Retrat d'una família mexicana-americana de Tuckson Arizona, que afronta la pèrdua d'una familiar: Kathe, morta a tirs per un jove que rep solament un any de condemna. No és solament el retrat d'una prostituta drogoaddicta, sinó que també mostra el cicle de violència entorn a la dona.

Ángel s'enfronta a les conseqüències de la violència domèstica contra la seva dona Graciela i els seus fills. El desig d'evitar la pèrdua de la seva família i l'amor a la seva esposa i als seus fills li donen la força per obrir-se a la reflexió i als profunds canvis d'actitud i hàbits, que requereixen una autèntica transformació. Disposat a lluitar per això i per la superació del seu propi buit existencial, emprèn el dolorós procés de qüestionar-se, i de connectar amb les arrels de la violència, què ell mateix va patir a la infantesa degut a la manca de respecte per la seva cultura mazahua i la seva llengua nadiua.

Documents reals de casting per a "chicas Wonderbra" , y similares. 6na Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Documents reals de casting per a "joves mares EUA" . 6na Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius.

Arxius de l'LObservatori 2000

/ CONTEXT 1994 - 2020

Arxius de l'LObservatori 2000

OVNI 2000 reuneix una sèrie de treballs que en la seva majoria pretenem serveixin per a una reflexió plural i multifacetada sobre la noció de COMUNITAT, entesa no com un ideal, com un paradigma tancat i definit; sinó com una realitat de fet; és a dir, espais de relació, socials, antropològics, culturals, i emotius en els quals ja efectivament ens trobem. Més enllà del grau d'acceptació, participació o conflicte que desenvolupem en ells.

COMUNITAT com una realitat clau, sovint segrestada, mediatitzada i caricaturitzada pels estats, pels mercats i ideologies. La "comunitat" d'aquesta manera és allunyada de la necessitat del qual fer quotidià de les realitats. S'impedeix que les persones facin comunitat sense reivindicar una identitat o una pertinença. Es construeixen en canvi "masses d'individus eliminant allò que no obstant això, sempre continua viu per sota, allò que queda de poble, de gent, que no és quanta, que no té nom, que no té davanteres, que no té definició i que en això té la seva força i la seva gràcia". (1)

(1) a partir de: Contra l'home. Agustin Garcia Calvo. Fundació Anselmo Lorenzo. Madrid, 1996 i La Comunitat que ve. Giorgio Agamben. Pre-Textos. València 1996 .

Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

Cover Girl Culture analitza l'impacte de la moda, la publicitat i els famosos sobre les adolescents i les joves. Qui marca els cànons de bellesa i com afecten l'individu i la societat? De qui és la culpa? Hi ha cap manera de canviar això? I si és així, qui ho farà?.

Homenatge a la dona mediatizada.

Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi.