Mostra de cinema Kurd de la Comuna de Cinema de Rojava Kurdistan (nord de Síria)

Una recerca feta per vídeos, textos i trobades. Per a acostar-nos a les seves veus i entendre millor la seva lluita.

Hem creat una web dedicada a aquest projecte, pots veure-la en aquest link .

La Comuna de Cinema de Rojava , Komîna fîlm a Rojava és un col·lectiu de cineastes fundat l'any 2015, amb seu a la regió autònoma de Rojava a la Federació del Nord i Est de Síria. La comuna està treballant activament en la regió per reconstruir i reorganitzar les infraestructures de cinema i de l'educació cinematogràfica.

El primer capítol de Plan Rosebud se centra en el recent debat social entorn de l'anomenada Llei de memòria històrica a Espanya, i l'actual relació entre els llocs de memòria i les polítiques de memòria, i les indústries culturals, molt especialment estudiats, en el nostre cas, a través del turisme de guerra i el turisme commemoratiu (que forma el gruix del material dels quatre escenaris que conté aquesta primera pel·lícula).

Sampat Pal, una dona d'Uttar Pradesh, a l'Índia, és la líder d'una colla molt particular. Es tracta de les “Pink Saris” i el seu símbol de distinció és la vestimenta tradicional hindú, el sari, d'un cridaner color rosa que irromp com un crit en la multitud per denunciar i combatre que les dones siguin tractades com esclaves per una societat fortament masclista i classista.

Motherhood on Trial explora la reacció de la societat en el cas de Susan Smith, una jove mare que primer afirma en públic que els seus fills van ser segrestats per un home negre, després finalment confessa que ella mateixa els va ofegar. Aquest documental barreja varis nivells de vídeo i àudio, creant un complex teixit d'imatge i so per explorar com influeixen els prejudicis i les experiències personals en les percepcions de varis dels personatges.

En els barris industrials de Beirut, tres homes parlen sobre les seves relacions sexuals: començament, desenvolupament i final, sense amagar gens. El vídeo explora l'ideal "masculí" que els atreu i que comparteixen amb la majoria de nois de la seva edat. El culte al cos, les cançons i el llenguatge sexual verbal i no verbal són els elements que articulen els seus fantasias. Les històries que ens conten comencen amb la seducció, i acaben quan han cardat. Aquesta és la imatge que volen projectar front la càmera, la de l'home "valent i seductor". En aquest context, el desig és una mercaderia i les relacions sentimentals sempre duen al fracàs.

Programacions temàtiques

El Barri Xinès (work in progress) and other City films

Mass media arqueologia: una selecció dels Arxius Prelinger

Calling all Active Agents

Low Tech : Strange Weather

Each and Every One of You

Jennifer Reeder - Sadie Benning

/ CONTEXT 1994 - 2020

Programacions temàtiques

OVNI, l’Observatori de Vídeo No Identificat format aleshores per Nuria Canal, Joan Leandre i Toni Serra, va comissariar des del 1996 fins al 1998, setze sessions de vídeo mensuals i temàtiques al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ​​MACBA. Els programes de vídeo OVNI al MACBA, van ser els primers d’aquest tipus al museu i com a part essencial d’aquesta iniciativa, l’Observatori va organitzar i proposar també l’adquisició d’una selecció de títols de vídeos per iniciar la primera videoteca del Museu.

Les sessions OVNI al museu es van centrar majoritàriament, però no exclusivament, en l’àmbit de la identitat mediàtica i la crítica dels mitjans de comunicació i van ser una destil·lació dels programes que OVNI organitzava periòdicament a la institució veïna el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB. Les sessions van introduir gràcies al treball dels autors, els conceptes clau que descrivien tant els temps analògics dels media com l'enorme onada de xoc de l’era digital encara aleshores per arribar.

Els programes d’aquestes sessions tractaven sovint sobre la noció d’arqueologia mediàtica que era i és encara un dels pilars conceptuals de l’Observatori de Vídeo No Identificat. És a dir, l'anàlisi de materials d’arxiu “efímeres”, com ara pel·lícules educatives o de propaganda, per poder obtenir contrast i enteniment del present des del passat mediàtic. L’arqueologia dels mitjans de comunicació, la permutació, la interpretació i les diverses estratègies de transgressió dels mitjans de comunicació mitjançant l’ús deconstructiu de procediments i materials apropiats van ser un dels principals arguments estructurals d'OVNI des de la seva fundació. L’Observatori de Vídeo No Identificat volia, especialment a la dècada dels 90, promoure l’enorme potencial comunicatiu del vídeo a través del seu espectre heterodox de possibilitats. Així, en aquestes sessions hi va haver un ampli ventall d’autors i perspectives relacionades amb l’ús generós i obert del mitjà. Treballs com els diaris de vídeo de George Kuchar i els projectes en sèrie i modulars de Steve Reinke, "vídeo blogging analògic" que anticipava els usos i enteniments futurs del mitjà vídeogràfic. Iniciatives visionàries com els Prelingers Archives fundats per Rick Prelinger a Nova York i dedicats completament a la recuperació i preservació de materials audiovisuals efímers d'altra manera destinats a la desaparició. En aquestes sessions es van incloure projectes de "hacking mediàtic" com Spin, en què l’autor Brian Springer va accedir a canals de televisió satèlit i obtenir materials d'us intern o els primers exemples de "cuture jamming" i simulació de Donald Goodes i Anne Marie Léger. Seguint la tradició del vídeo scratch basat en l’ús de "found footage", alguns autors com Dara Birnbaum, Klaus von Bruch, Nam June Paik, Mathïas Muller, Craig Baldwin, Rafael Montáñez Ortiz, Herbert Distel, Peter Guyer i altres tenien principalment una actitud "digestiva" envers els mitjans de comunicació de masses, el reciclatge o la deconstrucció, la voluntat de redirigir ​​estratègies i significats del flux mediàtic. En aquest context, el precursor i essencial treball de Bruce Conner es va mostrar per primera vegada a Barcelona en l'últim programa de les sessions del MACBA.

L’equilibri d’aquestes sessions de vídeo es trobava d'una banda en les autores que tenien com a principal preocupació utilitzar els mitjans de comunicació i el vídeo com a eina contemporània de coneixement i posicionament humà, per exemple, la relació amor-odi “identitat vs mitjà” en què treballen Peggy Ahwesh, Sadie Benning i Jennifer Reeder, totes elles sovint oscil·lant entre la identitat de gènere i la inèrcia dels mitjans de comunicació de masses, entre la càmera com a artefacte i l’ésser humà que s'hi troba al davant i al darrere. D'altra banda, en les sessions videogràfiques d'OVNI al MACBA hi havia un balanç en les que semblen ser les antípodes d'aquest enfocament conceptual relacionat amb els mitjans de comunicació, a través de noms clàssics com Bill Viola i Gary Hill, noms ja coneguts a Europa com Francisco Ruiz Infante o Adam Cohen i un programa doble especial dedicat a l’escriptor William Burroughs.

Les sessions del MACBA van ser un pas essencial per a la maduresa i consolidació de l’Observatori de Vídeo No Identificat va ser un esforç per trobar l’essència de la continuïtat futura del projecte. Es van desenvolupar amb l'ajut de Gloria Picazzo i Anna Guarro, ambdues formant part aleshores de l'equip del museu. Alguns continguts de les sessions haurien estat impossibles sense la inspiració que OVNI va trobar en el treball d’Eugeni Bonet, Andy Davies i Rick Prelinger.