El del filòsof Antonio Negri és un dels casos judicials més sorprenents de la segona meitat del segle XX. Militant d'esquerres i escriptor compromès, va ser acusat d'instigar el segrest i posterior assassinat del polític Aldo Moro per entendre que les Brigades Roges italianes, responsables d'ambdós fets, s'havien basat en les seves publicacions i llibres per a portar-lo a terme. Aquesta extensiva interpretació del principi de culpabilitat va obligar Negri a exiliar-se d'Itàlia durant disset anys fins que, el 1997, va decidir tornar per a lliurar-se a una justícia que en lloc de revisar el cas va decidir empresonar-lo. Durant el seu exili a París i posterior confinament a Rebibbia, l'artista Angela Melitopoulos li va realitzar diferents entrevistes en les quals l'escriptor reflexiona sobre la llibertat i com la presó s'ha convertit per a ell en un espai per al treball filosòfic.

1 de juliol de 1997. Un home gran arriba a Itàlia en un vol de París. Immediatament les forces especials dels Carabinieri l'arresten. Antonio Negri havia tornat al seu país natal voluntàriament desprès de 15 anys a l'exili. El diari Liberation l'anomena “la tornada del diable”. Al llarg dels anys, pocs intel·lectuals han provocat tanta admiració i odi, o tantes lloances i atacs, com Antonio Negri. El seu llibre Imperi, escrit amb Michael Hardt, fou un èxit de vendes internacional. Una anàlisi de la nova economia global, fou aclamat amb un nou i audaç manifest pel segle XXI, i immediatament convertí a Negri en dels principals portantveus internacionals del moviment antiglobalització.

Un viatge per Afganistan. Després de dues dècades de caos i destrucció, un país cerca la seva identitat. Vuit llocs. Una trobada cinematogràfica amb diferents persones i les seves realitats. Una discoteca, una escola, un hospital, un taxista –tots ells parlen de la vida quotidiana a l'Afganistan més enllà de la guerra i els Talibans–. El realitzador observa les persones i els fets en el seu viatge, que comença a la província del nord i acaba a la capital Kabul. El resultat és un mosaic, presentat en una sèrie de fragments sense la “veu en off” que acostuma a caracteritzar els documentals occidentals.

Abu Dhabi Style recull impressions sobre la ciutat i s'endinsa en les vides dels estudiants a la universitat i en el seu temps lliure. Coneixerem també les tradicions i la importància de la religió en les vides d'aquests joves moderns.