 35 anys: és atractiva, soltera i divorciada, té la seva pròpia consulta dental, li agrada contar acudits i l'apassionen les carreres de cotxes, competir contra homes. Sonbol viu a la ciutat santa de Mashad, en la República Islàmica de l'Iran. Viure una vida com aquesta a l'Iran significa que ha de lluitar cada dia. Contra la seva mare que li encantaria arreglar un altre matrimoni per a ella. Contra l'administració esportiva que vol excloure per complet a les dones dels rallyes. I no menys important, contra els seus propis dubtes sobre Déu i si Ell està realment al seu costat. Sonbol ofereix una visió única d'una societat estripada en pintar el retrat d'una dona extraordinària i poc convencional que paga un alt preu per a ser ella mateixa.