Homenatge a la dona mediatizada.

Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi.

Reportatges que ens mostren, a través d'una determinada mirada, la vida quotidiana de dones que viuen a França i a països de cultura islàmica, com també alguns dels problemes a què s'enfronta la dona dins del món musulmà.

Aquest treball de la realitzadora libanesa Danielle Arbid té com a punt de partida una sèrie d'experiències sexuals, obsessives i ardents, contades lliurement i amb luxe de detalls pels amics de la directora. El joc de veus, d'homes i dones, que parlen sobre els seus secrets sexuals, combinat amb belles imatges d'arxiu (en format Super 8) i la foscor de la pantalla negra, genera un clima de tensió eròtica, en el marc d'un llenguatge altament poètic.