Tracta sobre els canvis que s'estan produint al Delta del Plata (Argentina), segona conca aqüífera del planeta, les seves formes de vida i els seus personatges. La càmera ens introdueix sense presses en els ritme de llurs vides, ressalten el detall a través d'una mirada subjectiva que apropa l'espectador cap a una nova realitat vivencial.
Jacobo Sucarigentifricación
12 Descripció arxivística resultats per al gentifricación
Una exploració de les reaccions de membres de diferents associacions del barri de la Barceloneta, que s'enfronta a un pla urbanístic impulsat per l'ajuntament de Barcelona. El pla consisteix en col·locar ascensors als interiors de les anomenades “quarts de cases”, les cases tradicionals del barri. El documental ensenya les percepcions de varis personatges per mostrar les diferents maneres de resoldre els conflictes del barri i les formes en què es viuen.
Safaris en les esquerdes de l'imperi especulatiu. Derives psico-geografiques. Gran extensió urbana de territoris desolats i confusos, en etapa entre destrucció i construcció sotmesa al ritme de transformació diària...Els constructors dirigeixen la seva mirada cap el futur i els veïns reivindiquen el passat del barri obrer, (llar de la revolució industrial)...Ens trobem aquí, en el present, en un àmbit dinàmic i en mutació, sense pautes conegudes ni senyalitzacions orientadores. Els plans municipals aquí ja no son vàlids. Els fluxos de circulació humana es generen i modifiquen a mida que es transfiguren els volums urbans. Cada moviment arriba a ser una gran aventura doncs mai més tornara a ser vist i viscut de la mateixa manera.
Laia SadurníQuatre famílies del barri barceloní de Bon Pastor es neguen a abandonar la seves cases d'una planta. Uns perquè hi han viscut tota la vida, altres perquè se senten enganyats pel Patronat de l'Habitatge. Aquest vídeo mostra l'acció que l'Assemblea de Suport a Bon Pastor va dur a terme en solidaritat amb les quatre famílies que resistien, en uns temps on demanar el que un creu just és “políticament incorrecte”.
María MorenoEl 1985 la Generalitat de Catalunya empren el Pacte Cultural, pel qual els polítics establiren que la cultura havia de ser el pont d'entesa entre esquerres i dretes. La cultura era destinada a administrar el discurs de la nova democràcia. Uns volien el relat del país; els altres, el relat de la capital. La dreta somiava amb el mite de la societat civil; l'esquerra amb el mite del ciutadà. I totes dues van veure la burgesia com el símbol dels seus anhels, i de pas, la forma de superar els seus antagonismes. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) neix oficialment el 1987 com a reflex d'aquella dinàmica. Els interessos privats es van confondre amb els públics, segrestant el debat sobre allò comú. La sèrie d'entrevistes que presenta aquest documental vol copsar aquell procés i donar claus d'interpretació sobre les actuals polítiques culturals. Amb Oriol Bohigas, Manuel Borja-Villel, Xavier Bru de Sala, María Corral, Josep Miquel Garcia, Daniel Giralt-Miracle, Joan Guitart, Bartomeu Marí, Miquel Molins, José Montilla, Jordi Pujol, Josep Ramoneda, Joan Rigol, Leopoldo Rodés, Gemma Sendra, Pep Subirós.
Societat U de Barcelona - SUBL'ordenança cívica aprovada per l'Ajuntament de Barcelona i ampliada a d'altres municipis catalans s'assembla a la campanya de Fraga “Mantengan limpia España”. Treballadores sexuals, skaters, artistes, activistes socials... es manifesten en contra. El vídeo recull el conjunt de manifestacions que van sorgir en contra de l'ordenança del civisme. A més apareix l'ocupació del Teatre Arnau que un grup de persones (Espai alliberat per la Cultura) ha organitzat per denunciar la mercantilització de la cultura i reivindicar la necessitat d'espais de creació a Barcelona. La realització del vídeo s'ha plantejat de forma participativa.
Eva Sastre ForestIA és un exercici d'exploració de l'entrevista com a testimoni, com a document, i dels seus valors associats: transparència/manipulació, neutralitat/ideologia o subjectivitat/objectivitat. Despullant una mica el procediment, es transforma la substància final. Entrevistes a un mateix o metaentrevistes. També es podria dir que són un conjunt de visions des d'una ciutat en el procés d'una metamorfosi inversa, diguem un encapsulament. Barcelona 1992. Sèries d'entrevistes editades amb la càmera al 92 i al 94, i compilades en dos DVD's posteriorment. La manipulació del ritual transforma l'entrevista en un espai de qüestionament d'alguns processos de construcció de sentit. Metaentrevistes, entrevistes a un mateix, entrevistes al medi, vistes.
Can Ricart fou una fàbrica tèxtil durant el segle XIX. Un complex industrial amb diversos tallers en el segle XX. A principis del XXI, l'aprovació del Pla 22@ per a la reforma de les àrees industrials del Poblenou previ el seu enderrocament per a la construcció de varis edificis d'oficines. Es va convertir llavors en un objecte de litigi entre els tallers afectats, el propietari i promotor, Federico Ricart, Marquès de Santa Isabel, els defensors del valor patrimonial del conjunt i el seu ús públic, i l'ajuntament, responsable del pla urbanístic.
Roberto García RodríguezEl documental "Concrete Coast" tracta sobre els efectes socials, culturals i ambientals de l'última porció de costa espanyola mediterrània salvatge, ara en construcció per al turisme residencial de la regió de Murcia. L'agricultura està a punt de desaparèixer en aquesta costa de 230km de longitud, i està sent reemplaçada per seixanta terrenys de golfs, de marines, de rutes i d'habitatges a gran escala, un milió de residències, principalment per jubilats anglesos àvids de sol, que duplicaran en alguns anys la població de Murcia. Els impactes d'aquestes forces econòmiques i polítiques a gran escala són il·lustrats per una família de pagesos espanyols, expropiats dels seus terrenys i per una parella de jubilats anglesos que comencen la seva nova vida en un país, on ni tan sols parlen la llengua. Com canviarà tot això la cultura de la regió? La població, s'integrarà? Aquests pagesos, i altres més, hauran d'emigrar? Com afectarà a la regió la crisi econòmica mundial'
L'espai urbà de la ciutat de Barcelona està molt mediatitzat pel fenomen turístic. Quatre persones presenten, a través de la seva experiència, una particular percepció sobre la ciutat i la influència del sistema turístic sobre la vida quotidiana dels seus habitants. Ciutat abandonada és un documental de 26 minuts que rescata el seu títol de l'expressió d'un dels seus personatges, que fa saltar la ironia relacionant un espai densament transitat amb l'abandó; una representació local d'un fenomen global. Aquest documental és el resultat del treball en grup del primer any del màster d'antropologia visual UB-Tanios films.
Jana Montllor